La declaració dels dos membres de la PAH arran de la denúncia dels Mossos són les diligències prèvies per determinar si realment hi va haver una resistència i desobediència a l'autoritat com van denunciar els agents. El següent pas, recorda el seu advocat Josep Ángel Gallegos, serà veure si el jutge decideix tirar endavant el procés i arribar a la celebració del judici.
No li consta que hagin citat a declarar els Mossos que van participar en el dispositiu. Precisament per això, tenen previst en els pròxims dies fer una petició als Jutjats de Girona perquè Interior identifiqui tots els agents presents aquell dia i poder així citar-los a declarar. El principal objectiu de la plataforma és arribar a esbrinar els autors de les lesions a les cinc persones -una amb un trencament de tíbia- i també qui va ordenar la "càrrega policial desproporcionada" com venen denunciant des de fa temps. "Veurem fins a on està disposat a arribar el jutge", ha assenyalat l'advocat.
Els Mossos, els "causants" del desordre públic
En la seva declaració, Afuera ha insistit que els autors del desordre públic van ser els mateixos agents que van fer un ús "desproporcionat" i "intolerable" de la força davant el que era una "protesta pacífica" per evitar el desnonament d'una família amb dos fills. "La part més feble érem els ciutadans que, sense armes ni porres, estàvem davant una casa fent desobediència civil pacífica", ha explicat Afuera moments abans d'entrar a declarar. També ha lamentat que els Mossos decidissin presentar una denúncia contra ells.
Des de la plataforma, interpreten aquesta denúncia com a una "estratègia de defensa" per part dels Mossos i el mateix Departament d'Interior, que el que fa és "desacreditar-los", ja que consideren que haurien d'estar al costat dels ciutadans i no en contra.
En la denúncia, els agents van al·legar que havien utilitzar la "mínima força imprescindible", un detall que va indignar als membres de la PAH presents aquell dia, que va acabar amb cinc ferits per hematomes i contusions i un amb un ferit greu per trencament de tíbia (el mateix Ramon Mateu). Des de la plataforma, sostenen que l'actuació policial va ser una mena d"escarment" per intentar frenar les seves protestes.
La portaveu de la PAH de Girona, Marta Afuera, ha anat més enllà i ha assenyalat directament a l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, com a un dels càrrecs polítics que va donar l'ordre. Consideren que aquell dia hi havia un desplegament de la policia local molt superior a un dia normal i ho atribueixen a una decisió política. També apunten al llavors conseller d'Interior, Felip Puig, com a responsable de l'operació. "Volem saber quina responsabilitat directa tenen aquestes dues persones en els fets ocorreguts i per la violència desmesurada i fora de lloc que hi va haver", ha afegit Afuera. Tenen previst presentar material gràfic -fotografies i imatges de vídeo- per demostrar la força que es va exercir i també demanaran la compareixença de testimonis.
Els detalls del desallotjament de Salt
Els fets van tenir lloc el 23 d'abril de l'any passat, quan una seixantena de persones van intentar impedir el desnonament d'una família de Salt amb dues criatures petites del carrer Grup Sant Jaume I. Tot i la resistència pacífica que van oferir -es van apinyar tots a l'entrada de l'edifici- agents dels mossos es van obrir pas cap a les dotze del migdia. Es van viure moments de molta tensió davant desenes de persones que miraven què passava, alertats per la forta presència policial. Estaven convençuts que, com ja havia passat altres vegades, la seva presència dissuadiria als responsables d'executar el desnonament però un jutge va donar l'ordre i es va procedir al desnonament.
Enmig d'un fort dispositiu policial - set furgons i més d'una vintena d'agents- els representants del banc i la comissió judicial van arribar al migdia i van demanar la retirada dels concentrats per poder dur a terme el desallotjament. La resposta va ser una negativa i amb crits "no ens desnoneu, no ens desnoneu", els agents van haver de retirar una a una totes les persones que, aferrades entre elles, pretenien de forma pacífica barrar-los el pas. En algun cas la policia va utiltizar la porra per fer-se camí.
El balanç final va ser de cinc ferits i el cas va arribar al Parlament, després que ICV demanés explicacions al conseller d'Interior, Felip Puig, durant una sessió de control del Govern. Puig va assegurar que no hi va haver càrrega policial i es van expulsar dues persones de la PAH que van protestar mentre seguien les explicacions del titular d'Interior des de la tribuna de convidats del Parlament.
