L'administració número 2 de Girona, situada al carrer Migdia, la més antiga de la ciutat. Des de fa més de 40 anys han repartit sort i alegria entre els ciutadans. "Aquest és un producte d'il·lusió, no té cap altra finalitat. Si tens il·lusions a la vida jugues a la loteria", assegura Andreu Voz, l'encarregat de l'administració, que explica que enguany els ciutadans no han decidit provar sort fins a l'últim moment. A diferència d'altres anys, els turistes d'estiu no s'han animat i no han comprat cap número. Tot i que les xifres globals de vendes són similars a anys anteriors, aquest 2012 els gironins compren més dècims en grup i ja no se'n regalen tants a tercers. "Abans es regalaven molts números a treballadors o amics. Ara ja no, es nota que la gent ha perdut poder adquisitiu", ha destacat Andreu Voz, que també ha explicat que cada cop es compren més dècims per Internet, tot i que la majoria prefereix acostar-se a l'administració.
A les comarques gironines, en els últims 200 anys la grossa només ha caigut en dues ocasions. L'últim cop va ser l'any 1961, quan va tocar a la Jonquera (Alt Empordà). Des de llavors, la sort ha passat de llarg durant 51 anys.
Els gironins no perden les tradicions i continuen apostant pels mateixos números de la sort d'altres anys; ja siguin els acabats en 13, 33, 7, 69, els dècims que acaben amb la data de naixement d'una persona especial o aquells números que tenen un doble zero.
A les comarques gironines, en els últims 200 anys la grossa només ha caigut en dues ocasions. L'últim cop va ser l'any 1961, quan va tocar a la Jonquera (Alt Empordà). Des de llavors, la sort ha passat de llarg durant 51 anys.
Els gironins no perden les tradicions i continuen apostant pels mateixos números de la sort d'altres anys; ja siguin els acabats en 13, 33, 7, 69, els dècims que acaben amb la data de naixement d'una persona especial o aquells números que tenen un doble zero.
