L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, assegura que la crisi de la covid-19 no ha agafat la ciutat "a contrapeu" i diu que la feina feta els darrers anys ja fa que encari la recuperació. "Creixem més que el nostre entorn", ha afirmat.
En una conferència a la Cambra de Comerç, l'alcaldessa ha defensat "un model amb accent propi" per sortir de la crisi, basat en l'especialització per les noves tecnologies i l'economia verda.
I aquí, Madrenas ha anunciat que Girona ja ha presentat quatre projectes per optar a fons europeus relacionats amb aquests "nous motors econòmics", que en total sumen 34,2 milions d'euros (MEUR). Sense oblidar-se, això sí, de continuar impulsant el comerç i el turisme com a altres sectors clau per a la ciutat.
"Se senten crítiques, sempre des de determinats sectors, que a Girona no tenim model", ha dit. "Però la realitat és que estem sortint de la pandèmia, estem sortint-ne forts i amb perspectives optimistes", ha afegit l'alcaldessa. Com a prova, Madrenas ha tret xifres. Ha recordat, per exemple, que l'atur encadena quatre mesos consecutius de descens, o que Girona és la quarta ciutat catalana més de 50.000 habitants amb un PIB per habitant més alt (de 41.300 euros l'any).
"Som una ciutat que creixem més que el nostre entorn, i això no passa per casualitat", ha dit Madrenas. I en aquest punt, l'alcaldessa ha recordat que, des de fa cinc anys, el govern ha treballat "fort" per avançar cap a una economia especialitzada. Sobretot, basada en dos sectors que seran motors econòmics del futur: la digitalització i l'economia verda. "I això és el que ha permès que la pandèmia no ens hagi agafat amb el pas canviat", ha subratllat.
I dins aquesta línia, Madrenas ha avançat que, "si tot va bé", aviat la ciutat acollirà una fira dedicada al vehicle elèctric, que el 17 de setembre s'inaugurarà el primer certamen dedicat a professionals de la tecnologia Blockchain o que s'està promovent un programa d'incubació de projectes de videojocs (que es vol començar el febrer del 2022).
Madrenas, que ha insistit en la necessitat que aquest camí es faci de bracet amb el sector privat, subratlla que l'aposta per la "tecnologització de la societat" i "la sostenibilitat" és aquest "accent propi" amb què Girona encara la reactivació econòmica. "Veiem com el nou enfocament i l'aposta estratègica que hem fet són, precisament, cap als sectors que surten reforçats després de la pandèmia; no ens hem equivocat", ha insistit.
Els fons europeus, bàsics
L'alcaldessa de Girona ha admès que la pandèmia impactarà de ple damunt les finances municipals, i comportarà haver de passar "dos anys difícils". Per això, ha assegurat, la gestió dels fons europeus serà un eix bàsic per impulsar "aquest progrés".
Marta Madrenas no ha amagat, però, els seus recels sobre la manera com l'Estat gestionarà els fons 'Next Generation'. Ha demanat que l'empresariat s'alieni amb la Generalitat a l'hora de demanar-ne la cogestió a l'executiu espanyol, però també creu que mentre Catalunya no sigui independent, "no podrem gestionar directament temes tan bàsics com aquest".
Per això, en paral·lel als fons 'Next Generation', l'alcaldessa també aposta per "concentrar part dels esforços" en els programes plurianuals que venen de la Unió Europea, per aconseguir recursos "importants" de manera "directa". I en aquest punt, Madrenas ha revelat que el consistori ja ha presentat quatre projectes vinculats amb la digitalització i l'economia verda, amb l'objectiu d'optar fons europeus. En total, sumen fins a 34,2 MEUR.
Zona de baixes emissions
El primer, quantificat en 6,9 MEUR, pivota al voltant del projecte de la Casa de la Tecnologia. És l'únic que opta als fons 'Next Generation'; els restants, es presenten a altres convocatòries europees. Inclou crear laboratoris per a projectes tecnològics a l'antic xalet de la carretera Barcelona, línies de captació de talent (sobretot, femení) i eines per reduir la bretxa digital.
El segon, amb possibilitats de rebre fins a 6,7 MEUR, se centra en la mobilitat sostenible. Parteix de la prova pilot que es va fer per controlar les emissions de CO2 a la ciutat, i deriva en un "projecte complet" que inclou la creació de Zones de Baixes Emissions (ZBE) a la ciutat, un projecte pilot de bus elèctric, l'impuls de la Girocleta i aparcaments dissuasius a les entrades de la ciutat.
El tercer i quart es basen en la reconversió energètica i sumen, respectivament, 17,6 i 3 MEUR. Un projecte vol rehabilitar deu edificis i equipaments públics, relligant la construcció sostenible amb l'impuls de les renovables. I l'altre, se centra més en les necessitats socials i de pobres energètica.
Turisme, comerç i administració
Madrenas ha dit que, en paral·lel a aquests quatre projectes –que ja s'han presentat- Girona ja en té dos més que estan pràcticament enllestits. I precisament, un d'ells es basa en un altre dels puntals de l'economia gironina: els serveis. "Aquest recull línies de suport a la promoció del turisme i el comerç; i l'altre vol impulsar la modernització i digitalització de l'administració", ha concretat l'alcaldessa.
