Concretament, el tram estudiat és el que passa per sota del Palau Lo Mirador i l'Avinguda Lluís Companys. La setmana passada, aquesta empresa va fer diferents cates. Ara faltarà esperar a les conclusions de l'estudi però tot indica que cada cop pren més força la hipòtesi que es tractaria d'un canal d'aigua natural que es va recobrir posteriorment. Segons la regidora d'Urbanisme, no només s'ha vist que el material és diferent sinó que el recobriment no es va fer igual a tots els trams.
Per altra banda, explica que no hi ha hagut "sorpreses desagradables" en quant al seu estat de conservació. Visualment, ja s'havien detectat un parell de despreniments on caldrà actuar de forma estructural però les cates fetes han confirmat que és una de les mines més ben conservades que hi ha actualment i que a més destaca perquè es pot recórrer a peu dret -està a uns quatre metres per sota del sòl i té una alçada d'1,80 centímetres aproximadament-.
En cas que es confirmi de forma definitiva aquesta teoria, suposaria un canvi en el concepte d'aquest element tant singular de Torroella de Montgrí, ja que fins ara s'havia cregut que era una galeria subterrània artificial que recollia l'aigua que baixava dels torrents naturals del Montgrí i després la canalitzava cap a la vila per al seu aprofitament a través de diferents pous i fonts.
Una cinquena part del total serà visitable
Actualment es poden recórrer a peu un 130 metres, distància que representa una cinquena part del seu recorregut total però cal fer-hi actuacions perquè sigui visitable. De fet, l'Ajuntament preveu dur a terme les primeres obres de millora aquest mateix any per obrir el primer tram al públic amb un cost de 20.000 euros. A partir del 2014, s'intentarà afrontar el segon tram on hi ha els despreniments i acabar de fer-la visitable.
L'estructura té el seu inici en una deu a l'exterior de la muralla i després de recórrer el passeig de l'Església acaba a la plaça de la Vila, on alimentava la font dels Gossos, que en aquesta època era l'única font pública de la qual es té constància i que encara es conserva.
Un element patrimonial de gran interès turístic
Un dels elements que converteixen la mina en una estructura de gran interès és el fet que podria haver estat l'origen de la vila. Aquesta és la hipòtesi amb què treballen els historiadors i que es basa en la idea de que la presència d'aigua d'una deu, que recollia l'aigua subterrània procedent de la muntanya del Montgrí, va fer que s'hi construís el Palau del Mirador. De fet, la ciutat està documentada al segle IX i el palau comença a construir-se cap a aquella època.
És per això que no és d'estranyar que el creixement de la mina vagi en paral·lel del de la vila, perquè permet continuar abastint d'aigua els nouvinguts cap a la zona sud del municipi. El segle XIII esdevé vila reial -va ser residència de Jaume I- i passa a ser una de les més importants del Baix Empordà i de tota la demarcació, en estar situat en una zona estratègica.
El febrer del 2012 el ple de l'Ajuntament va declarar la mina com a bé cultural d'interès local com a primer pas per protegir-la i al mateix temps buscar finançament per fer-la visitable. Es tracta d'un dels elements patrimonials més singulars i desconeguts del nucli històric i un dels "exponents més clars de la domesticació i la distribució de l'aigua al llarg de la història de la vila". Des del consistori, estan convençuts del seu potencial com a atractiu turístic i per això estan decidits a fer-lo visitable. "És important poder-lo ensenyar al públic perquè explica moltes coses de la història de la vila", assenyala la regidora d'Urbanisme, Sandra Bartomeu.
Per altra banda, explica que no hi ha hagut "sorpreses desagradables" en quant al seu estat de conservació. Visualment, ja s'havien detectat un parell de despreniments on caldrà actuar de forma estructural però les cates fetes han confirmat que és una de les mines més ben conservades que hi ha actualment i que a més destaca perquè es pot recórrer a peu dret -està a uns quatre metres per sota del sòl i té una alçada d'1,80 centímetres aproximadament-.
En cas que es confirmi de forma definitiva aquesta teoria, suposaria un canvi en el concepte d'aquest element tant singular de Torroella de Montgrí, ja que fins ara s'havia cregut que era una galeria subterrània artificial que recollia l'aigua que baixava dels torrents naturals del Montgrí i després la canalitzava cap a la vila per al seu aprofitament a través de diferents pous i fonts.
Una cinquena part del total serà visitable
Actualment es poden recórrer a peu un 130 metres, distància que representa una cinquena part del seu recorregut total però cal fer-hi actuacions perquè sigui visitable. De fet, l'Ajuntament preveu dur a terme les primeres obres de millora aquest mateix any per obrir el primer tram al públic amb un cost de 20.000 euros. A partir del 2014, s'intentarà afrontar el segon tram on hi ha els despreniments i acabar de fer-la visitable.
L'estructura té el seu inici en una deu a l'exterior de la muralla i després de recórrer el passeig de l'Església acaba a la plaça de la Vila, on alimentava la font dels Gossos, que en aquesta època era l'única font pública de la qual es té constància i que encara es conserva.
Un element patrimonial de gran interès turístic
Un dels elements que converteixen la mina en una estructura de gran interès és el fet que podria haver estat l'origen de la vila. Aquesta és la hipòtesi amb què treballen els historiadors i que es basa en la idea de que la presència d'aigua d'una deu, que recollia l'aigua subterrània procedent de la muntanya del Montgrí, va fer que s'hi construís el Palau del Mirador. De fet, la ciutat està documentada al segle IX i el palau comença a construir-se cap a aquella època.
És per això que no és d'estranyar que el creixement de la mina vagi en paral·lel del de la vila, perquè permet continuar abastint d'aigua els nouvinguts cap a la zona sud del municipi. El segle XIII esdevé vila reial -va ser residència de Jaume I- i passa a ser una de les més importants del Baix Empordà i de tota la demarcació, en estar situat en una zona estratègica.
El febrer del 2012 el ple de l'Ajuntament va declarar la mina com a bé cultural d'interès local com a primer pas per protegir-la i al mateix temps buscar finançament per fer-la visitable. Es tracta d'un dels elements patrimonials més singulars i desconeguts del nucli històric i un dels "exponents més clars de la domesticació i la distribució de l'aigua al llarg de la història de la vila". Des del consistori, estan convençuts del seu potencial com a atractiu turístic i per això estan decidits a fer-lo visitable. "És important poder-lo ensenyar al públic perquè explica moltes coses de la història de la vila", assenyala la regidora d'Urbanisme, Sandra Bartomeu.
