El teló del Teatre Municipal de Girona s'ha aixecat novament aquest dimecres amb 'Bouvetøya', l'espectacle inaugural dirigit per Julio Manrique i escrit a vuit mans pel mateix Manrique conjuntament amb Cristina Genebat, Ivan Benet i Sergi Pompermayer. L'encàrrec del festival va arribar en ple confinament i això va portar als artistes a escriure sobre "la incertesa" del món cultural.
L'inici de l'obra, però, mostra un teatre convertit en un búnquer en el que un grup d'actors prometen als espectadors que no estan fent res il·legal i que es compleixen totes les mesures de seguretat. Mireia Aixalà, Ivan Benet, Cristina Genebat, Xavi Ricart, Marc Rodríguez i Andrew Tarbet expliquen com ha canviat el món en el 2026, en què encara no s'ha fet net de la pandèmia i s'ha patit un segon confinament.
A partir d'aquí comença el relat d'un conjunt de vivències sobre el mal estat del sector cultural i els efectes del tancament dels teatres. Tot plegat empeny als sis intèrprets a endinsar-se en una aventura cap a l'illa més remota del món, Bouvetøya, situada enmig de l'oceà Atlàntic.
El director del muntatge, Julio Manrique ha detallat que l'espectacle no deixa de ser "un grup d'actors explicant històries a uns espectadors". Però es tracta d'unes històries catastrofistes en què el món cultural ha quedat tocat de mort després de patir "la crisi econòmica del 2008, la de l'IVA al 21% i la del covid-19". Ho fan amb un toc d'humor i demostrant que no cal res més que uns actors narrant bones històries per transportar-te en aquesta realitat distòpica.
A banda de tres taules i alguns objectes quotidians a sobre d'elles, l'escenografia compta amb una pantalla gegant que ajuda a transportar els espectadors fins a Bouvetøya. Però transporta als espectadors presencials i també als virtuals. De fet, l'espectacle inaugural del Temporada Alta es podia seguir des de casa. En diversos moments els actors interpel·laven al públic de casa mirant directament a la càmera, introduint-los en el conjunt d'anècdotes viscudes fins arribar al punt més remot del planeta.
El viatge fins a Bouvetøya serveix perquè el conjunt d'actors descobreixin que el més important de la vida, a vegades, és allò que és intangible, com ara la cultura o les emocions. Com es pot preservar l'art d'explicar històries? Doncs explicant-ne a la gent i aquesta és la finalitat de 'Bouvetøya', convertir-se en un acte de "resistència", tal com ha afirmat Manrique, davant d'un sector menystingut en una pandèmia com l'actual.
Un format híbrid per a un festival diferent
La possibilitat de veure l'espectacle inaugural del Temporada Alta al teatre o des de casa és el millor exemple que demostra la línia que seguirà el festival aquest any. Per una banda hi ha la programació presencial i per l'altra, el contingut a distància. Un conjunt de produccions que el mateix director del festival, Salvador Sunyer, ha volgut remarcar que serà una línia experimental per conèixer nous tipus de creacions escèniques. De fet, Sunyer ha garantit que la programació a distància no està pensada com una retransmissió d'allò que es faci als teatres, sinó que va un pas més enllà i ofereix contingut exclusiu.
De moment, les úniques retransmissions que es faran serà 'Bouvetøya' i les diferents fases del X Torneig de Dramatúrgia. Més enllà d'aquests dos espectacles, la programació està repleta de propostes originals com una àudioguia per escoltar en un supermercat o una cita a cegues virtual entre un actor i un espectador.
Sunyer ha destacat que aquestes propostes virtuals estan rebent molt bona acollida entre el públic. Per la seva banda, la programació presencial també està ha rebut molt bona acollida entre el públic. La mostra és que, segons Sunyer, "queden poques entrades" per a la majoria de funcions. De fet, el festival ja ha programat 24 passis extraordinaris dels previstos inicialment.
Ara, però, no preveuen fer-ne gaires més, ja que logísticament és complicat programar-ne. Sunyer ha recordat que "desinfectar tot el teatre porta tres hores de feina". A aquesta tasca cal sumar-hi que les entrades i sortides son esglaonades i això també implica més temps d'entrada i sortida.
