El cas de la suposada estafa immobiliària es remunta a l'any 2006 quan el propietari de part dels terrenys de l'antiga fàbrica Gassol, Raimon Sanfeliu, ajudat d'un intermediari, Francesc Xavier Planella, va signar un contracte privat de compravenda amb l'empresari i inversor empordanès Salvador Sallés. L'operació ascendia a més de 27 MEUR (milions d'euros) i depenia també d'una requalificació urbanística dels terrenys que havia de fer l'Ajuntament de Salt perquè la intenció de l'empresari era aixecar un mínim de 300 pisos al sector.
La finca està qualificada com a sòl industrial únicament tèxtil i la intenció era requalificar-la com a sòl urbanitzable amb una edificabilitat mínima de 30.006 metres quadrats. Segons denunciava l'empresari, propietari i intermediari, amb la complicitat de l'alcalde, li van fer creure que aquesta requalificació seria "imminent" i, per tant que estava comprant uns terrenys sobre els quals podria edificar habitatges.
Que l'operació urbanística de compravenda tingués èxit també depenia del final d'una altra compra, aquesta per part del propietari. Segons recull la interlocutòria, inicialment Ramon Sanfeliu només posseïa una part de la finca però havia acordat la compra dels terrenys a la resta de propietaris per 17 MEUR. En l'escriptura de compravenda, s'hi especificava que no podia vendre els terrenys fins que no hagués pagat l'import a la resta de propietaris, englobats en Manufactures Gassol.
L'operació de compravenda va acabar fracassant tant per un costat com per l'altre i l'empresari va presentar una querella criminal l'any 2008 perquè considerava que l'havien "enganyat". Segons Sallés, el propietari no havia tingut mai la intenció de comprar la finca als altres propietaris pel preu que va fer constar en l'escriptura de compravenda del 2008 ni li estaven oferint uns terrenys que "de forma imminent" estiguessin qualificats com a sòl urbanitzable.
Gairebé quatre anys després
El cas va arribar a mans del Jutjat d'Instrucció número 4 de Girona l'any 2008. Després de gairebé quatre anys de procediment judicial, la magistrada titular ha conclòs en una interlocutòria que no hi ha cap prova que indiqui que hi va haver un engany per part de cap dels tres imputats.
La interlocutòria, a la que ha tingut accés l'ACN, recull que l'empresari havia tingut "ple coneixement en tot moment" de la situació física, registral, hipotecària, administrativa i urbanística de la finca. "El querellant tenia ple coneixement que en el moment de subscripció del contracte privat la finca estava qualificada com a sòl industrial d'ús tèxtil", recull el text.
La magistrada també conclou que el querellant "sabia" que el propietari i l'intermediari havien iniciat les gestions amb l'Ajuntament de Salt per aconseguir la requalificació de la finca. L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, va signar dos mesos abans de les eleccions municipals del 2007 una declaració d'intencions on es comprometia a estudiar el canvi urbanístic.
L'empresari argumentava que l'alcalde havia participat en l'engany perquè havia assegurat que la modificació del planejament urbanístic per requalificar els terrenys estaria enllestit abans de les eleccions. La magistrada jutge Gemma Garcés conclou que el document només revela la intenció d'estudiar les opcions i que amb dos mesos no hi havia temps per tramitar el canvi urbanístic. Torramadé va perdre l'alcaldia en aquelles eleccions.
"De les diligències practicades no es desprèn l'existència d'indicis suficients d'aquest engany previ que hagués impregnat la seva acció des del principi sabent que no complirien amb allò pactat", conclou la magistrada que afegeix que no hi ha proves que demostrin que hi va haver una "maquinació prèvia" per aconseguir estafar l'empresari.
Per això, ha ordenat que s'arxivi el cas. La decisió no és ferma i es pot recórrer interposant recurs de reforma o apel·lació. A més, la sala també ha deixat sense efecte la mesura cautelar adoptada el 20 de març del 2008 que prohibia realitzar cap modificació o gravamen a la finca fins a aclarir el cas.
La finca està qualificada com a sòl industrial únicament tèxtil i la intenció era requalificar-la com a sòl urbanitzable amb una edificabilitat mínima de 30.006 metres quadrats. Segons denunciava l'empresari, propietari i intermediari, amb la complicitat de l'alcalde, li van fer creure que aquesta requalificació seria "imminent" i, per tant que estava comprant uns terrenys sobre els quals podria edificar habitatges.
Que l'operació urbanística de compravenda tingués èxit també depenia del final d'una altra compra, aquesta per part del propietari. Segons recull la interlocutòria, inicialment Ramon Sanfeliu només posseïa una part de la finca però havia acordat la compra dels terrenys a la resta de propietaris per 17 MEUR. En l'escriptura de compravenda, s'hi especificava que no podia vendre els terrenys fins que no hagués pagat l'import a la resta de propietaris, englobats en Manufactures Gassol.
L'operació de compravenda va acabar fracassant tant per un costat com per l'altre i l'empresari va presentar una querella criminal l'any 2008 perquè considerava que l'havien "enganyat". Segons Sallés, el propietari no havia tingut mai la intenció de comprar la finca als altres propietaris pel preu que va fer constar en l'escriptura de compravenda del 2008 ni li estaven oferint uns terrenys que "de forma imminent" estiguessin qualificats com a sòl urbanitzable.
Gairebé quatre anys després
El cas va arribar a mans del Jutjat d'Instrucció número 4 de Girona l'any 2008. Després de gairebé quatre anys de procediment judicial, la magistrada titular ha conclòs en una interlocutòria que no hi ha cap prova que indiqui que hi va haver un engany per part de cap dels tres imputats.
La interlocutòria, a la que ha tingut accés l'ACN, recull que l'empresari havia tingut "ple coneixement en tot moment" de la situació física, registral, hipotecària, administrativa i urbanística de la finca. "El querellant tenia ple coneixement que en el moment de subscripció del contracte privat la finca estava qualificada com a sòl industrial d'ús tèxtil", recull el text.
La magistrada també conclou que el querellant "sabia" que el propietari i l'intermediari havien iniciat les gestions amb l'Ajuntament de Salt per aconseguir la requalificació de la finca. L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, va signar dos mesos abans de les eleccions municipals del 2007 una declaració d'intencions on es comprometia a estudiar el canvi urbanístic.
L'empresari argumentava que l'alcalde havia participat en l'engany perquè havia assegurat que la modificació del planejament urbanístic per requalificar els terrenys estaria enllestit abans de les eleccions. La magistrada jutge Gemma Garcés conclou que el document només revela la intenció d'estudiar les opcions i que amb dos mesos no hi havia temps per tramitar el canvi urbanístic. Torramadé va perdre l'alcaldia en aquelles eleccions.
"De les diligències practicades no es desprèn l'existència d'indicis suficients d'aquest engany previ que hagués impregnat la seva acció des del principi sabent que no complirien amb allò pactat", conclou la magistrada que afegeix que no hi ha proves que demostrin que hi va haver una "maquinació prèvia" per aconseguir estafar l'empresari.
Per això, ha ordenat que s'arxivi el cas. La decisió no és ferma i es pot recórrer interposant recurs de reforma o apel·lació. A més, la sala també ha deixat sense efecte la mesura cautelar adoptada el 20 de març del 2008 que prohibia realitzar cap modificació o gravamen a la finca fins a aclarir el cas.
