Celebren 20 anys de la campanya 'Salvem els darrers meros' del Cap de Creus

Una revista alemanya de submarinisme dedica un ampli reportatge a la Costa Brava en l'últim número de l'any

Precisament aquesta revista dedica l'editorial i un reportatge central de catorze pàgines de la seva última edició de l'any -es correspon als mesos de novembre i desembre- a destacar la bellesa i qualitat del fons marí del Cap de Creus. La publicació ho relaciona amb l'èxit de la campanya 'Salvem els darrers meros', coincidint amb el vintè aniversari de la iniciativa. La revista, creada l'any 1980, compta amb una tirada actual de 60.600 exemplars, distribuïts principalment a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Suïssa i Holanda, però també a altres punts forts del submarinisme mundial, com ara les Illes Maldives, Kènia o Mar Roig. A més, té una àmplia presència a través d'Internet i les xarxes socials.

Tant Xavier Vizcaíno com Boris Mörker, com a president de l'Associació de centres de busseig del Cap de Creus, han destacat la important tasca realitzada per aquesta revista, tant durant els anys 90 amb el suport i impuls de la campanya a nivell internacional, així com la promoció que fa del litoral de Roses i del Cap de Creus amb seva darrera edició, on posiciona Roses com una destinació de submarinisme de primer ordre.

L'inici de la campanya per protegir el Cap de Creus

Xavier Vizcaíno va ser el coordinador de la campanya impulsada per la IAEDEN per a la declaració del Parc Natural del Cap de Creus, acció que va arribar a recollir prop de 35.000 signatures entre 1990 (inici de la campanya) i 1998 (any en què es va fer la declaració del Parc Natural per part del Parlament de Catalunya). D'aquestes, prop de 12.200 signatures es van obtenir gràcies a l'impuls que la Federació Alemanya de Submarinisme i la seva revista 'SportTaucher' van fer per Europa en format de postal-signatura.

Vizcaíno ha recordat que l'inici de la campanya va estar motivada pels diferents projectes urbanístics que estaven sobre la taula durant la dècada dels 90 i que "atemptaven contra l'entorn natural" dels municipis del Cap de Creus, com ara la construcció d'urbanitzacions, camps de golf o parcs d'atraccions, a Roses, Port de la Selva, Cadaqués, Llançà o Vilajuïga.

Per la seva banda, Boris Mörker ha vinculat el "bon estat de salut" que té el fons marí del Cap de Creus a la declaració d'aquest espai com a Parc Natural, que ha permès durant aquest temps la preservació de diferents espècies marines i vegetals així com la regulació de la pesca d'arrossegament. "En aquests moments, resulta habitual trobar la presència de meros al Cap de Creus, arribant-se a visionar amb facilitat grups de fins a 25 individus, així com d'altres espècies que han tornat a aparèixer a la zona, com tonyines, dofins i altres cetacis", atrets per la major presència de peix. Per altra banda, ha recordat que un dels "grans èxits" de la campanya va ser aconseguir que no es fes el campionat mundial de pesca submarina que s'havia de  celebrar a la zona l'any 1992 i ha remarcat el seu caràcter pioner, ja que "en aquella època no es parlava de la protecció marina".

Des de l'Ajuntament, a través de la primera tinent d'alcalde, Montse Midan, s'ha reconegut la tasca desenvolupada per la plataforma ecologista IAEDEN així com els centres de submarinisme del Cap de Creus, entitats, particulars i administracions que es van implicar en la protecció de la zona, entre les quals també hi ha aquest consistori. "Gràcies a la iniciativa i el suport obtingut, podem gaudir avui de la bellesa d'un entorn natural privilegiat i comptar amb la pràctica de la immersió submarinista com a recurs turístic de Roses", ha afirmat.