El futur del riu Ter i de l'empresa que el gestiona, Aigües Ter-Llobregat, ha arribat aquest dilluns a la nit al ple de Girona. Ho ha fet a través de dues mocions, que han prosperat tot i que amb suports diferents.
D'entrada, l'equip de govern ha inclòs dins l'ordre del dia (i fora de l'apartat de mocions) el text promogut pel consorci Alba-Ter. Aquest escrit demana garantir el compromís de retorn del cabal del Ter, tot i que pel que fa referència al procés de privatització, només demana que el consorci "sigui tingut en compte i informat". Aquí, només CiU i el PP hi han votat a favor.
Però dins el mateix ple, també ha arribat a votació una altra moció que feia referència al riu Ter. Es tracta de la que promou l'entitat 'Aigua és vida' i que, aquesta sí, s'oposa frontalment al procés de privatització. Entre d'altres, l'escrit recull que la concessió a 50 anys és una clara "hipoteca" per al futur del riu i reclama a la Generalitat que faci marxa enrere en el procés.
Aquesta segona moció ha arribat al ple mitjançant les entitats ciutadanes (en concret, l'Ateneu Naturalista i l'Associació de Naturalistes de Girona). A l'hora de defensar-la, el portaveu dels ecologistes, Pau Masramon, ha fet incís en el fet que la privatització de l'empresa pública "és realment perillosa", perquè suposarà deixar tota la gestió de l'aigua "en mans privades".
L'escrit també exigeix "de forma permanent i inexcusable" que es compleixin els cabals de manteniment i que es posi fi a "l'espoli hídric" que pateix el Ter des del 1959. La moció ha rebut el suport dels grups del PSC, ICV i la CUP.
L'equip de govern de CiU hi ha votat en contra, sobretot perquè la moció rebutja la privatització d'Aigües Ter-Llobregat. I ha estat aleshores quan l'abstenció dels tres regidors del PP ha decantat la balança cap al sí.
Nou projecte gastronòmic al Celler de Can Roca
El ple d'aquest setembre també ha tirat endavant una modificació urbanística que permetrà als germans Roca engegar un nou projecte gastronòmic. Es tracta de la construcció d'una sala, amb capacitat per a dotze comensals, que se situarà al soterrani de l'actual restaurant. Tindrà 144,30 metres quadrats i, al seu interior, s'hi combinarà la gastronomia amb els audiovisuals i la música.
Per tirar endavant aquest canvi, però, l'Ajuntament ha hagut d'estirar la legislació, perquè l'actual edificabilitat de la zona està esgotada. Tot i que el projecte sigui privat, però, el regidor d'Urbanisme l'ha justificat per "l'interès públic" i el ressò internacional que El Celler de Can Roca aporta a la ciutat.
La modificació ha rebut el recolzament de CiU, el PP i el PSC. ICV i la CUP, però, s'han abstingut. Els primers, perquè reclamen que, a canvi, els germans Roca comprin 140 metres quadrats al mateix barri de Taialà que es puguin convertir en zona verda i destinar als veïns. I els segons, perquè no estan d'acord a què, com ha criticat el seu portaveu Jordi Navarro, es facin "lleis a mida" per a un privat.
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, però, ha pres la paraula per aclarir que en cap cas s'està cometent cap irregularitat. "Es tracta d'un procediment que es fa amb total transparència, en pro de l'interès general i que suposarà un gran benefici per a la ciutat", ha dit. I hi ha afegit: "Girona mai podrà agrair prou el què els germans Roca han fet per a la ciutat".
La consulta del tren convencional, rebutjada
D'altra banda, el ple també ha rebutjat fer una consulta popular sobre l'obra de soterrament del tren convencional. Aquesta demanda ha arribat al plenari a través de les entitats ciutadanes, que defensaven que la votació -que tindria caràcter vinculant- es portés a terme no més enllà del mes de novembre.
La proposta, però, només ha rebut els vots a favor d'ICV i la CUP. CiU hi ha votat en contra, i el PSC i el PP s'han abstingut. Entre els motius que han portat a rebutjar la proposta hi ha el fet que era massa just poder muntar una consulta popular en tan poc temps, o que l'obra del TAV i la del tren convencional s'han concebut com un únic projecte.
Per últim, Girona també ha demanat a la Generalitat que es deixin sense efecte les dues Àrees Residencials Estratègiques (ARE) que es pensaven aixecar a la zona de l'Avellaneda-Aragó i del Mas Marroc. En total, s'hi havien d'aixecar uns 1.300 habitatges, que havien de promoure l'Incasòl i l'Ajuntament de Girona.
La crisi econòmica, però, ha portat l'equip de govern a demanar al Govern que es deixin sense efecte les ARE, però que es mantingui la qualificació dels terrenys per si un privat els vol edificar. La proposta ha tirat endavant amb els vots de CiU i el recolzament del PP. El PSC s'ha abstingut i ICV i la CUP hi han votat en contra.
