La Diputació de Girona reclama a l'Estat que paralitzi i derogui "de manera immediata" el ramal de la MAT de Riudarenes (Selva). El ple ha aprovat una declaració institucional instant el govern espanyol a enterrar el projecte d'aquest tram dels 400 kV pel mig de les Guilleries. El text es fa ressò del darrer informe del Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA), que conclou que el ramal no és necessari, i de la "ferma oposició" feta des del territori des de fa quinze anys. A més d'aquesta, la Diputació també ha aprovat una declaració institucional que condemna la invasió d'Ucraïna i expressa la seva "solidaritat, suport i afecte" al pobre ucraïnès, i una tercera de lluita contra el frau.
La declaració institucional contra el ramal de la MAT, que ha rebut el suport unànime del ple, insta l'Estat a derogar de manera "definitiva" tant aquest tram dels 400 kV com la subestació que porta associada a Riudarenes. El text, que s'ha llegit al ple, recorda que el tren d'alta velocitat porta funcionant des del gener del 2013 sense necessitat que aquesta línia l'alimenti, i que el ramal que s'ha projectat "tindria un fort impacte en el paisatge i l'equilibri ecològic d'aquest territori".
La línia, que s'inclou a la planificació energètica fins al 2026, preveu que el ramal aeri de la MAT s'estengui al llarg de 17 quilòmetres i que, en total, tingui 37 torres d'uns 70 metres d'altura. La Diputació recorda que, des de fa quinze anys, el projecte ha rebut "la ferma oposició" del territori, que s'hi ha manifestat en contra "constantment i de manera unànime", i que tant les necessitats com les circumstàncies socioeconòmiques actuals "n'aconsellen un replantejament i una revisió".
La declaració també recull les conclusions del darrer informe tècnic del CILMA, que es va fer públic aquest febrer, i que conclou que el ramal no és necessari. L'estudi diu que es podria alimentar el TAV a través de la subestació de la Farga (mitjançant una línia que tan sols tindria 3 quilòmetres i podria fer-se soterrada). A més, també subratlla que hi ha altres alternatives per poder reforçar el subministrament elèctric a la Costa Brava Sud (un altre dels motius pels quals l'Estat vol tirar endavant aquest ramal dels 400 kV).
Condemna a la invasió d'Ucraïna
La Diputació també ha condemnat de manera unànime la invasió d'Ucraïna, la guerra que viu el país i la seva possible extensió en l'àmbit regional. Ha estat a través d'una altra declaració institucional, que subratlla que la societat catalana "està compromesa amb la pau i la resolució no violenta dels conflictes".
"Per això, des de la Diputació de Girona creiem que cal apostar per establir un diàleg enfocat a la construcció de la pau", recull l'escrit. "Hi ha èxode i migracions forçades, que caldrà atendre amb celeritat i solidaritat, violència contra la població civil i una crisi humanitària al cor d'Europa", hi afegeix.
La declaració apel·la a la comunitat internacional i a tots els actors implicats "que puguin afavorir la mediació i la preservació de la vida i dels drets humans de tota la ciutadania i de la regió". Per últim, l'escrit se solidaritza amb el poble ucraïnès i el seu "patiment" arran de la invasió russa. "Que el nostre clam sigui sempre a favor de la pau", afirma la Diputació.
Lluita contra el frau
La tercera declaració institucional que s'ha llegit al ple d'aquest març reafirma el compromís de l'ens supramunicipal gironí en la lluita contra el frau i la corrupció. L'escrit destaca la "importància" que la Diputació practiqui i sigui exemple d'aquesta "cultura de la integritat pública a tots els nivells" i recorda que, entre les mesures que s'han tirat endavant per fomentar-ne la integritat, hi ha l'adhesió al Codi ètic del servei públic de Catalunya i al Codi de principis i conductes recomanables en la contractació pública.
En paral·lel, la Diputació també engega una prova pilot de bústia ètica. L'objectiu és tenir "un canal segur" per prevenir, detectar i resoldre "infraccions o males pràctiques". D'aquesta manera, aquells qui vulguin podran adreçar-se de manera anònima a l'ens perquè la Diputació "pugui investigar i resoldre determinades conductes de la corporació que resultin contràries a l'ordenament jurídic, als principis i regles ètiques de bon govern o a la bona fe".
El vicepresident de la Diputació, Pau Presas, ha subratllat que amb aquest compromís ferm contra el frau, la Diputació engega "mesures per protegir els fons públics amb un sistema d'integritat institucional". "Actuem amb responsabilitat, i de manera preventiva, per validar la correcta actuació pública i l'absència d'indicis de falta d'objectivitat", ha afirmat Presas. "De manera que ajudi a detectar possibles conflictes d'interès i a mostrar davant la ciutadania la correcta actuació que es duu a terme", ha conclòs el vicepresident.
7,4 MEUR per pal·liar la covid-19
El ple d'aquest març, que s'ha fet presencial, també ha aprovat inicialment les bases d'una nova línia de subvencions per mitigar els perjudicis que la covid-19 ha provocat damunt les hisendes municipals. Es farà mitjançant un fons de caràcter extraordinari, dotat amb 7,4 milions d'euros (MEUR).
D'aquests, 7 MEUR es destinaran als ajuntaments; i els 400.000 restants, als consells comarcals. La dotació que rebran els ajuntaments tindrà un import fix en funció de la seva població (beneficiant aquells que en tinguin menys) i un altre de variable (que partirà de criteris socials com l'índex d'atur, l'envelliment de la població o el nivell de renda).
El diputat delegat d'ens locals, Josep Maria Bagot, ha subratllat que aquest fons extraordinari "que fins ara no existia" serà important per als ajuntaments, i n'ha destacat que "per primera vegada, s'hagin tingut en compte criteris socials a l'hora de valorar els imports que corresponen a cada municipi".
Per últim, el ple de març de la Diputació de Girona també ha aprovat dues mocions. La primera, presentada per la CUP, insta la Diputació a promoure que tots els ajuntaments gironins aprovin pactes municipals per a l'ús del català i s'adhereixin a la campanya 'Tots com referents lingüístics. No t'excusis'. La segona, que ha presentat el PSC, insta la Diputació a negociar amb els bancs perquè instal·lin caixers automàtics als municipis que no en tenen i garanteixin aquest servei arreu de la demarcació.
