El curs 2012-2013 ve marcat pel decret del Ministeri d'Educació que estableix un increment de les ràtios per aula d'un 20%, un fet que ha generat preocupació a nivell social. A la pràctica, segons ha explicat Bayot, el que la Generalitat ha decidit fer és mantenir el nivell màxim del 10% com es venia fent en els últims anys respecte el nombre bàsic de 25 a infantil i primària i 30 a secundària. Això vol dir que les aules poden arribar als 27 i 33 alumnes, respectivament, mentre que l'Estat ho ha ampliat fins als 30 i 35 alumnes.
El director dels serveis territorials ha assegurat que s'ha mirat en detall, "escola per escola" i "municipi per municipi", tenint en compte factors com ara la diversitat geogràfica i demogràfica. Així per exemple, s'ha descartat l'increment en aquelles comarques on hi havia la possibilitat de rebre alumnes a mitjans curs, el que s'anomena 'matrícula viva', per efectes de la immigració. O també la d'aquells centres amb alumnes amb unes necessitats especials de per vida.
Un 5,3% dels grups de 1r d'ESO per sobre del 10%
La distribució de l'alumnat a les comarques gironines suposa que només el 5,3% dels grups de 1r d'ESO estigui per sobre del 10% de ràtio que es pot superar -els 33 alumnes-. Les comarques on s'ha superat aquesta ràtio són el Gironès, la Selva, Alt Empordà, i en menor mesura a la Garrotxa (1 grup) i al Baix Empordà (2 grups). El nombre més elavat de ràtio a què s'ha arribat és als 35 alumnes, el màxim establert per l'Estat en el nou decret. En total hi ha 6 grups a tota la demarcació que hi arriben, d'un total de 270 grups.
En el cas de P-3, només un 0,8% dels grups estan per damunt dels 27 alumnes, concretament són tres grups amb 28 alumnes, corresponents a les comarques de la Selva i el Ripollès.
Bayot ha subratllat que en cada cas d'aquests hi ha una "justificació" al darrere, com podria ser que l'espai de l'escola sigui l'adequat per ampliar la ràtio, que la mateixa direcció ho demani o per mantenir junts germans. Amb les dades a la mà, considera que s'ha fet una feina molt "racionalitzada" amb l'objectiu de no "malmetre l'ensenyament" i al mateix temps no perdre de vista la necessitat d'estalviar recursos.
Més alumnes de secundària i menys a P-3
El director ha donat a conèixer les xifres de matriculacions previstes per al proper curs, on es reflecteix un lleuger increment en l'Eduació Secundària Obligatòria (1r d'ESO) respecte anys anteriors i que tenen relació directe amb l'augment d'alumnat dels últims anys. Així, aquest any s'han inscrit un total de 5.914 alumnes, mentre que el curs anterior van ser un total de 5.512 i el del 2010-2011, 5.514. Pel que fa a l'oferta, aquesta és superior a la sol·licitada, com passa sempre, i aquest any hi havia un total de 6.868 places, amb 270 grups (213 d'escoles públiques i 57 de concertades).
Per contra i com a novetat d'aquest any, han vist com es reduïa el nombre de places sol·licitades a P-3 en alguns municipis, tot i tenir-los contemplats a través del registre dels padrons municipals. Les poblacions on s'ha notat més aquesta "fuga de famílies", que és com ho ha anomenat el mateix Bayot, han estat Olot i Lloret de Mar, amb una quarantena de famílies que teninen fills d'aquesta edat, i Girona capital amb uns 25. Segons ha explicat, en alguns casos han marxat pel context de crisi econòmica a altres poblacions catalanes o de l'Estat. El director dels serveis territorials recorda que a Catalunya, el P-3 es planifica "com si fos obligatori" i per tant, amb tantes places com marca el padró. La xifra d'enguany és de 8.298 places sol·licitades, 210 menys que el curs anterior mentre que l'oferta disponible entre la pública i concertada ascendia a 9.499 places, amb 318 grups a escoles públiques i 61 de concertades.
Durant la presentació, s'ha destacat també que més del 94% de les peticions de primera opció s'han atès en el cas de secundària, mentre que a P-3 ha superat el 93%.
Un 60% d'instituts sol·liciten la jornada intensiva
Els instituts gironins que han demanat poder fer jornada intensiva el proper curs representen el 60% del total a la demarcació, tot i que ara faltarà estudiar cas per cas perquè alguns, ha dit Bayot, no reuneixen els requisits. No ha volgut donar més detalls sobre aquest tema perquè diu que encara s'hi està treballant.
Per altra banda, ha explicat que aquest any s'iniciarà per primer cop a Girona un nou sistema que permet comptabilitzar, amb l'ajuda de la direcció de cada centre, les dades reals d'alumnes interessats en cursos de Formació Professional (FP) així com la llista d'espera amb l'objectiu de corregir els possibles desajustos, és a dir que centres que ofereixen determinades especialitats i que no tenen prou alumnat, en puguin rebre d'altres localitats. L'any passat, es va intentar fer per via telefònica per evitar que ningú es quedés sense plaça, però aquest any confien que serà molt més eficaç.
