El 10 març, els Mossos d'Esquadra van respondre a una avís alertant que hi havia un home molt alterat en un pis del carrer de les Tries d'Olot. Segons detallen els Mossos d'Esquadra, l'home -que estava molt nerviós perquè havia rebut una citació judicial- duia un matxet amb el que podia inclús fer mal al seu fill de 4 anys, que estava present a l'habitació.
En un moment de l'enfrontament amb la policia, un dels agent li va disparar un tret al pit que va acabar amb la seva vida. Segons la versió policial, l'home es va abraonar sobre els agents amb la clara intenció de clavar el matxet i el mosso va actuar correctament per defensar la seva vida i la de la resta de persones que hi havia a l'habitació. La família de la víctima, per contra, posa en dubte aquesta versió i creu que l'actuació de l'agent va ser "totalment desproporcionada" perquè va disparar directament a una zona vital.
A petició del jutjat, la Unitat d'Armes dels Mossos d'Esquadra ha elaborat un informe que analitza la situació i les possibilitats que tenia l'agent d'apuntar a una zona concreta. L'informe ressalta que l'agent estava sotmès a una situació d'estrès "negatiu", generat en situacions traumàtiques o d'amenaça. Segons l'informe, la situació de perill per atac amb arma blanca -el matxet- afecta a les reaccions fisiològiques i provoca la pèrdua de les habilitats motores necessàries per utilitzar una arma de foc de forma efectiva.
Segons detalla l'informe, la disminució del reg sanguini provoca pèrdua de mobilitat dels ulls i de la visió perifèrica, es produeix una pèrdua de profunditat del camp de visió anomenat "efecte túnel", la persona perd la seva capacitat d'enfoc i la vista se centra només amb l'amenaça i, en definitiva, hi ha tant canvis fisiològics que impedeixen utilitzar els elements de punteria.
Per això, l'informe policial ressalta que en situacions d'estrès "no és possible" apuntar -alinear l'ull i el punt de mira- el tret a una zona concreta i conclou que l'agent denunciat per la família de la víctima va actuar de forma "instintiva" davant una situació de perill. "No és una tècnica de precisió, no està pensada per impactar a llocs concrets", detalla l'informe.
L'acusació particular, exercida pel lletrat Benet Salellas, posa en dubte el resultat de l'informe. De fet, al llarg del procés, Salellas ja ha denunciat en més d'una ocasió corporativisme i un tracte de favor envers l'imputat pel fet de ser agent.
En un moment de l'enfrontament amb la policia, un dels agent li va disparar un tret al pit que va acabar amb la seva vida. Segons la versió policial, l'home es va abraonar sobre els agents amb la clara intenció de clavar el matxet i el mosso va actuar correctament per defensar la seva vida i la de la resta de persones que hi havia a l'habitació. La família de la víctima, per contra, posa en dubte aquesta versió i creu que l'actuació de l'agent va ser "totalment desproporcionada" perquè va disparar directament a una zona vital.
A petició del jutjat, la Unitat d'Armes dels Mossos d'Esquadra ha elaborat un informe que analitza la situació i les possibilitats que tenia l'agent d'apuntar a una zona concreta. L'informe ressalta que l'agent estava sotmès a una situació d'estrès "negatiu", generat en situacions traumàtiques o d'amenaça. Segons l'informe, la situació de perill per atac amb arma blanca -el matxet- afecta a les reaccions fisiològiques i provoca la pèrdua de les habilitats motores necessàries per utilitzar una arma de foc de forma efectiva.
Segons detalla l'informe, la disminució del reg sanguini provoca pèrdua de mobilitat dels ulls i de la visió perifèrica, es produeix una pèrdua de profunditat del camp de visió anomenat "efecte túnel", la persona perd la seva capacitat d'enfoc i la vista se centra només amb l'amenaça i, en definitiva, hi ha tant canvis fisiològics que impedeixen utilitzar els elements de punteria.
Per això, l'informe policial ressalta que en situacions d'estrès "no és possible" apuntar -alinear l'ull i el punt de mira- el tret a una zona concreta i conclou que l'agent denunciat per la família de la víctima va actuar de forma "instintiva" davant una situació de perill. "No és una tècnica de precisió, no està pensada per impactar a llocs concrets", detalla l'informe.
L'acusació particular, exercida pel lletrat Benet Salellas, posa en dubte el resultat de l'informe. De fet, al llarg del procés, Salellas ja ha denunciat en més d'una ocasió corporativisme i un tracte de favor envers l'imputat pel fet de ser agent.
