Carles Ribas assegura que, després d'haver rebut el projecte de soterrament del tren convencional, els esforços s'han de centrar ara en aconseguir els recursos necessaris per executar-lo. "Rebre aquest projecte que esperàvem des de feia temps és un primer pas, però el que preocupa ara a la ciutadania és saber quan es farà", diu el regidor d'Urbanisme.
Per a l'Ajuntament, el que cal és arrencar el compromís de l'Estat perquè les obres del convencional comencin tan bon punt acabin les del TAV. Segons Ribas, en el millor dels escenaris possibles, si això s'aconseguís, el soterrament del tren convencional seria una realitat l'any 2017.
De fet, com concreta Ribas, les dues fases de l'obra (que abasta des del Mas Gri fins a Pedret) no s'han de fer de manera seqüencial, sinó que es poden simultaniejar. De fet, el projecte preveu que la fase 2 -és a dir, l'obra de la tuneladora- comenci a fer-se des de Montjuïc i que, des d'aquí, l'enorme cuc de ferro avanci fins a la zona de l'estació.
Això permetrà, doncs, que no calgui esperar a tenir acabat el túnel entre pantalles des del Mas Gri fins a la zona del parc Central (inclòs a la fase 3) perquè la tuneladora se situï al pou d'atac. "Les dues fases es poden fer alhora i això permetrà escurçar la durada total dels treballs fins als tres anys i quatre mesos", concreta Ribas.
El consistori situa el termini del 2017 com la primera de les prioritats. En cas que no s'aconseguís, la voluntat de l'equip de govern és reclamar al Ministeri de Foment que, si més no, posi un calendari damunt la taula. El que sí que té clar l'Ajuntament, però, és que no es vol ni plantejar que l'obra no s'acabi executant. "Això suposaria renunciar al projecte ferroviari i no ens ho volem ni plantejar", ressalta Ribas.
Conveni amb Adif
En paral·lel a la calendarització de l'obra, el regidor d'Urbanisme també té clar que hi ha un altre eix clau que s'ha de lligar: l'establiment d'un conveni amb Adif que concreti quines seran les compensacions que ha de rebre l'administrador d'infraestructures un cop s'enderroqui tot el viaducte, i l'espai quedi lliure per a la ciutat. Es calcula que el valor de tot l'àmbit és de 20 milions d'euros (MEUR).
A més, el document també ha de resoldre una altra factura que l'Ajuntament hauria d'assumir. Es tracta del reforç de la llosa de formigó que recobreix l'estació intermodal -per permetre-hi construir al damunt- i que va costar 7 MEUR.
Per últim, al conveni també ha de quedar clar qui assumeix el cost d'enderroc del viaducte (que l'any 2007 es xifrava en 10 MEUR). Per a l'Ajuntament, en aquest punt, però, no hi ha discussió. I és que l'equip de govern té clar que l'Estat és qui s'ha de fer càrrec dels treballs.
Dificultats per un tercer rail
El regidor delegat del projecte ferroviari també s'ha referit a l'informe, encarregat per l'Ajuntament, per veure si seria viable que els trens convencionals i els de l'alta velocitat convisquessin en una sola via. Això passaria per instal·lar un tercer rail als túnels del TAV per permetre-hi el pas dels regionals i rodalies.
Si bé encara no l'ha descartada del tot, Carles Ribas sí que ha admès que aquesta solució té grans "dificultats tècniques". Sobretot, per aspectes relacionats amb l'electrificació i el trànsit de trens.
Ribas, però, ha dit que encarregar l'informe era "necessari" per analitzar a fons totes les alternatives possibles. "No ens podíem quedar amb els braços creuats i reduir-ho tot a una sola opció, perquè havíem de valorar altres escenaris", ha explicat Carles Ribas.
