Augment de joves gironins amb discapacitat psicosocial, consum de tòxics i comportament agressiu

El director de Support-Girona alerta que són casos amb un abordatge "molt complex"

Support-Girona ha detectat un augment "preocupant" de joves d'entre 18 i 25 anys amb discapacitat psicosocial, consum de tòxics i comportaments agressius.

El director de l'entitat, Josep Maria Solé, adverteix que són situacions amb un abordatge "molt complex": "En moltíssims casos ens trobem amb famílies absolutament superades per la violència dels fills i, això no és un problema nostre, és un problema de la societat".

Solé lamenta que sovint se senten "molt sols" intentant trobar respostes a aquestes necessitats. L'entitat assumeix el suport jurídic de persones per mandat judicial. Segons la memòria del 2019, han fet acompanyament de 39 persones d'aquesta franja d'edat amb trastorns de conducta i 51 amb discapacitat psicosocial.

Support-Girona actua per mandat judicial en casos de persones d'arreu de les comarques gironines que, ja sigui per malaltia, per envelliment, per patologies o per una discapacitat intel·lectual, es troben en una situació vulnerable i necessiten un cop de mà per gestionar el seu dia a dia o el seu patrimoni. Segons el que dictamini el jutjat, l'entitat pot acompanyar una persona des de diferents àmbits, com el social, l'econòmic o el jurídic.

I és en aquesta vessant social on el director de l'entitat alerta que durant el darrer any han detectat una "veritable emergència" per l'increment de casos de persones joves amb discapacitat psicosocial o trastorns de conducta que, a més, porten aparellats consum de tòxics i conductes agressives. De fet, Solé afirma que darrere d'aquests joves sovint s'hi troben famílies "absolutament superades" per la situació i que recorren a la via judicial per intentar trobar solucions.

En aquest sentit, Solé concreta que és una "situació emergent" però amb un abordatge "molt complex". "La Generalitat està treballant en un pla per abordar l'alta complexitat perquè, en aquests casos, l'abordatge ha de ser més conjunt, nosaltres només som una peça més i a vegades ens trobem molt sols", ha concretat el director de l'entitat.

Josep Maria Solé remarca que, contràriament al que es pugui pensar, molts d'aquests joves no provenen de famílies desestructurades i amb pocs recursos: "No és un problema econòmic, és un problema social que ens interpel·la a tots". Per a Support-Girona, la complexitat dels suports es valora en funció de l'agressivitat envers els professionals, cap a l'entorn familiar, l'abús de tòxics, la no adherència al tractament, la manca de vinculació a la xarxa o la presència de causes penals.

De fet, en l'apartat d'incidències penals també han notat l'augment d'aquest perfil d'usuaris: "Cometen delictes al voltant del consum de drogues, hi ha problemàtiques de baralles, dificultats per trobar un domicili fix, aquesta és avui la nostre preocupació principal respecte als grups que atenem".

Solé sosté que cal trobar mecanismes per abordar aquests situacions vetllant pel compliment dels Drets Humans perquè són persones que "tenen una vida molt autònoma" i subratlla que "no serviria de res" forçar-los a ingressar en un centre de desintoxicació si no volen. "Seria un desastre garantit, el que cal és donar resposta en forma de suport personalitzat i desenvolupar estratègies envoltants perquè trobin en nosaltres un aliat, no un problema", afirma el director de l'entitat que remarca que, per poder aconseguir això, cal destinar més recursos a aquest perfil d'usuaris.

Segons recull el perfil de persones acompanyades per diagnòstic i per edat de la memòria del 2019, durant l'any anterior han acompanyat un total de 39 persones d'entre 18 i 25 anys amb trastorns de conducta i 52 amb discapacitat psicosocial. En relació als tòxics, Solé apunta que en aquesta franja d'edat el que més afecta és el consum de porros, un tipus de consum que socialment està "molt banalitzat": "No es veu com un problema, i malauradament ho acaba sent".

Plantacions a propietats

Support-Girona també acompanya els usuaris en l'administració i la gestió de les finances personals i del patrimoni. Segons la memòria del 2019, gestionen un total de 630 finques, 128 de les quals rústiques i 502 urbanes.

Durant els darrers mesos, la fundació ha detectat diferents problemàtiques vinculades a aquests immobles. Sobretot arran del confinament i quan els immobles o locals comercials estan llogats, en alguns casos els inquilins han demanat una rebaixa o directament hi ha hagut rendes que han deixat de rebre. També han localitzat alguns casos d'ocupacions d'immobles i, en aquelles finques rústiques que no estan rehabilitades i, per tant, no es poden llogar, han arribat a descobrir fins i tot plantacions de marihuana.