El director dels serveis territorials ha assegurat que s'ha mirat en detall, "escola per escola" i "municipi per municipi", tenint en compte factors com ara la diversitat geogràfica i demogràfica. Així per exemple, s'ha descartat l'increment en aquelles comarques on hi havia la possibilitat de rebre alumnes a mitjans curs, el que s'anomena 'matrícula viva', per efectes de la immigració. O també la d'aquells centres amb alumnes amb unes necessitats especials de per vida.
Un 5,3% dels grups de 1r d'ESO per sobre del 10%
La distribució de l'alumnat a les comarques gironines suposa que només el 5,3% dels grups de 1r d'ESO estigui per sobre del 10% de ràtio que es pot superar -els 33 alumnes-. Les comarques on s'ha superat aquesta ràtio són el Gironès, la Selva, Alt Empordà, i en menor mesura a la Garrotxa (1 grup) i al Baix Empordà (2 grups). El nombre més elavat de ràtio a què s'ha arribat és als 35 alumnes, el màxim establert per l'Estat en el nou decret. En total hi ha 6 grups a tota la demarcació que hi arriben, d'un total de 270 grups.
En el cas de P-3, només un 0,8% dels grups estan per damunt dels 27 alumnes, concretament són tres grups amb 28 alumnes, corresponents a les comarques de la Selva i el Ripollès.
Bayot ha subratllat que en cada cas d'aquests hi ha una "justificació" al darrere, com podria ser que l'espai de l'escola sigui l'adequat per ampliar la ràtio, que la mateixa direcció ho demani o per mantenir junts germans. Amb les dades a la mà, considera que s'ha fet una feina molt "racionalitzada" amb l'objectiu de no "malmetre l'ensenyament" i al mateix temps no perdre de vista la necessitat d'estalviar recursos.
Més alumnes de secundària i menys a P-3
El director ha donat a conèixer les xifres de matriculacions previstes per al proper curs, on es reflecteix un lleuger increment en l'Eduació Secundària Obligatòria (1r d'ESO) respecte anys anteriors i que tenen relació directe amb l'augment d'alumnat dels últims anys. Així, aquest any s'han inscrit un total de 5.914 alumnes, mentre que el curs anterior van ser un total de 5.512 i el del 2010-2011, 5.514. Pel que fa a l'oferta, aquesta és superior a la sol·licitada, com passa sempre, i aquest any hi havia un total de 6.868 places, amb 270 grups (213 d'escoles públiques i 57 de concertades).
Per contra i com a novetat d'aquest any, han vist com es reduïa el nombre de places sol·licitades a P-3 en alguns municipis, tot i tenir-los contemplats a través del registre dels padrons municipals. Les poblacions on s'ha notat més aquesta "fuga de famílies", que és com ho ha anomenat el mateix Bayot, han estat Olot i Lloret de Mar, amb una quarantena de famílies que teninen fills d'aquesta edat, i Girona capital amb uns 25. Segons ha explicat, en alguns casos han marxat pel context de crisi econòmica a altres poblacions catalanes o de l'Estat. El director dels serveis territorials recorda que a Catalunya, el P-3 es planifica "com si fos obligatori" i per tant, amb tantes places com marca el padró. La xifra d'enguany és de 8.298 places sol·licitades, 210 menys que el curs anterior mentre que l'oferta disponible entre la pública i concertada ascendia a 9.499 places, amb 318 grups a escoles públiques i 61 de concertades.
Durant la presentació, s'ha destacat també que més del 94% de les peticions de primera opció s'han atès en el cas de secundària, mentre que a P-3 ha superat el 93%.
Un 60% d'instituts sol·liciten la jornada intensiva
Els instituts gironins que han demanat poder fer jornada intensiva el proper curs representen el 60% del total a la demarcació, tot i que ara faltarà estudiar cas per cas perquè alguns, ha dit Bayot, no reuneixen els requisits. No ha volgut donar més detalls sobre aquest tema perquè diu que encara s'hi està treballant.
Per altra banda, ha explicat que aquest any s'iniciarà per primer cop a Girona un nou sistema que permet comptabilitzar, amb l'ajuda de la direcció de cada centre, les dades reals d'alumnes interessats en cursos de Formació Professional (FP) així com la llista d'espera amb l'objectiu de corregir els possibles desajustos, és a dir que centres que ofereixen determinades especialitats i que no tenen prou alumnat, en puguin rebre d'altres localitats. L'any passat, es va intentar fer per via telefònica per evitar que ningú es quedés sense plaça, però aquest any confien que serà molt més eficaç.
