Des de l'Ajuntament, s'ha rebut amb "molta satisfacció" la sentència perquè és "el que sempre hem argumentat", assenyala l'alcalde, Josep Maria Corominas, que subratlla que aquest és un espai "amb moltes possibilitats" per la seva situació i història. També confia que, quan la situació econòmica hagi millorat, pugui incrementar-se encara més el seu potencial.
Corominas ha reconegut que els hauria agradat poder haver arribat a un acord amb els demandants i els ha ofert ma estesa per col·laborar plegats i evitar confrontacions. En relació a la demanda de no haver tingut la plaça en condicions, l'alcalde subratlla que "hem anat complint amb tot el que se'ns demanava" i per tant, "no hi havia justificació per revertir la propietat", ha dit.
Per la part demandant, la sentència no els és del tot desfavorable perquè els reconeix com a successors dels antics accionistes. No han volgut fer declaracions perquè ara volen estudiar a fons els arguments recollits al document per decidir si presenten o no un recurs.
Els arguments de les dues parts
El 3 de juliol passat, el cas va arribar al jutjat de primera instància i d'instrucció de la capital garrotxina. La jutgessa va citar a declarar les dues parts enfrontades, l'Ajuntament i la junta directiva dels accionistes.
Aquests últims defensaven que el consistori havia incomplert el contracte de compra de l'any 1890 on s'establia que, a banda de fer-hi actes taurins -ara prohibits per llei-, s'havia de mantenir en bones condicions. Durant la seva compareixença, van denunciar que durant més de quatre anys la plaça ha estat en total "abandó" i per això reclamen recuperar-ne la propietat. Per la seva banda, el consistori va negar rotundament que fos així i va al·legar falta de legitimitat dels demandants en ser només quatre accionistes dels més de cinquanta que hi ha.
Els accionistes van decidir presentar una demanda després de constatar amb l'ajuda d'un pèrit "el mal estat" en què es trobava l'equipament i fer un requeriment al consistori perquè ho solucionés. Com que la resposta va ser que consideraven que tot estava bé, van decidir portar-ho a mans de la justícia i exigir el retorn de la propietat als hereus dels antics accionistes. El seu principal argument era que s'havien incomplert, al seu entendre, una de les condicions establertes en la compra-venda.
El que els accionistes pretenien amb la demanda era recuperar la propietat de la plaça i "tornar-la al servei dels ciutadans". L'objectiu final, segons van explicar, és garantir la conservació d'un edifici de gran valor per la seva antiguitat -data del 1854- que està catalogat com a bé patrimonial.
Per la seva banda, un dels arguments que va defensar l'Ajuntament és que la propietat de la plaça de toros és un tema tancat perquè des de fa més de 100 anys que pertany al consistori. A més, s'empara amb l'article 13 del reglament dels béns dels ens locals on es diu que passat el període de 30 anys, les obligacions ja han prescrit i per tant no poden ser "perpètues". Aquest argument, però, la va intentar rebatre la part demandant afegint que només es pot aplicar el període de 30 anys en cas que hi hagi hagut un canvi de l'ús per interès públic a través d'un acord de govern, un fet, diuen, que fins a dia d'avui no s'ha donat.
Corominas ha reconegut que els hauria agradat poder haver arribat a un acord amb els demandants i els ha ofert ma estesa per col·laborar plegats i evitar confrontacions. En relació a la demanda de no haver tingut la plaça en condicions, l'alcalde subratlla que "hem anat complint amb tot el que se'ns demanava" i per tant, "no hi havia justificació per revertir la propietat", ha dit.
Per la part demandant, la sentència no els és del tot desfavorable perquè els reconeix com a successors dels antics accionistes. No han volgut fer declaracions perquè ara volen estudiar a fons els arguments recollits al document per decidir si presenten o no un recurs.
Els arguments de les dues parts
El 3 de juliol passat, el cas va arribar al jutjat de primera instància i d'instrucció de la capital garrotxina. La jutgessa va citar a declarar les dues parts enfrontades, l'Ajuntament i la junta directiva dels accionistes.
Aquests últims defensaven que el consistori havia incomplert el contracte de compra de l'any 1890 on s'establia que, a banda de fer-hi actes taurins -ara prohibits per llei-, s'havia de mantenir en bones condicions. Durant la seva compareixença, van denunciar que durant més de quatre anys la plaça ha estat en total "abandó" i per això reclamen recuperar-ne la propietat. Per la seva banda, el consistori va negar rotundament que fos així i va al·legar falta de legitimitat dels demandants en ser només quatre accionistes dels més de cinquanta que hi ha.
Els accionistes van decidir presentar una demanda després de constatar amb l'ajuda d'un pèrit "el mal estat" en què es trobava l'equipament i fer un requeriment al consistori perquè ho solucionés. Com que la resposta va ser que consideraven que tot estava bé, van decidir portar-ho a mans de la justícia i exigir el retorn de la propietat als hereus dels antics accionistes. El seu principal argument era que s'havien incomplert, al seu entendre, una de les condicions establertes en la compra-venda.
El que els accionistes pretenien amb la demanda era recuperar la propietat de la plaça i "tornar-la al servei dels ciutadans". L'objectiu final, segons van explicar, és garantir la conservació d'un edifici de gran valor per la seva antiguitat -data del 1854- que està catalogat com a bé patrimonial.
Per la seva banda, un dels arguments que va defensar l'Ajuntament és que la propietat de la plaça de toros és un tema tancat perquè des de fa més de 100 anys que pertany al consistori. A més, s'empara amb l'article 13 del reglament dels béns dels ens locals on es diu que passat el període de 30 anys, les obligacions ja han prescrit i per tant no poden ser "perpètues". Aquest argument, però, la va intentar rebatre la part demandant afegint que només es pot aplicar el període de 30 anys en cas que hi hagi hagut un canvi de l'ús per interès públic a través d'un acord de govern, un fet, diuen, que fins a dia d'avui no s'ha donat.
