El crim de la jove parella assassinada al pantà de Susqueda arriba en forma de novel·la

La periodista Tura Soler ha plasmat hores d'investigació a "El pantà maleït"

El 24 d'agost del 2017, en Marc i la Paula, una parella jove del Maresme, van desaparèixer sense deixar rastre al pantà de Susqueda. Aleshores, es va engegar un dispositiu de recerca per intentar localitzar-los. A mida que passaven els dies, els presagis apuntaven cada cop més a un desenllaç fatal.

Tres dies després, van localitzar el caiac que duien a la deriva, amb evidències que l'havien intentat enfonsar expressament. I l'endemà, van trobar el seu cotxe, enfonsat al pantà i també amb signes de manipulació.

No va ser fins un mes i dos dies després de la desaparició que els serveis d'emergències van trobar els cossos dels joves. L'autòpsia va confirmar que havien estat assassinats.

El 26 de febrer del 2018, i després de mesos d'investigació, els Mossos d'Esquadra van detenir un sospitós del crim. Un veí d'Anglès, Jordi Magentí, que ja havia estat a presó per matar l'exdona l'any 1997. No hi ha cap prova directa que el vinculi amb el doble crim de Susqueda però el conjunt d'indicis que apunten cap a ell porten els investigadors a concloure que és l'autor. Magentí va estar en presó preventiva fins el 28 de desembre del 2018, quan l'Audiència de Girona el va deixar en llibertat. El tribunal veia "debilitats" en els indicis de criminalitat. El cas continua a instrucció.

La periodista de successos i investigació d'El Punt Avui, Tura Soler, ha invertit hores i hores de feina en aquest cas, recorrent el pantà, refent el trajecte que haurien fet els joves, coneixent les persones que viuen al voltant de la presa i estirant el fil de les pistes que li feia arribar qui ella anomena el seu "amic invisible", un confident anònim que no sap qui és però que li ha apuntat possibles línies d'investigació.

Tot això ho ha plasmat, de forma novel·lada, en el llibre 'El pantà maleït': "Tot el que hi apareix és real, no m'he permès cap més llicència que recrear algunes converses que apareixen com a declaració. L'amic invisible també és real, no és que jo vulgui ocultar-ne la identitat".

"Hi ha casos que són un misteri, que queden oberts i que fan que vulguis intentar trobar la veritat", ha explicat Soler que sosté que, tot i l'esforç, encara no ha aconseguit descobrir-la: "Jo no sé què va passar, però a vegades hi pot haver aquella petita pista que fins ara ha passat desapercebuda i que pugui servir per resoldre'l". Soler remarca que no hi ha cap prova científica que "ni tan sols pugui provar que en Marc i la Paula i en Magentí van coincidir al mateix lloc del pantà".

La periodista és un personatge més al llibre. Per una banda, explica Soler, perquè el punt de vista del narrador omniscient li permetia "posar-se en la pell" de cada persona que hi apareix, però també per un punt de "modèstia o vergonya".

Periodisme de successos

Un pantà, el de Susqueda, que no és aliè a la crònica negra. De fet, el llibre de Tura Soler comença fent una aproximació a aquest paratge inhòspit que ha estat l'escenari, més d'un cop, de casos macabres i sorprenents: una remeiera condemnada per bruixa per la Inquisició que va llançar una maledicció abans de morir a la forca, les flors que hi duia un assassí en sèrie i que se sospita que podien ser a la tomba d'una víctima mai trobada o l'home que va ficar la parella dins una maleta i la va llançar a l'aigua.

La cap d'investigació d'El Punt Avui assenyala que, al llarg de la seva trajectòria professional, ha hagut de pujar en diverses ocasions a Susqueda per cobrir informacions i també reivindica el paper dels periodistes de successos: "Sobretot nosaltres, que fa 30 anys no teníem cap altre remei que anar als llocs per poder fer una bona informació".

Un periodisme "de picar pedra" que actualment s'està "revalorant" gràcies a l'èxit de programes com Crims: "El periodisme de successos és el que sempre ha fet veritablement periodisme d'investigació perquè, per treure una dada, has de gratar, treballar i pedalar. Nosaltres hem tingut sempre moltes més dificultats i ara se'ns està valorant. Benvingut sigui".

Tura Soler reivindica que aquestes cròniques, al final, acaben retratant la societat perquè "explicant com mata la gent, també estàs explicant com viu" i reflectint quins són els problemes o les característiques de cada moment.