Aquest matí ha tingut lloc al cementiri de Sant Feliu de Guíxols un dels actes més tradicionals de la Diada a les comarques gironines: l'ofrena floral a la tomba del president Josep Irla. El delegat de la Generalitat, Eudald Casadesús; el president de la Diputació, Jaume Torramadé; el del Consell Comarcal, Joan Català, i l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Joan Alfons Albó, han encapçalat la representació institucional de l'acte.
Després de dipositar rams de flors davant el nínxol, i sota la mirada atenta d'una cinquantena de polítics i ciutadans, l'orquestra ha interpretat l'himne d'Els Segadors i l'acte s'ha tancat amb un crit de 'Visca Catalunya!'.
L'ofrena floral ha tingut caràcter solemne, però tot i això no s'ha allunyat del to d'aquesta Diada i també ha tingut un to marcadament reivindicatiu. El delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, ha assegurat que en la manifestació d'aquesta tarda a Barcelona quedarà "molt clar" que el procés de transició nacional ha començat i que ja no té aturador fins que acabi "allà on vulgui els catalans".
"Des del Govern ho tenim del tot assumit, nosaltres arribarem allà on els ciutadans vulguin i, per tant, hem d'intentar sumar quanta més gent millor darrere de cada etapa", ha afirmat Casadesús que ha indicat que el primer port és de la sobirania fiscal i més endavant pot ser el de l'estat propi "si és el desig de la majoria dels catalans".
Tot i això, Casadesús creu que en la manifestació "segur que multitudinària" d'aquesta tarda a Barcelona hi haurà "moltes sensibilitats", des de les reivindicacions més independentistes fins a les persones que reclamin més justícia per als catalans. Per això, creu que el Govern ha de saber "llegir molt bé" la voluntat de la majoria del poble català per poder liderar el camí que ha començat.
La figura d'Irla
Josep Irla i Bosch va néixer en una família d'hostalers el 1874. Va ser el més gran de tres germans i va crear una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, va ser alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l'Assemblea de la Mancomunitat. Amb l'adveniment de la República es va incorporar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui va ser diputat al Congrés espanyol. Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la Guerra Civil.
El gener de 1939 es va exiliar a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys (1940) va assumir la presidència de la Generalitat. Va organitzar el govern a l'exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França).. El 1981 les seves despulles van ser traslladades i inhumades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials.
Després de dipositar rams de flors davant el nínxol, i sota la mirada atenta d'una cinquantena de polítics i ciutadans, l'orquestra ha interpretat l'himne d'Els Segadors i l'acte s'ha tancat amb un crit de 'Visca Catalunya!'.
L'ofrena floral ha tingut caràcter solemne, però tot i això no s'ha allunyat del to d'aquesta Diada i també ha tingut un to marcadament reivindicatiu. El delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, ha assegurat que en la manifestació d'aquesta tarda a Barcelona quedarà "molt clar" que el procés de transició nacional ha començat i que ja no té aturador fins que acabi "allà on vulgui els catalans".
"Des del Govern ho tenim del tot assumit, nosaltres arribarem allà on els ciutadans vulguin i, per tant, hem d'intentar sumar quanta més gent millor darrere de cada etapa", ha afirmat Casadesús que ha indicat que el primer port és de la sobirania fiscal i més endavant pot ser el de l'estat propi "si és el desig de la majoria dels catalans".
Tot i això, Casadesús creu que en la manifestació "segur que multitudinària" d'aquesta tarda a Barcelona hi haurà "moltes sensibilitats", des de les reivindicacions més independentistes fins a les persones que reclamin més justícia per als catalans. Per això, creu que el Govern ha de saber "llegir molt bé" la voluntat de la majoria del poble català per poder liderar el camí que ha començat.
La figura d'Irla
Josep Irla i Bosch va néixer en una família d'hostalers el 1874. Va ser el més gran de tres germans i va crear una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, va ser alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l'Assemblea de la Mancomunitat. Amb l'adveniment de la República es va incorporar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui va ser diputat al Congrés espanyol. Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la Guerra Civil.
El gener de 1939 es va exiliar a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys (1940) va assumir la presidència de la Generalitat. Va organitzar el govern a l'exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França).. El 1981 les seves despulles van ser traslladades i inhumades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials.
