Qui ha entrat la petició al registre de l'Ajuntament ha estat el president de l'Associació de Veïns de Sant Narcís, Martí Carreras. Tot i que serà ell qui defensi la moció al ple municipal -aprofitant que ara s'han obert a la ciutadania- al seu darrere té una trentena d'entitats, associacions i partits polítics que li donen suport.
L'objectiu que persegueix la moció és clar: que es posi damunt la taula, i que es decideixi, si cal engegar l'obra del tren convencional a la ciutat. Per això, les entitats reclamen a l'equip de govern que obri un procés informatiu -on tothom pugui dir-hi la seva- i que, abans de novembre, es convoqui una consulta popular vinculant.
"Es tracta que puguem decidir si ara és el moment més idoni per gastar-nos 500 MEUR en una infraestructura que, tot i ser necessària, potser no és imprescindible", concreta Carreras. Precisament, al text de la moció, els impulsors ja expressen el temor que, si l'obra s'acaba iniciant, pugui quedar empantanegada a conseqüència de la crisi.
"La greu situació econòmica del país, lligada a la poca sensibilitat del govern espanyol, deixem molt clar que no hi haurà una aportació important de diners que faci possible el començament de les obres sense tenir, per sempre més, el dubte i la por que, en qualsevol moment, s'aturin", recull l'escrit.
Tenir veu i vot
Per això, els impulsors de la moció demanen que la ciutadania pugui tenir veu i vot en aquesta decisió. D'entrada, amb un procés informatiu obert on s'escoltin tots els arguments (tant a favor com en contra). I finalment, amb la consulta popular.
"I el que demanem també és que el resultat d'aquesta votació sigui vinculant; és a dir, que allò que surt, l'ajuntament es comprometi a defensar-ho amb totes les condicions", concreta Carreras. I conclou, en referència al soterrament i a l'enderroc del viaducte: "Es tracta de l'obra urbanística i social més important que viurà la ciutat, i senzillament demanem poder dir-hi la nostra".
Entre els qui donen suport a la moció hi ha tres partits polítics (ERC, ICV i la CUP), sis associacions de veïns de la ciutat, tres AMPA i els sindicats CCOO i la UGT.
De moment, l'obra del tren convencional és una gran incògnita. A finals de maig, l'actual Ministeri de Foment va fer arribar el projecte -que data del 2007- a l'Ajuntament. D'ençà d'aleshores, l'equip de govern de CiU ha defensat sempre que l'obra es faci, i que s'encavalqui amb la finalització dels túnels urbans del TAV.
El projecte per soterrar el tren convencional a Girona preveu que els treballs durin com a mínim tres anys. L'obra, que s'estén al llarg de 4,76 quilòmetres, es divideix en dues grans fases. La infraestructura estrella és un túnel de 2,2 quilòmetres, que connectarà la futura estació amb el barri de Pedret, i que es perforarà amb tuneladora. La resta del traçat soterrat serà entre pantalles.
El document que Adif va lliurar a l'Ajuntament de Girona -i que té segell del 2007- recull que el pressupost de licitació del soterrament és de 353,6 milions d'euros (MEUR). El projecte també inclou l'estació del tren convencional, que se situarà a tocar de la del TAV, i tindrà tres plantes d'aparcaments.
L'objectiu que persegueix la moció és clar: que es posi damunt la taula, i que es decideixi, si cal engegar l'obra del tren convencional a la ciutat. Per això, les entitats reclamen a l'equip de govern que obri un procés informatiu -on tothom pugui dir-hi la seva- i que, abans de novembre, es convoqui una consulta popular vinculant.
"Es tracta que puguem decidir si ara és el moment més idoni per gastar-nos 500 MEUR en una infraestructura que, tot i ser necessària, potser no és imprescindible", concreta Carreras. Precisament, al text de la moció, els impulsors ja expressen el temor que, si l'obra s'acaba iniciant, pugui quedar empantanegada a conseqüència de la crisi.
"La greu situació econòmica del país, lligada a la poca sensibilitat del govern espanyol, deixem molt clar que no hi haurà una aportació important de diners que faci possible el començament de les obres sense tenir, per sempre més, el dubte i la por que, en qualsevol moment, s'aturin", recull l'escrit.
Tenir veu i vot
Per això, els impulsors de la moció demanen que la ciutadania pugui tenir veu i vot en aquesta decisió. D'entrada, amb un procés informatiu obert on s'escoltin tots els arguments (tant a favor com en contra). I finalment, amb la consulta popular.
"I el que demanem també és que el resultat d'aquesta votació sigui vinculant; és a dir, que allò que surt, l'ajuntament es comprometi a defensar-ho amb totes les condicions", concreta Carreras. I conclou, en referència al soterrament i a l'enderroc del viaducte: "Es tracta de l'obra urbanística i social més important que viurà la ciutat, i senzillament demanem poder dir-hi la nostra".
Entre els qui donen suport a la moció hi ha tres partits polítics (ERC, ICV i la CUP), sis associacions de veïns de la ciutat, tres AMPA i els sindicats CCOO i la UGT.
De moment, l'obra del tren convencional és una gran incògnita. A finals de maig, l'actual Ministeri de Foment va fer arribar el projecte -que data del 2007- a l'Ajuntament. D'ençà d'aleshores, l'equip de govern de CiU ha defensat sempre que l'obra es faci, i que s'encavalqui amb la finalització dels túnels urbans del TAV.
El projecte per soterrar el tren convencional a Girona preveu que els treballs durin com a mínim tres anys. L'obra, que s'estén al llarg de 4,76 quilòmetres, es divideix en dues grans fases. La infraestructura estrella és un túnel de 2,2 quilòmetres, que connectarà la futura estació amb el barri de Pedret, i que es perforarà amb tuneladora. La resta del traçat soterrat serà entre pantalles.
El document que Adif va lliurar a l'Ajuntament de Girona -i que té segell del 2007- recull que el pressupost de licitació del soterrament és de 353,6 milions d'euros (MEUR). El projecte també inclou l'estació del tren convencional, que se situarà a tocar de la del TAV, i tindrà tres plantes d'aparcaments.
