"En poques ocasions em presentat l'exercici d'una acusació tan orfe de prova". El magistrat Adolfo García Morales, ponent de la sentència, ja deixa clar d'entrada que no hi ha cap tipus de prova que indiqui que els dos cambrers es van enriquir a costa de quedar-se petites quantitats de diners de tiquets que, un cop cobrats, anul·laven.
Així, la secció quarta de l'Audiència de Girona dóna plena credibilitat a la versió dels dos empleats que van assegurar que si no quadrava la recaptació era perquè en ple mes d'estiu els van posar un sistema informàtic nou per gestionar les comandes a través de dispositius PDA i que, sense instruccions i amb poca formació, cometien molts errors a l'hora de demanar plats.
En total, fiscalia i acusació particular sostenien que un dels cambrers, que feia les tasques d'encarregat, es va quedar 4.675,65 euros mentre que una altra cambrera, que el substituïa quan ell feia festa, es va apropiar de 1.355,40 euros. Per aquests fets, el fiscal demanava 5 anys de presó i l'acusació particular elevava la petició a 6 anys per un delicte continuat d'estafa, un delicte continuat d'apropiació indeguda i un delicte continuat de falsificació en document mercantil.
La sentència ressalta que encara que, en teoria, aquests dos empleats eren els únics autoritzats a fer servir les PDA i a gestionar les comandes, a la pràctica ho feien tots els cambrers. Ho van acreditar els altres treballadors que van declarar com a testimonis i també el fet que sigui pràcticament inviable que en una terrassa d'una població turística de costa en ple mes d'estiu una sola persona s'encarregués de prendre nota, servir plats, fer els tiquets, cobrar i, si s'esqueia, anul·lar-los.
Per això, l'Audiència de Girona els ha absolt. El magistrat també ressalta a la sentència que si no fos perquè la fiscalia va mantenir la seva acusació, hauria imposat el pagament de les despeses processals a l'acusació particular. La sentència no és ferma i es pot recórrer davant el Tribunal Suprem.
Així, la secció quarta de l'Audiència de Girona dóna plena credibilitat a la versió dels dos empleats que van assegurar que si no quadrava la recaptació era perquè en ple mes d'estiu els van posar un sistema informàtic nou per gestionar les comandes a través de dispositius PDA i que, sense instruccions i amb poca formació, cometien molts errors a l'hora de demanar plats.
En total, fiscalia i acusació particular sostenien que un dels cambrers, que feia les tasques d'encarregat, es va quedar 4.675,65 euros mentre que una altra cambrera, que el substituïa quan ell feia festa, es va apropiar de 1.355,40 euros. Per aquests fets, el fiscal demanava 5 anys de presó i l'acusació particular elevava la petició a 6 anys per un delicte continuat d'estafa, un delicte continuat d'apropiació indeguda i un delicte continuat de falsificació en document mercantil.
La sentència ressalta que encara que, en teoria, aquests dos empleats eren els únics autoritzats a fer servir les PDA i a gestionar les comandes, a la pràctica ho feien tots els cambrers. Ho van acreditar els altres treballadors que van declarar com a testimonis i també el fet que sigui pràcticament inviable que en una terrassa d'una població turística de costa en ple mes d'estiu una sola persona s'encarregués de prendre nota, servir plats, fer els tiquets, cobrar i, si s'esqueia, anul·lar-los.
Per això, l'Audiència de Girona els ha absolt. El magistrat també ressalta a la sentència que si no fos perquè la fiscalia va mantenir la seva acusació, hauria imposat el pagament de les despeses processals a l'acusació particular. La sentència no és ferma i es pot recórrer davant el Tribunal Suprem.