Per últim, el regidor delegat del Projecte Ferroviari ha recordat que, aquesta mateixa tarda, l'Ajuntament de Girona ha penjat a la pàgina web del consistori el projecte de soterrament del tren convencional que li ha tramès el Ministeri de Foment perquè estigui a disposició de tots els ciutadans que el vulguin consultar.
Per a l'Ajuntament, el que cal és arrencar el compromís de l'Estat perquè les obres del convencional comencin tan bon punt acabin les del TAV. Segons Ribas, en el millor dels escenaris possibles, si això s'aconseguís, el soterrament del tren convencional seria una realitat l'any 2017.
De fet, com concreta Ribas, les dues fases de l'obra (que abasta des del Mas Gri fins a Pedret) no s'han de fer de manera seqüencial, sinó que es poden simultaniejar. De fet, el projecte preveu que la fase 2 -és a dir, l'obra de la tuneladora- comenci a fer-se des de Montjuïc i que, des d'aquí, l'enorme cuc de ferro avanci fins a la zona de l'estació.
Això permetrà, doncs, que no calgui esperar a tenir acabat el túnel entre pantalles des del Mas Gri fins a la zona del parc Central (inclòs a la fase 3) perquè la tuneladora se situï al pou d'atac. "Les dues fases es poden fer alhora i això permetrà escurçar la durada total dels treballs fins als tres anys i quatre mesos", concreta Ribas.
El consistori situa el termini del 2017 com la primera de les prioritats. En cas que no s'aconseguís, la voluntat de l'equip de govern és reclamar al Ministeri de Foment que, si més no, posi un calendari damunt la taula. El que sí que té clar l'Ajuntament, però, és que no es vol ni plantejar que l'obra no s'acabi executant. "Això suposaria renunciar al projecte ferroviari i no ens ho volem ni plantejar", ressalta Ribas.
Conveni amb Adif
En paral·lel a la calendarització de l'obra, el regidor d'Urbanisme també té clar que hi ha un altre eix clau que s'ha de lligar: l'establiment d'un conveni amb Adif que concreti quines seran les compensacions que ha de rebre l'administrador d'infraestructures un cop s'enderroqui tot el viaducte, i l'espai quedi lliure per a la ciutat. Es calcula que el valor de tot l'àmbit és de 20 milions d'euros (MEUR).
A més, el document també ha de resoldre una altra factura que l'Ajuntament hauria d'assumir. Es tracta del reforç de la llosa de formigó que recobreix l'estació intermodal -per permetre-hi construir al damunt- i que va costar 7 MEUR.
Per últim, al conveni també ha de quedar clar qui assumeix el cost d'enderroc del viaducte (que l'any 2007 es xifrava en 10 MEUR). Per a l'Ajuntament, en aquest punt, però, no hi ha discussió. I és que l'equip de govern té clar que l'Estat és qui s'ha de fer càrrec dels treballs.
Dificultats per un tercer rail
El regidor delegat del projecte ferroviari també s'ha referit a l'informe, encarregat per l'Ajuntament, per veure si seria viable que els trens convencionals i els de l'alta velocitat convisquessin en una sola via. Això passaria per instal·lar un tercer rail als túnels del TAV per permetre-hi el pas dels regionals i rodalies.
Si bé encara no l'ha descartada del tot, Carles Ribas sí que ha admès que aquesta solució té grans "dificultats tècniques". Sobretot, per aspectes relacionats amb l'electrificació i el trànsit de trens.
Ribas, però, ha dit que encarregar l'informe era "necessari" per analitzar a fons totes les alternatives possibles. "No ens podíem quedar amb els braços creuats i reduir-ho tot a una sola opció, perquè havíem de valorar altres escenaris", ha explicat Carles Ribas.
Per últim, el regidor delegat del Projecte Ferroviari ha recordat que, aquesta mateixa tarda, l'Ajuntament de Girona ha penjat a la pàgina web del consistori el projecte de soterrament del tren convencional que li ha tramès el Ministeri de Foment perquè estigui a disposició de tots els ciutadans que el vulguin consultar.
