El 'swap' hipotecari és un producte financer que estableix un tipus d'interès fix durant un termini. Això beneficia el client en cas de pujada però, per contra, el perjudica si baixa perquè no hi ha cap topall i el client acaba assumint un diferencial que suposa un benefici per al banc.
La sentència ressalta que "la finalitat" de les clientes era cobrir el risc d'increment del tipus d'interès del seu préstec hipotecari i, per això, es van refiar dels consells i recomanacions del personal de l'oficina bancària. Durant els primers mesos de vigència del contracte -entre novembre del 2008 i abril del 2009- les liquidacions van ser favorables a les clientes per un import de 32,67 euros però a partir del mes de maig les liquidacions van començar a ser desfavorables. La diferència entre la quota segura -la que fixava per cada mes una hipoteca de més de 1.300 euros- i la quota variable -d'acord amb els tipus d'interès- era de 360,95 euros.
Com que es van sentir enganyades, van intentar anul·lar el contracte però no es van posar d'acord amb el banc. Per això, finalment van posar el cas en mans del lletrat Benet Salellas que ho va portar als Jutjats.
Després d'una sentència en primera instància que anul·l el contracte 'quota segura' i obliga el BBVA a retornar els diners de més que les clientes van pagar, els representants legals de l'entitat van recórrer a l'Audiència. La sentència confirma la que va emetre el Jutjat de Primera Instància número 5, que conclou que quan el BBVA va col·locar aquest producte a dues clientes no va informar degudament dels riscos que estaven assumint.
La sentència també ressalta que BBVA no va complir amb les obligacions establertes per llei que l'obliguen a complir amb la directiva Mifid, per tant, a realitzar tant el test de conveniència com el d'idioneïtat als clients que contracten aquest tipus de productes. "No resulta en cap cas provat que complís amb les obligacions establertes en la llei", conclou la sentència.
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant un recurs de cassació. L'Audiència ha imposat les despeses processals del primer recurs al banc. L'import total del que les afectades han pagat de més no se sabrà al detall fins que la sentència sigui ferma i puguin liquidar el total de mensualitats que han abonat.
La sentència ressalta que "la finalitat" de les clientes era cobrir el risc d'increment del tipus d'interès del seu préstec hipotecari i, per això, es van refiar dels consells i recomanacions del personal de l'oficina bancària. Durant els primers mesos de vigència del contracte -entre novembre del 2008 i abril del 2009- les liquidacions van ser favorables a les clientes per un import de 32,67 euros però a partir del mes de maig les liquidacions van començar a ser desfavorables. La diferència entre la quota segura -la que fixava per cada mes una hipoteca de més de 1.300 euros- i la quota variable -d'acord amb els tipus d'interès- era de 360,95 euros.
Com que es van sentir enganyades, van intentar anul·lar el contracte però no es van posar d'acord amb el banc. Per això, finalment van posar el cas en mans del lletrat Benet Salellas que ho va portar als Jutjats.
Després d'una sentència en primera instància que anul·l el contracte 'quota segura' i obliga el BBVA a retornar els diners de més que les clientes van pagar, els representants legals de l'entitat van recórrer a l'Audiència. La sentència confirma la que va emetre el Jutjat de Primera Instància número 5, que conclou que quan el BBVA va col·locar aquest producte a dues clientes no va informar degudament dels riscos que estaven assumint.
La sentència també ressalta que BBVA no va complir amb les obligacions establertes per llei que l'obliguen a complir amb la directiva Mifid, per tant, a realitzar tant el test de conveniència com el d'idioneïtat als clients que contracten aquest tipus de productes. "No resulta en cap cas provat que complís amb les obligacions establertes en la llei", conclou la sentència.
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant un recurs de cassació. L'Audiència ha imposat les despeses processals del primer recurs al banc. L'import total del que les afectades han pagat de més no se sabrà al detall fins que la sentència sigui ferma i puguin liquidar el total de mensualitats que han abonat.