D'entrada, l'equip de govern ha inclòs dins l'ordre del dia (i fora de l'apartat de mocions) el text promogut pel consorci Alba-Ter. Aquest escrit demana garantir el compromís de retorn del cabal del Ter, tot i que pel que fa referència al procés de privatització, només demana que el consorci "sigui tingut en compte i informat". Aquí, només CiU i el PP hi han votat a favor.
Però dins el mateix ple, també ha arribat a votació una altra moció que feia referència al riu Ter. Es tracta de la que promou l'entitat 'Aigua és vida' i que, aquesta sí, s'oposa frontalment al procés de privatització. Entre d'altres, l'escrit recull que la concessió a 50 anys és una clara "hipoteca" per al futur del riu i reclama a la Generalitat que faci marxa enrere en el procés.
Aquesta segona moció ha arribat al ple mitjançant les entitats ciutadanes (en concret, l'Ateneu Naturalista i l'Associació de Naturalistes de Girona). A l'hora de defensar-la, el portaveu dels ecologistes, Pau Masramon, ha fet incís en el fet que la privatització de l'empresa pública "és realment perillosa", perquè suposarà deixar tota la gestió de l'aigua "en mans privades".
L'escrit també exigeix "de forma permanent i inexcusable" que es compleixin els cabals de manteniment i que es posi fi a "l'espoli hídric" que pateix el Ter des del 1959. La moció ha rebut el suport dels grups del PSC, ICV i la CUP.
L'equip de govern de CiU hi ha votat en contra, sobretot perquè la moció rebutja la privatització d'Aigües Ter-Llobregat. I ha estat aleshores quan l'abstenció dels tres regidors del PP ha decantat la balança cap al sí.
Nou projecte gastronòmic al Celler de Can Roca
El ple d'aquest setembre també ha tirat endavant una modificació urbanística que permetrà als germans Roca engegar un nou projecte gastronòmic. Es tracta de la construcció d'una sala, amb capacitat per a dotze comensals, que se situarà al soterrani de l'actual restaurant. Tindrà 144,30 metres quadrats i, al seu interior, s'hi combinarà la gastronomia amb els audiovisuals i la música.
Per tirar endavant aquest canvi, però, l'Ajuntament ha hagut d'estirar la legislació, perquè l'actual edificabilitat de la zona està esgotada. Tot i que el projecte sigui privat, però, el regidor d'Urbanisme l'ha justificat per "l'interès públic" i el ressò internacional que El Celler de Can Roca aporta a la ciutat.
La modificació ha rebut el recolzament de CiU, el PP i el PSC. ICV i la CUP, però, s'han abstingut. Els primers, perquè reclamen que, a canvi, els germans Roca comprin 140 metres quadrats al mateix barri de Taialà que es puguin convertir en zona verda i destinar als veïns. I els segons, perquè no estan d'acord a què, com ha criticat el seu portaveu Jordi Navarro, es facin "lleis a mida" per a un privat.
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, però, ha pres la paraula per aclarir que en cap cas s'està cometent cap irregularitat. "Es tracta d'un procediment que es fa amb total transparència, en pro de l'interès general i que suposarà un gran benefici per a la ciutat", ha dit. I hi ha afegit: "Girona mai podrà agrair prou el què els germans Roca han fet per a la ciutat".
La consulta del tren convencional, rebutjada
D'altra banda, el ple també ha rebutjat fer una consulta popular sobre l'obra de soterrament del tren convencional. Aquesta demanda ha arribat al plenari a través de les entitats ciutadanes, que defensaven que la votació -que tindria caràcter vinculant- es portés a terme no més enllà del mes de novembre.
La proposta, però, només ha rebut els vots a favor d'ICV i la CUP. CiU hi ha votat en contra, i el PSC i el PP s'han abstingut. Entre els motius que han portat a rebutjar la proposta hi ha el fet que era massa just poder muntar una consulta popular en tan poc temps, o que l'obra del TAV i la del tren convencional s'han concebut com un únic projecte.
Per últim, Girona també ha demanat a la Generalitat que es deixin sense efecte les dues Àrees Residencials Estratègiques (ARE) que es pensaven aixecar a la zona de l'Avellaneda-Aragó i del Mas Marroc. En total, s'hi havien d'aixecar uns 1.300 habitatges, que havien de promoure l'Incasòl i l'Ajuntament de Girona.
La crisi econòmica, però, ha portat l'equip de govern a demanar al Govern que es deixin sense efecte les ARE, però que es mantingui la qualificació dels terrenys per si un privat els vol edificar. La proposta ha tirat endavant amb els vots de CiU i el recolzament del PP. El PSC s'ha abstingut i ICV i la CUP hi han votat en contra.
