La JNC va néixer fa 32 anys amb l'objectiu d'aglutinar els joves i construir una Catalunya independent. "Nosaltres diem que és una escola de patriotes, on un s'hi forma i aprèn", ha ressaltat Pascal. Durant tots aquests anys, l'entitat ha volgut influir en el Govern, prenen un posició destacada en els moviments socials i impulsant polítiques basades en la igualtat de sexes, les beques, els transports o l'ocupació juvenil.
Aquest cap de setmana, uns 400 joves es tornen a reunir en el Congrés Nacional - un dels més multitudinaris- per tractar quatre ponències i concretar els punts clau per als pròxims dos anys. "Volem fer política amb majúscules, estem al costat del Govern però també volem dir el que opinem", ha apuntat l'única candidata a la presidència del partit. Actualment, la JNC és l'organització política catalana amb més militants - uns 300 de les comarques gironines, un 70% més que ara fa dos anys- nou regidors i cinc alcaldes a la demarcació.
"Volem parlar de tot, cal engrescar a tota la joventut perquè s'interessi per la política, vivim un procés imparable i cal liderar el camí per construir un país que valgui la pena perquè actualment més del 50% dels joves estan sense feina i molts d'altres marxen a l'estranger", ha ressaltat Pascal. Davant d'aquesta situació, la candidata a la presidència aposta per construir un país propi on els joves siguin "els protagonistes". "Cal que liderem el procés, contagiant il·lusió perquè si no ho fem nosaltres algú altre ho farà i no ens agradarà", ha afirmat Pascal. Segons la candidata a la presidència, cada generació té el seu rol i, actualment, el jovent "descarat i fresc" ha de ser qui trenqui amb "el discurs de la por estatal" i treballi per crear una Catalunya independent més "justa".
Un objectiu que s'inclou en el Congrés Nacional la JNC on es decidirà el nou president i es tractarà quatre ponències clau que han rebut més de 1.500 esmenes. Aquests textos estan dedicats al procés independentista, a l'organització interna del partit i la voluntat de l'organització de treballar per un país de qualitat i donar resposta a problemes com el sistema educatiu, l'emprenedoria, la formació, el sistema universitari o el dret a l'habitatge, entre d'altres. "Volem dibuixar les línies generals i volem crear una àrea per parlar sobre el nivell i els motius del creixent sentiment de desafecció dels ciutadans amb la política i els seus dirigents", destaca Pascal. "Ens queda molta feina per fer, no es un camí de roses i el procés engegat pel president Mas trobarà molts obstacles", ha assenyalat la presidenciable.
"L'estat espanyol no ha cregut mai en el federalisme"
D'altra banda, Pascal ha volgut destacar el paper del president de la Generalitat, Artur Mas durant aquests anys i ha assegurat que la JNC se sent "còmode" amb les polítiques empreses des del Govern. "No se li pot dir que no lidera o que no parla clar, és el primer president de la història que ha dit que és l'hora d'exercir el dret a l'autodeterminació", ha afirmat Pascal. Davant d'aquesta situació, la presidenciable destaca que l'Estat no ha tingut mai "prou cintura i voluntat" per defensar un model federal. "El govern espanyol sempre ha tancat portes, plantejar ara el federalisme o possibles modificacions de la constitució és estrany i no convenç", ha assenyalat.
Per tots aquests motius, Pascal encara la seva possible presidència basant-se en la importància de fer "créixer la militància, posar en valor totes les activitats que s'han realitzat des de la JNC i treballar per allò que no ha acabat de sortir", ha assegurat. Segons Pascal, un dels aspectes que cal combatre és el sentiment de desafecció política entre el jovent. "Potser no hem estat capaços de fer-los protagonistes del país, ara tenim el repte de fer-ho", ha assegurat la presidenciable.
Pascal ha detallat que la seva voluntat de cara als pròxims anys és seguir la línia de l'anterior president de la JNC, Gerard Figueras, i "fer política i ben feta" tractant temes com les polítiques de joventut, la cultura i la llengua catalana.. "Aquest congrés assenta les bases de la nova organització i vol servir per saldar un deute pendent amb la ciutat Girona i la feina realitzada des d'aquesta demarcació", ha assegurat Pascal.
