El quart i últim disc de Txarango que servirà de comiat portarà per títol "De vent i ales" i sortirà el 19 de juny sota el segell Halley Records.
Abans de la seva publicació, els ripollesos han presentat una petita peça documental enregistrada per ells mateixos que aporta les claus de l’imaginari del nou disc a través de les imatges dels viatges i els escenaris que l’han inspirat. “De vent i ales és un títol lleuger que parla d’estendre les ales per deixar-se portar pel curs de la vida”, afirma Txarango. El títol surt de la cançó “Les coses senzilles”, que parla de la lleugeresa i la fragilitat de la vida.
Txarango explica que les noves cançons neixen d’experiències com dormir al peu del Mont Fuji, córrer xops sota la pluja a les muntanyes del cafè al nord de Colòmbia, de fer la ruta dels Balcans d’entrada a Europa al costat de persones a la recerca de refugi o de caminar amb cura al desert ple de mines dels camps sahrauís o acompanyats dels dioles a Caparan (Senegal). De vent i ales sorgeix també de les seves vivències a l’Índia o al Brasil, on van aprendre rodejats de comunitats indígenes en resistència a valorar el temps. Un temps que “cura les ales”.
La banda sonora de la peça documental també descobreix fragments de nou de les noves cançons de Txarango: la invitació a sortir a buscar el camí de “Quan cau el sol” o de celebrar-lo a “Nous camins”. La fragilitat de la vida a “Les coses senzilles”, el cant a l’amor no viscut de “Si sabessis”, la celebració de la vida compartida d’“Avui que fas anys” i “Bendita vida”, o “Aguacero” que parla com la música pot prendre la força d’un aiguat i arrasar tota la brutícia d’aquest món salvatge. Finalment, també hi apareixen “La foguera”, tant llatinoamericana com mediterrània, on crema tot allò que ja no es necessita i l’emotiva “És hora de tornar a casa”, que tanca el disc.
