Maria Coma sona molt millor en directe que dins un estudi. El concert d'ahir a la sala de Cambra de l'Auditori de Girona en fou un bon exemple i, potser per aquest motiu, només es va arribar a la mitja entrada. Aquesta afirmació va quedar palès tan bon punt van començar a sonar els primers compassos del nou treball de l'artista titulat 'Magnòlia'. Coma va connectar immediatament amb un públic entregat, bon coneixedor de la seva música delicada i intimista.
"Estic molt contenta de poder tocar avui a l'Auditori de Girona", va dir amb timidesa just abans d'interpretar "Ho sap tot i calla", acompanyada pel Quartet Brossa, que ahir li feia costat per quarta vegada. L'afinitat entre la banda i la secció de corda era tal que alguns d'ells no podien evitar cantar a sotto voce les lletres de Coma. Les seves ànsies de participar es van veure recompensades poca estona més tard, quan l'artista va explicar que tots ells posarien veu a "Blanc" una composició feta per ella i Pau Vallvé l'any 2007 i que apareix al disc 'U_mä'. quatre persones al piano (tots els membres de la banda) i la secció de corda al darrera es van unir per cantar "Ja mai més estaré trist pensant en tu. Ja mai més estaré trist pensant en mi".
El repàs per anteriors composicions de Coma va continuar amb "Segons", del llarga durada 'Linòleum' (2009), d'un to molt més íntim i pausat que la versió del disc. Seguin aquesta línia i sense sortir d'aquest LP, l'artista es va quedar sola damunt l'escenari per interpretar "Cel Salat" amb una llarga introducció instrumental. Aquest viatge als seus anteriors treballs va finalitzar amb "Placenta", on la banda s'hi va afegir pocs compassos més tard i "Dormint".
La barcelonina en alguns passatges del concert va cantar cap endins, una d'aquelles accions que habitualment tant es critiquen als artistes que ho practiquen. Coma ho va fer, especialment a l'hora d'interpretar "On plou el temps" però, tanmateix, va servir per dotar encara de més força el missatge que transmetia la lletra de la composició.
Una de les principals influències de la cantautora és Joanna Newsom, de la qual en va cantar la peça "Bridges & Balloons". Les dues darreres peces del concert van ser "Desert de sal" i "Tots els colors". Coma va reaparèixer per un bis on va rematar la vetllada amb tres últimes composicions: "360", "De nit" i "Dins magnòlies". Com a curiositat la barcelonina va explicar que ahir va rebre el seu llarga durada en versió de vinil, una peça per a col·leccionistes i nostàlgics dels antics LP. Ja quan van aparèixer els Compact Disc (CD) es va iniciar un feixuc debat amb els seus defensors i detractors. Avui en dia encara són molts els que asseguren que sona molt millor el disc de vinil que el CD com, també, que Maria Coma sona molt millor en directe que a través dels altaveus de casa. La recomanació és que si encara no l'has escoltat mai en directe, li donis una oportunitat, no te'n penediràs.
La banda estava composada per Pau Vallvé (bateria, teclats i cors), Nico Roig (guitarres, efectes sonors i cors), Jordi Casadesús (contrabaix, baix i cors), Àlex Puig (violí), Pere bartolomé (violí), Imma Lluch (viola) i Quico Pagès (violoncel)
"Estic molt contenta de poder tocar avui a l'Auditori de Girona", va dir amb timidesa just abans d'interpretar "Ho sap tot i calla", acompanyada pel Quartet Brossa, que ahir li feia costat per quarta vegada. L'afinitat entre la banda i la secció de corda era tal que alguns d'ells no podien evitar cantar a sotto voce les lletres de Coma. Les seves ànsies de participar es van veure recompensades poca estona més tard, quan l'artista va explicar que tots ells posarien veu a "Blanc" una composició feta per ella i Pau Vallvé l'any 2007 i que apareix al disc 'U_mä'. quatre persones al piano (tots els membres de la banda) i la secció de corda al darrera es van unir per cantar "Ja mai més estaré trist pensant en tu. Ja mai més estaré trist pensant en mi".
El repàs per anteriors composicions de Coma va continuar amb "Segons", del llarga durada 'Linòleum' (2009), d'un to molt més íntim i pausat que la versió del disc. Seguin aquesta línia i sense sortir d'aquest LP, l'artista es va quedar sola damunt l'escenari per interpretar "Cel Salat" amb una llarga introducció instrumental. Aquest viatge als seus anteriors treballs va finalitzar amb "Placenta", on la banda s'hi va afegir pocs compassos més tard i "Dormint".
La barcelonina en alguns passatges del concert va cantar cap endins, una d'aquelles accions que habitualment tant es critiquen als artistes que ho practiquen. Coma ho va fer, especialment a l'hora d'interpretar "On plou el temps" però, tanmateix, va servir per dotar encara de més força el missatge que transmetia la lletra de la composició.
Una de les principals influències de la cantautora és Joanna Newsom, de la qual en va cantar la peça "Bridges & Balloons". Les dues darreres peces del concert van ser "Desert de sal" i "Tots els colors". Coma va reaparèixer per un bis on va rematar la vetllada amb tres últimes composicions: "360", "De nit" i "Dins magnòlies". Com a curiositat la barcelonina va explicar que ahir va rebre el seu llarga durada en versió de vinil, una peça per a col·leccionistes i nostàlgics dels antics LP. Ja quan van aparèixer els Compact Disc (CD) es va iniciar un feixuc debat amb els seus defensors i detractors. Avui en dia encara són molts els que asseguren que sona molt millor el disc de vinil que el CD com, també, que Maria Coma sona molt millor en directe que a través dels altaveus de casa. La recomanació és que si encara no l'has escoltat mai en directe, li donis una oportunitat, no te'n penediràs.
La banda estava composada per Pau Vallvé (bateria, teclats i cors), Nico Roig (guitarres, efectes sonors i cors), Jordi Casadesús (contrabaix, baix i cors), Àlex Puig (violí), Pere bartolomé (violí), Imma Lluch (viola) i Quico Pagès (violoncel)