No li consta que hagin citat a declarar els Mossos que van participar en el dispositiu. Precisament per això, tenen previst en els pròxims dies fer una petició als Jutjats de Girona perquè Interior identifiqui tots els agents presents aquell dia i poder així citar-los a declarar. El principal objectiu de la plataforma és arribar a esbrinar els autors de les lesions a les cinc persones -una amb un trencament de tíbia- i també qui va ordenar la "càrrega policial desproporcionada" com venen denunciant des de fa temps. "Veurem fins a on està disposat a arribar el jutge", ha assenyalat l'advocat.
Els Mossos, els "causants" del desordre públic
En la seva declaració, Afuera ha insistit que els autors del desordre públic van ser els mateixos agents que van fer un ús "desproporcionat" i "intolerable" de la força davant el que era una "protesta pacífica" per evitar el desnonament d'una família amb dos fills. "La part més feble érem els ciutadans que, sense armes ni porres, estàvem davant una casa fent desobediència civil pacífica", ha explicat Afuera moments abans d'entrar a declarar. També ha lamentat que els Mossos decidissin presentar una denúncia contra ells.
Des de la plataforma, interpreten aquesta denúncia com a una "estratègia de defensa" per part dels Mossos i el mateix Departament d'Interior, que el que fa és "desacreditar-los", ja que consideren que haurien d'estar al costat dels ciutadans i no en contra.
En la denúncia, els agents van al·legar que havien utilitzar la "mínima força imprescindible", un detall que va indignar als membres de la PAH presents aquell dia, que va acabar amb cinc ferits per hematomes i contusions i un amb un ferit greu per trencament de tíbia (el mateix Ramon Mateu). Des de la plataforma, sostenen que l'actuació policial va ser una mena d"escarment" per intentar frenar les seves protestes.
La portaveu de la PAH de Girona, Marta Afuera, ha anat més enllà i ha assenyalat directament a l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, com a un dels càrrecs polítics que va donar l'ordre. Consideren que aquell dia hi havia un desplegament de la policia local molt superior a un dia normal i ho atribueixen a una decisió política. També apunten al llavors conseller d'Interior, Felip Puig, com a responsable de l'operació. "Volem saber quina responsabilitat directa tenen aquestes dues persones en els fets ocorreguts i per la violència desmesurada i fora de lloc que hi va haver", ha afegit Afuera. Tenen previst presentar material gràfic -fotografies i imatges de vídeo- per demostrar la força que es va exercir i també demanaran la compareixença de testimonis.
Els detalls del desallotjament de Salt
Els fets van tenir lloc el 23 d'abril de l'any passat, quan una seixantena de persones van intentar impedir el desnonament d'una família de Salt amb dues criatures petites del carrer Grup Sant Jaume I. Tot i la resistència pacífica que van oferir -es van apinyar tots a l'entrada de l'edifici- agents dels mossos es van obrir pas cap a les dotze del migdia. Es van viure moments de molta tensió davant desenes de persones que miraven què passava, alertats per la forta presència policial. Estaven convençuts que, com ja havia passat altres vegades, la seva presència dissuadiria als responsables d'executar el desnonament però un jutge va donar l'ordre i es va procedir al desnonament.
Enmig d'un fort dispositiu policial - set furgons i més d'una vintena d'agents- els representants del banc i la comissió judicial van arribar al migdia i van demanar la retirada dels concentrats per poder dur a terme el desallotjament. La resposta va ser una negativa i amb crits "no ens desnoneu, no ens desnoneu", els agents van haver de retirar una a una totes les persones que, aferrades entre elles, pretenien de forma pacífica barrar-los el pas. En algun cas la policia va utiltizar la porra per fer-se camí.
El balanç final va ser de cinc ferits i el cas va arribar al Parlament, després que ICV demanés explicacions al conseller d'Interior, Felip Puig, durant una sessió de control del Govern. Puig va assegurar que no hi va haver càrrega policial i es van expulsar dues persones de la PAH que van protestar mentre seguien les explicacions del titular d'Interior des de la tribuna de convidats del Parlament.
