La directiva catalana Anna Navarro Schlegel s'ha convertit en una de les principals directives als Estats Units, i reconeix que és una de les poques que ha aconseguit trencar el sostre de vidre i assolir el cim del món dels negocis. "Jo soc del 2% de dones executives als Estats Units", admet la vicepresidenta de Procore.
Coincidint amb el Dia de la Igualtat Salarial, Navarro defensa les revisions salarials periòdiques que fan als Estats Units i remarca que "si John i Mary tenen la mateixa feina, haurien de cobrar el mateix". Preguntada per la imatge de Barcelona al món tecnològic, Navarro Schlegel avisa que ciutats com Dublín, amb una fiscalitat molt més baixa, passen "constantment per davant" de la capital catalana.
Actualment, Navarro (Olot, 1968) és la vicepresidenta de producte, mercat internacional i globalització de la companyia californiana del sector de la construcció Procore, on es va incorporar fa uns mesos després de dotze anys a NetApp, dedicada a l'emmagatzematge de dades. Anteriorment, va ocupar diversos càrrecs a Cisco, VMware, VeriSign i Xero. Precisament, aquest divendres l'empresa catalana GPAInnova va anunciar la seva incorporació com a cap d'estratègia, càrrec que compaginarà amb l'actual feina als EUA.
D'altra banda, l'any passat va ser reconeguda com la dona més influent del món en l'àmbit de a tecnologia per la revista 'Analytics Insight' i més recentment com a empresària de primer nivell per la revista 'CIO Look Magazine'.
Anna Navarro, que va deixar Catalunya als 23 anys i ja porta dècades treballant als Estats Units fins a convertir-se en una de les principals directives del país, forma part de la minoria de dones que han arribat als càrrecs més alts en diverses multinacionals. "Jo soc del 2%, hi ha un 2% de dones executives als EUA", lamenta en una entrevista. Navarro sosté que ara "hi ha més noies que fan enginyeria ambiental o de computació" i que empreses com Google, Amazon i Facebook "les volen". “Nosaltres les busquem", diu l'actual vicepresidenta de Procore.
La directiva olotina relata com fa anys es recomanava acompanyar les dones joves que començaven a treballar en grans corporacions ja que en alguns casos passaven molta ansietat en un entorn majoritàriament masculí. "És complicat. S'ha de ser molt fort. Quan estava més a baix, hi havia més noies, però vas pujant i n'hi ha menys i menys... i a dalt de tot molt poques", conclou.
Barcelona no està en el punt de mira de Silicon Valley
En l'entrevista, Navarro Schlegel ha advertit que generalment les multinacionals de Silicon Valley no té en compte Barcelona com un 'hub' destacat d'start-up i que les millors condicions fiscals que ofereix Irlanda suposen una dura competència. "Dublín ens està passant constantment per davant", apunta.
La principal raó és un impost de societats que actualment se situa en el 12,5% davant altres estats europeus, on es dobla (25% a l'Estat). "Als americans no els agrada pagar impostos", resumeix Navarro en l'entrevista. "Hi ha hagut moltes querelles amb Apple a través de Dublín o Amsterdam per no pagar impostos o infringir regles europees i els és igual: posen deu advocats en un avió i venen a resoldre els problemes", afegeix la directiva catalana, que també apunta a raons culturals, com l'idioma.
Segons Navarro Schlegel, si tira endavant l'acord per aplicar un impost mínim global del 15% a les multinacionals tecnològiques, representaria una "bona palanca" d'oportunitat per a Barcelona, perquè les empreses podran argumentar que les taxes seran "més semblants" a les que hi hauria a Irlanda o en altres estats amb una fiscalitat més favorable.
On sí pot competir Barcelona és en acollir empreses nord-americanes que no disposen d'un 'hub' a Europa, afegeix Navarro. Ella mateixa recorda que en algunes ocasions ha pogut facilitar que companyies americanes aterressin a la capital catalana i d'altres cops no ha estat possible. Entre els principals rivals de Barcelona, situa Munic i Amsterdam, mentre que Londres "s'ha tornat massa cara per als americans".
Navarro celebra l'anunci de Microsoft d'instal·lar un centre d'R+D especialitzat en l'aplicació de tecnologies d'intel·ligència artificial, però ha qüestionat que es destaqui la contractació de 30 enginyers. "Aquí sembla una gran notícia que hi hagi 30 o 70 enginyers, jo els agafo en una setmana", afirma. "S'ha d'anar explicant i els 70 seran 100 i els 100 seran 200 i llavors sí que s'ha de fer més notícia", afegeix.
Abans que una empresa decideixi instal·lar-se en una ciutat s'analitzen "desenes de paràmetres" proposats pel CEO, començant per la fiscalitat i continuant per les universitats, els doctorats, els salaris, si els joves es queden a la ciutat, la igualtat de gènere o la diversitat sexual, entre d'altres. Habitualment, també un aeroport amb connexions directes amb pols empresarials i de coneixement. No obstant això, Navarro Schlegel reconeix que no està al dia del debat sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat i evita pronunciar-se sobre si s'hauria d'haver aprovat la inversió prevista per Aena.
Els conflictes ètics de la Intel·ligència Artificial
Navarro ha visitat Barcelona aquesta setmana per oferir una ponència inaugural de l'AI & Big Data Congress, celebrat a l'Auditori Axa. En l'entrevista posterior a la seva intervenció, Navarro assenyala els conflictes ètics que comporta aquesta tecnologia: des de "manipular moltíssimes eleccions" a software per substituir la veu i fer creure que s'han dit coses que en realitat no s'han dit. "Pot anar molt i molt bé i pot ser horrible", resumeix la directiva catalana, que també ressalta els beneficis que comporta per a algunes empreses.
Aquestes "dues vessants", ressalta, han fet que moltes empreses incorporin un departament específic per a l'ètica en la intel·ligència artificial. I és que en alguns casos, comenta, algun efecte de l'aplicació de la IA pot ser "molt pervers". En aquest sentit, cita una experiència personal en què un nen de 6 anys –fill d'uns amics- va encarregar compres a Amazon a través de l'assistent virtual Alexa sense el coneixement dels pares o que l'anunci d'un producte consultat anteriorment a la xarxa continuï apareixent de forma recurrent en forma d'anunci.
Per tot això, considera que els ciutadans no són conscients de la importància de mantenir la privacitat a la xarxa, tant d'empreses com de persones físiques, i que és una qüestió que "no s'explica bé". "Has de ser una mica gurú perquè no et gravin, no t'agafin les dades. I això la gent no ho sap fer, no és conscient que ens estan controlant tot el dia", adverteix Anna N. Schlegel.
