El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha anunciat que destinarà uns 80.000 euros per tapar els forats que hi ha a la resclosa de Colomers (Baix Empordà). Es tracta d'un projecte esperat per als agricultors que feia anys que demanaven reparar una presa que amb el temps s'havia anat degradant.
Els regants fa pocs mesos van invertir-hi 50.000 euros en tapar un forat d'uns 6 metres de llargada, que feia baixar 40 cm el nivell d'aigua a la presa.
D'altra banda, la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha anunciat que ja s'ha redactat el projecte de consolidació de la resclosa, un projecte que costarà 4,7 milions d'euros. En ell es revestirà la presa i es construirà una rampa per al pas de caiacs i una escala per a peixos.
Fa unes setmanes, la comunitat de regants ja van destinar 50.000 euros -amb l'ajuda de les administracions- a tapar el forat més gran que hi havia. Segons ha detallat el president de la comunitat de regants, Jordi Aulet, era un forat de sis metres d'amplada i provocava que la presa perdés entre 30 i 40 cm d'aigua.
Tot i així, Aulet ha recordat que encara hi ha massa fuites d'aigua a la resclosa. Aquest divendres la consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Teresa Jordà, s'ha reunit amb la comunitat de regants i ha avançat que la Generalitat destinarà 80.000 euros a reparar de forma urgent aquests forats.
Es tracta d'unes obres que s'hauran de fer abans no comenci la temporada del rec, cap al mes de març. Jordà creu que es tracta d'unes "obres menors" i per tant s'hauria de complir amb el calendari. Una vegada aquest projecte hagi finalitzat, el Departament preveu engegar les obres de consolidació de la presa.
Es tracta d'un projecte ja redactat, que segons ha detallat Jordà, estan a l'espera de rebre l'aval mediambiental. La inversió prevista és de 4,7 milions d'euros i es revestirà la presa de la resclosa per evitar noves filtracions d'aigua. A més, el projecte també preveu construir una rampa per a caiacs i una escala de peixos per garantir que els animals poden traslladar-se pel curs del riu sense problemes. També s'instal·laran comportes automàtiques per controlar el nivell de l'aigua al rec del Molí.
Teresa Jordà també ha acordat estudiar la diversificació d'alguns conreus de l'Empordà per tal de trobar "alternatives" més sostenibles. La consellera ha recordat que hi ha conreus com ara el blat de moro que necessita molta aigua i potser es podrien buscar altres espècies per plantar en aquesta zona per reduir el consum d'aigua i evitar conseqüències en cas de sequera.
Un 60% del terreny, sense rec de canonada
El president de la comunitat de regants, Jordi Aulet, ha recordat que hi ha unes 4.000 hectàrees de conreus a l'Empordà que obtenen l'aigua de la presa de Colomers. De tots ells, només un 40% de les plantacions tenen regs soterrats que circulen dins de canonades. Aquestes finques compten amb una aixeta en cada camp per regular el volum d'aigua que ha d'entrar.
El 60% restant, però, encara rep l'aigua provinent de recs cavats en terra. Es tracta de les plantacions que hi ha entre Verges, Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) i l'Escala (Alt Empordà).
Visita al Centre per a la Millora del Reg
Aquests estudis per a trobar conreus alternatius es combinaran amb les recomanacions que faran els experts del Centre per a la Millora del Reg de l'IRTA Mas Badia, a la Tallada de l'Empordà (Baix Empordà). Es tracta d'uns nous laboratoris que serviran per estudiar noves fórmules del reg que permeti un estalvi d'aigua a partir de l'aplicació de noves tecnologies.
El centre ha instal·lat uns sensors en diverses finques del Baix Ter que aportaran el volum d'aigua al sol, la climatologia i l'estat hídric de les plantes. Aquestes informacions es combinaran amb la predicció meteorològica dels propers dies i el mateix sistema recomanarà la dosi de reg que cal aplicar a cada plantació per estalviar el màxim d'aigua.
El Centre ha tingut un cost de 739.030,90 € i s’emmarca dins del projecte PECT 'Girona, regió sostenible de l’aigua'. Les actuacions han estat finançades pel FEDER a través de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’IRTA.