La candidata aposta per una organització amb una presidència, quatre vicepresidències més executives dedicades al territori, acció interna, projecció de la JNC a l'exterior i comunicació a més de les àrees territorials i les àrees sectorials. "Dintre la nova cúpula, Girona té un pes especial amb noms com Sergi Miquel, Xavier Pacheco o Joan Manso, entre d'altres", ha conclòs Pascal.
Aquest cap de setmana, uns 400 joves es tornen a reunir en el Congrés Nacional - un dels més multitudinaris- per tractar quatre ponències i concretar els punts clau per als pròxims dos anys. "Volem fer política amb majúscules, estem al costat del Govern però també volem dir el que opinem", ha apuntat l'única candidata a la presidència del partit. Actualment, la JNC és l'organització política catalana amb més militants - uns 300 de les comarques gironines, un 70% més que ara fa dos anys- nou regidors i cinc alcaldes a la demarcació.
"Volem parlar de tot, cal engrescar a tota la joventut perquè s'interessi per la política, vivim un procés imparable i cal liderar el camí per construir un país que valgui la pena perquè actualment més del 50% dels joves estan sense feina i molts d'altres marxen a l'estranger", ha ressaltat Pascal. Davant d'aquesta situació, la candidata a la presidència aposta per construir un país propi on els joves siguin "els protagonistes". "Cal que liderem el procés, contagiant il·lusió perquè si no ho fem nosaltres algú altre ho farà i no ens agradarà", ha afirmat Pascal. Segons la candidata a la presidència, cada generació té el seu rol i, actualment, el jovent "descarat i fresc" ha de ser qui trenqui amb "el discurs de la por estatal" i treballi per crear una Catalunya independent més "justa".
Un objectiu que s'inclou en el Congrés Nacional la JNC on es decidirà el nou president i es tractarà quatre ponències clau que han rebut més de 1.500 esmenes. Aquests textos estan dedicats al procés independentista, a l'organització interna del partit i la voluntat de l'organització de treballar per un país de qualitat i donar resposta a problemes com el sistema educatiu, l'emprenedoria, la formació, el sistema universitari o el dret a l'habitatge, entre d'altres. "Volem dibuixar les línies generals i volem crear una àrea per parlar sobre el nivell i els motius del creixent sentiment de desafecció dels ciutadans amb la política i els seus dirigents", destaca Pascal. "Ens queda molta feina per fer, no es un camí de roses i el procés engegat pel president Mas trobarà molts obstacles", ha assenyalat la presidenciable.
"L'estat espanyol no ha cregut mai en el federalisme"
D'altra banda, Pascal ha volgut destacar el paper del president de la Generalitat, Artur Mas durant aquests anys i ha assegurat que la JNC se sent "còmode" amb les polítiques empreses des del Govern. "No se li pot dir que no lidera o que no parla clar, és el primer president de la història que ha dit que és l'hora d'exercir el dret a l'autodeterminació", ha afirmat Pascal. Davant d'aquesta situació, la presidenciable destaca que l'Estat no ha tingut mai "prou cintura i voluntat" per defensar un model federal. "El govern espanyol sempre ha tancat portes, plantejar ara el federalisme o possibles modificacions de la constitució és estrany i no convenç", ha assenyalat.
Per tots aquests motius, Pascal encara la seva possible presidència basant-se en la importància de fer "créixer la militància, posar en valor totes les activitats que s'han realitzat des de la JNC i treballar per allò que no ha acabat de sortir", ha assegurat. Segons Pascal, un dels aspectes que cal combatre és el sentiment de desafecció política entre el jovent. "Potser no hem estat capaços de fer-los protagonistes del país, ara tenim el repte de fer-ho", ha assegurat la presidenciable.
Pascal ha detallat que la seva voluntat de cara als pròxims anys és seguir la línia de l'anterior president de la JNC, Gerard Figueras, i "fer política i ben feta" tractant temes com les polítiques de joventut, la cultura i la llengua catalana.. "Aquest congrés assenta les bases de la nova organització i vol servir per saldar un deute pendent amb la ciutat Girona i la feina realitzada des d'aquesta demarcació", ha assegurat Pascal.
La candidata aposta per una organització amb una presidència, quatre vicepresidències més executives dedicades al territori, acció interna, projecció de la JNC a l'exterior i comunicació a més de les àrees territorials i les àrees sectorials. "Dintre la nova cúpula, Girona té un pes especial amb noms com Sergi Miquel, Xavier Pacheco o Joan Manso, entre d'altres", ha conclòs Pascal.