Les dues societats, que configuren una unitat de negoci, van entrar en un concurs voluntari de creditors el març del 2010 i des de llavors, malgrat les dificultats, han aconseguit tirar endavant el projecte empresarial que a dia d'avui és " perfectament viable", segons paraules del director financer, Daniel Noguera. En aquest sentit, assenyala que no s'han generat nous deutes durant aquest temps, que les nòmines s'han pagat quan tocaven i que el volum de negoci suposa uns 100 MEUR de facturació i un 80% d'exportació del total dels productes elaborats.
Amb aquestes xifres sobre la taula, els treballadors no entenen per què un dels principals creditors, Compañía Espanyola de Seguros de Exportación (CESCE), que concentra el 25% del deute de l'empresa, no vol donar el seu vot favorable a la proposta de conveni que el pròxim 28 de juny haurà de valorar la junta de creditors. Si no s'aconsegueix un percentatge superior al 50% de suport, el projecte empresarial arribarà a la seva fi i no hi ha haurà "segones oportunitats", alerta Noguera.
Consideren que una empresa com CESCE que té com a màxim accionista l'Estat i per tant amb diner públic, ha de donar suport a projectes empresarials viables com aquest perquè, no fer-ho, suposa "tirar pedres" a la pròpia economia del país. Per altra banda, no entenen quina estratègia s'amaga al darrere, ja que si es liquida l'empresa, no només se suprimiran els 300 llocs de treball directes sinó que perdran l'oportunitat de recuperar els diners que hi ha posat l'asseguradora.
Un altre dels creditors que de moment tampoc vol signar el conveni de continuïtat és Banco de Valencia, intervingut pel Banc d'Espanya. Esperen que rectifiquin i vegin la necessitat de donar suport al projecte, com sí ho han fet altres organismes públics i entitats bancàries, entre els quals hi ha també la Generalitat.
Les condicions del pla de viabilitat
La proposta de conveni inclou un pla de viabilitat per als pròxims anys de les dues empreses així com les condicions dels diners a retornar. Així per exemple, en el cas de Càrnies Vilaró, contempla un 50% de quitança durant un període de 10 anys amb dos de carència, és a dir, que en els dos primers anys només es paguen interessos però no s'amortitza capital (2+8) amb la possibilitat d'augmentar el percentatge si a partir del cinquè any hi ha més beneficis dels previstos en el pla. En el cas de Matadero Salida 13, el període és de 8 anys (2+6). Les quantitats a retornar són 37,5 MEUR en el cas de Càrnies Vilaró i 5 MEUR en el cas de Matadero.
El director financer subratlla que "no estem demanant uns diners, ni una línia de crèdit ICO ni una subvenció, sinó la possibilitat de tirar endavant un projecte i salvar-lo".
Fins al dia de la votació, s'està treballant per buscar altres creditors que vulguin adherir-se al conveni i així aconseguir el suport necessari.
El sector de l'alimentació també està en crisi
El secretari general de CCOO a les comarques gironines, Bartomeu Compte, ha alertat que la crisi econòmica està començant a afectar al sector de l'alimentació, contràriament del que s'havia pensat inicialment, i ha apuntat que el tancament de l'escorxador Frigorífics Garrotxa és només la punta de l'iceberg. Entre els condicionants que dificulten l'activitat del sector, hi ha l'encariment de les matèries primeres, la baixada de les comandes en els últims anys -en alguns casos fins al 50%, segons Bartomeu- i els problemes per accedir al crèdit.
Amb aquestes xifres sobre la taula, els treballadors no entenen per què un dels principals creditors, Compañía Espanyola de Seguros de Exportación (CESCE), que concentra el 25% del deute de l'empresa, no vol donar el seu vot favorable a la proposta de conveni que el pròxim 28 de juny haurà de valorar la junta de creditors. Si no s'aconsegueix un percentatge superior al 50% de suport, el projecte empresarial arribarà a la seva fi i no hi ha haurà "segones oportunitats", alerta Noguera.
Consideren que una empresa com CESCE que té com a màxim accionista l'Estat i per tant amb diner públic, ha de donar suport a projectes empresarials viables com aquest perquè, no fer-ho, suposa "tirar pedres" a la pròpia economia del país. Per altra banda, no entenen quina estratègia s'amaga al darrere, ja que si es liquida l'empresa, no només se suprimiran els 300 llocs de treball directes sinó que perdran l'oportunitat de recuperar els diners que hi ha posat l'asseguradora.
Un altre dels creditors que de moment tampoc vol signar el conveni de continuïtat és Banco de Valencia, intervingut pel Banc d'Espanya. Esperen que rectifiquin i vegin la necessitat de donar suport al projecte, com sí ho han fet altres organismes públics i entitats bancàries, entre els quals hi ha també la Generalitat.
Les condicions del pla de viabilitat
La proposta de conveni inclou un pla de viabilitat per als pròxims anys de les dues empreses així com les condicions dels diners a retornar. Així per exemple, en el cas de Càrnies Vilaró, contempla un 50% de quitança durant un període de 10 anys amb dos de carència, és a dir, que en els dos primers anys només es paguen interessos però no s'amortitza capital (2+8) amb la possibilitat d'augmentar el percentatge si a partir del cinquè any hi ha més beneficis dels previstos en el pla. En el cas de Matadero Salida 13, el període és de 8 anys (2+6). Les quantitats a retornar són 37,5 MEUR en el cas de Càrnies Vilaró i 5 MEUR en el cas de Matadero.
El director financer subratlla que "no estem demanant uns diners, ni una línia de crèdit ICO ni una subvenció, sinó la possibilitat de tirar endavant un projecte i salvar-lo".
Fins al dia de la votació, s'està treballant per buscar altres creditors que vulguin adherir-se al conveni i així aconseguir el suport necessari.
El sector de l'alimentació també està en crisi
El secretari general de CCOO a les comarques gironines, Bartomeu Compte, ha alertat que la crisi econòmica està començant a afectar al sector de l'alimentació, contràriament del que s'havia pensat inicialment, i ha apuntat que el tancament de l'escorxador Frigorífics Garrotxa és només la punta de l'iceberg. Entre els condicionants que dificulten l'activitat del sector, hi ha l'encariment de les matèries primeres, la baixada de les comandes en els últims anys -en alguns casos fins al 50%, segons Bartomeu- i els problemes per accedir al crèdit.
