'Interviú' no haurà d'indemnitzar un pintor per vincular-lo amb un criminal nazi

La sentència considera que el reportatge és d'interès públic

El cas que ara el Suprem ha sentenciat es remunta a l'octubre del 2005. Aquell mes, la revista 'Interviú' va publicar un reportatge sobre un dels criminals de guerra més buscats del món, Aribert Heim. Més conegut amb el sobrenom del 'Doctor Mort', Heim va ser un oficial de les SS que va arribar a matar i torturar nombrosos jueus al camp de concentració de Mauthausen.

Amb el pretext de sotmetre'ls a un tractament especial, Aribert Heim s'emportava els jueus a la infermeria. Un cop allà, els torturava amb diversos mètodes, un dels quals era injectar-los tòxics (com ara clorur de magnesi) directament al cor.

Al reportatge publicat per 'Interviú' es relacionava Aribert Heim (que portava més de 40 anys fugint de la justícia) amb el pintor italià establert a Palafrugell Tano Pisano. Entre les fotografies del reportatge, n'hi havia dues de Pisano. A la primera, el pintor hi apareixia de perfil i a la segona, al costat d'algunes de les seves obres.

Als peus de foto (i també a l'escrit), es deia que la policia alemanya investigava l'artista per haver cobrat importants quantitats de diners efectuades per la família d'Aribert Heim. Arran de l'aparició del reportatge, el pintor establert a Palafrugell va portar Ediciones Zeta S.A. davant dels tribunals.

D'entrada, els jutjats de la Bisbal van desestimar-li la demanda. Però en segona instància, l'Audiència de Girona va concloure que s'havia danyat l'honor i la imatge de l'artista, i va condemnar Ediciones Zeta S.A. a pagar 30.000 euros a Tano Pisano en concepte d'indemnització.

L'editora de la revista 'Interviú' va elevar l'afer fins al TS i, ara, en darrera instància, aquest tribunal li ha donat la raó. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Antonio Xiol, anul·la la resolució de l'Audiència de Girona i, per tant, conclou que Ediciones Zeta S.A. no ha de pagar cap mena d'indemnització al pintor del Baix Empordà.

El dret a la informació per sobre del de la imatge

La sentència del TS conclou que, en aquest cas, el dret a la informació preval per sobre del de la imatge. A parer del tribunal, el reportatge sobre el criminal de guerra nazi és veraç i "d'indubtable interès públic".

Segons recull l'escrit, les pràctiques del 'Doctor Mort' atemptaven "contra els drets de la humanitat", cosa que revesteix el reportatge d'interès per a l'opinió pública. A més, i en referència a Tano Pisano, el TS indica que "la possible col·laboració" de l'artista en la fugida de Heim, i el fet que pogués conèixer on s'amagava, "és una conducta avaluable com a immoral i presumptament delictiva, que té rellevància general, i de la qual l'opinió pública mereixia estar-ne informada".

D'aquesta manera, el TS conclou que 'Interviú' va actuar de manera "adequada" a l'hora de publicar les fotografies de Tano Pisano. La sentència indica que el reportatge se centrava en la fugida d'un dels nazis més buscats, i que "consta com a cert" que el pintor de Palafrugell va arribar a rebre 170.000 euros en girs postals del fill del criminal de guerra.

"S'entén que és proporcional i d'interès públic la difusió de les imatges", indica la sentència. I hi afegeix: "I més quan és un fet reconegut pel mateix pintor que la policia l'havia investigat per poder tenir informació sobre l'amagatall d'Aribert Heim".

Per últim, el Tribunal Suprem no entra ni a valorar el fet que s'hagi pogut danyar l'honor de l'artista. El motiu, segons assegura el TS, és que ni el mateix Tano Pisano, a l'hora d'interposar la demanda, ho va reclamar. I en tot cas -afegeix la sentència- si s'hagués perjudicat l'honor de l'artista, això es deuria als actes que hauria pogut cometre el mateix Tano Pisano, i no a la publicació del reportatge d'Interviú.