Madrenas ha subratllat que, de fet, comerç i turisme "han de continuar essent eixos econòmics de la ciutat", dels quals no se'n pot ni se n'ha de prescindir. L'alcaldessa de Girona ha recordat que entre tots dos sumen el 15% del PIB de la ciutat, i que els serveis són "la principal font d'ocupació" de la ciutat. "Durant la pandèmia, hem vist com era una ciutat sense visitants ni turisme: buida, amb sensació d'inseguretat i comerços que abaixaven la persiana", ha afirmat.
Per això, dins aquesta línia, l'alcaldessa ha revelat que de la mà del sector privat, s'engegarà un pla estratègic per implantar una àrea de promoció econòmica urbana, que serveixi "per enfortir el nostre model comercial i crear més ocupació estable i de qualitat".
Pel que fa al turisme, Madrenas ha criticat que, per part de "determinats sectors", s'hagi volgut "demonitzar" el sector. Sobretot, acusant-lo de frenar l'accés a l'habitatge. Aquí, l'alcaldessa ha explicat que aviat l'Ajuntament tindrà damunt la taula els resultats de l'estudi que va encarregar sobre l'impacte dels habitatges d'ús turístic (HUT) en el mercat de lloguer. I ja n'ha avançat algunes conclusions.
Ha dit que l'anàlisi revela que, actualment, a la ciutat tan sols hi ha actius la meitat dels pisos que tenen llicència per exercir com a HUT. I que la seva presència no afecta els preus globals dels lloguers. Sí que es detecten "interferències", ha admès, al Barri Vell i a zones properes al Mercadal (que és on n'hi ha més). Però Madrenas també ha trencat una llança a favor dels HUT, perquè ha dit que han contribuït a rehabilitar blocs d'edificis i, també, generar llocs de treball.
"Turismofòbia", aeroport i Hermitage
En aquest punt, l'alcaldessa de Girona ha volgut llançar una alerta sobre "la turismofòbia", dient que tornarà a "treure el cap" a mesura es vagi superant l'impacte de la covid-19. "Ho estem veient a Barcelona, per exemple, amb l'ampliació de l'aeroport del Prat o el debat sobre l'Hermitage; a mi em sorprèn, perquè jo estaria encantada de tenir un museu així a Girona", ha dit Madrenas.
I sobre l'ampliació de l'aeroport, l'alcaldessa s'hi ha mostrat a favor. També, perquè suposarà un revulsiu per al Girona-Costa Brava, que la "política centralista d'Aena ha buidat". Això sí, Marta Madrenas ha reclamat que l'ampliació es faci "essent curós amb les restriccions ambientals", i connectant amb l'alta velocitat els aeroports de Vilobí d'Onyar (Selva) i el de Reus amb Barcelona ciutat.
I aquí, l'alcaldessa ha aprofitat per fer una crida a les administracions del territori a anar a la una per reclamar tenir veu i vot en la gestió de l'aeroport de Girona i les taxes. "Ajuntament, Diputació i Cambra hem de reclamar de nou poder desenvolupar les polítiques comercials que més interessin al territori; ara que s'ha obert de nou el debat, aquesta és una finestra d'oportunitat", ha afirmat.
Parc de salut
Per últim, dins aquest "model propi" que l'alcaldessa ha reivindicat per a Girona, Madrenas tampoc ha passat per alt el nou parc de salut que se situarà al voltant del futur Trueta. "És un projecte a mitjà i llarg termini, però que ja estem planificant: impulsarà la presència d'un nou motor econòmic per a la ciutat, la recerca i la investigació mèdica i els serveis sociosanitaris", ha subratllat.
"La pandèmia ha demostrat que cal destinar més recursos a la salut, i hem d'aprofitar l'acord a què vam arribar sobre el Trueta per desenvolupar un parc potent i de referència", ha afegit l'alcaldessa de Girona. I de fet, ja ha concretat que, aviat, amb el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, se'n presentaran "els primers documents".
Més presència policial
Madrenas ha tancat la conferència dient que "tot indica que hem passat els moments més durs de la pandèmia" i dient que, "honestament", creu que a Girona "s'ha fet una bona gestió". Durant el torn de preguntes, un dels assistents li ha demanat sobre la inseguretat. Fins i tot, deixant entreveure la possibilitat que es creessin patrulles ciutadanes.
Aquí, l'alcaldessa ha reiterat que les dades demostren que els delictes i faltes s'han reduït. Ha explicat que, de mitjana, aquesta davallada se situa "en el 20%", però que en el cas del Barri Vell, en relació a ara fa un any i mig, aquesta baixada s'ha situat "al 40%".
Madrenas sí que ha admès que la pandèmia havia deixat "més sensació d'inseguretat", però que han aconseguit revertir-la destinant més presència policial al carrer. I que sobretot, l'obertura dels comerços i l'hostaleria també hi ha contribuït.
L'alcaldessa de Girona no s'ha mostrat a favor que es creïn patrulles ciutadanes. Però sí que ha dit que ja ha demanat hora amb el nou conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, per demanar-li més presència de patrulles de seguretat ciutadana dels Mossos perquè se centrin en combatre la delinqüència i les ocupacions conflictives, i que la Policia Municipal pugui centrar-se en el compliment de les ordenances.
