Durant la seva intervenció, Dilmé ha subratllat la "implicació total" del Govern per tal d'arribar a un consens del territori. "El pla especial s'està redactant amb tothom, i des de les comarques gironines, s'està elaborant sobre el terreny". Una actitud molt diferent a la que va mostrar el govern tripartit, ha dit, durant el redactat de la llei, quan es van fer "més de 1.000 al·legacions i cap va ser contestada dins del termini".
Un parc "electoral"
El diputat de CiU ha assenyalat que el projecte del Parc Natural i la seva aprovació al magi del 2010 va "néixer malament" perquè "es va fer a les acaballes de la legislatura", quan el vaixell ja feia aigües per tots els costats i ens va tocar el rebre al Baix i a l'Alt Empordà". I ha criticat que el govern d'aquell moment es comprometés a dotar-lo amb 25 MEUR tot preguntant-se: "A l'estiu del 2010, algú s'ho podia creure això?". I ha afegit, "més que un Parc Natural va ser un Parc Electoral".
ICV acusa CiU i el PP d'"obstruccionisme"
La comissió ha tombat una proposta de resolució que ICV havia presenentat on s'instava al Govern a redactar el Pla d'Ús i Gestió del Parc i el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge. Segons el diputat Joan Boada, "les forces conservadores s'han aliat" per tombar una resolució que buscava fer complir la llei de creació del parc, que data del maig del 2010. I els ha recriminat que no vulguin desenvolupar una llei ja aprovada, amb arguments com ara que "es va aprovar sense el consens del territori" o perquè "ho volen fer a la seva manera". Aquesta, ha dit, és una actitud clarament "obstruccionista" on es demostra la "nul·la voluntat" de tirar endavant el parc tot dient que "volen parlar amb tothom" quan en realitat es refereixen als "sectors poderosos de la zona que sempre han vist el Parc com un fre als seus negocis especulatius".
La llei recull que en els pressupostos posteriors a l'aprovació s'ha de presentar un pla econòmic per dotar el parc dels mitjans humans i materials necessaris. Però després de dos anys, assenyala ICV, encara no s'ha nomenat un director ni tampoc els òrgans gestor i rector.
Per altra banda, Boada ha criticat que l'actual govern no hagi destinat ni un euro a aquest parc ni a cap altre i ha recordat que "la seva aportació pressupostària en l'àmbit del medi natural s'ha reduït en un 70%". I ha afegit que CiU "ha abandonat les polítiques ambientals i ha deixat en la innanició tots els parcs del país amb les lleis òmnibus", tot posant l'exemple del consorci de l'Alta Garrotxa on actualment només hi ha un tècnic per gestionar una zona molt extensa i "vulnerable".
Segons el diputat gironí "en protecció del medi i del patrimoni natural hem reculat 20 anys, amb normatives més permissives i sense inversions que mantinguin un dels elements més preuats d'un país, el seu patrimoni natural font de cultura, d'activitat econòmica i social".
La iniciativa del territori
El 23 de juny del 2010 va entrar en vigor el parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter però a dia d'avui encara no té òrgans rectors ni pla d'usos que especifiqui quines activitats es poden fer i a quin lloc és possible desenvolupar-les. Tips d'aquesta situació, el gener passat, els vuit ajuntaments afectats pel parc van decidir redactar ells mateixos el pla d'usos i gestió consensuant-lo amb els sectors implicats del territori. Els responsables municipals -convocats per l'Ajuntament de Torroella de Montgrí- van deixar la porta oberta a la col·laboració del Govern.
El Govern, a través del director de serveis territorials d'Agricultura i Medi Natural, Jordi Aurich, va voler deixar clar que qui ha de redactar el pla d'usos i gestió és, precisament, la Generalitat i es va comprometre a mantenir reunions amb el territori i els diferents sectors afectats per buscar el màxim consens. La voluntat del Govern és que el territori tingui més força de decisió i de fet, la Generalitat ocuparà 1/3 de l'òrgan gestor.
Un parc "electoral"
El diputat de CiU ha assenyalat que el projecte del Parc Natural i la seva aprovació al magi del 2010 va "néixer malament" perquè "es va fer a les acaballes de la legislatura", quan el vaixell ja feia aigües per tots els costats i ens va tocar el rebre al Baix i a l'Alt Empordà". I ha criticat que el govern d'aquell moment es comprometés a dotar-lo amb 25 MEUR tot preguntant-se: "A l'estiu del 2010, algú s'ho podia creure això?". I ha afegit, "més que un Parc Natural va ser un Parc Electoral".
ICV acusa CiU i el PP d'"obstruccionisme"
La comissió ha tombat una proposta de resolució que ICV havia presenentat on s'instava al Govern a redactar el Pla d'Ús i Gestió del Parc i el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge. Segons el diputat Joan Boada, "les forces conservadores s'han aliat" per tombar una resolució que buscava fer complir la llei de creació del parc, que data del maig del 2010. I els ha recriminat que no vulguin desenvolupar una llei ja aprovada, amb arguments com ara que "es va aprovar sense el consens del territori" o perquè "ho volen fer a la seva manera". Aquesta, ha dit, és una actitud clarament "obstruccionista" on es demostra la "nul·la voluntat" de tirar endavant el parc tot dient que "volen parlar amb tothom" quan en realitat es refereixen als "sectors poderosos de la zona que sempre han vist el Parc com un fre als seus negocis especulatius".
La llei recull que en els pressupostos posteriors a l'aprovació s'ha de presentar un pla econòmic per dotar el parc dels mitjans humans i materials necessaris. Però després de dos anys, assenyala ICV, encara no s'ha nomenat un director ni tampoc els òrgans gestor i rector.
Per altra banda, Boada ha criticat que l'actual govern no hagi destinat ni un euro a aquest parc ni a cap altre i ha recordat que "la seva aportació pressupostària en l'àmbit del medi natural s'ha reduït en un 70%". I ha afegit que CiU "ha abandonat les polítiques ambientals i ha deixat en la innanició tots els parcs del país amb les lleis òmnibus", tot posant l'exemple del consorci de l'Alta Garrotxa on actualment només hi ha un tècnic per gestionar una zona molt extensa i "vulnerable".
Segons el diputat gironí "en protecció del medi i del patrimoni natural hem reculat 20 anys, amb normatives més permissives i sense inversions que mantinguin un dels elements més preuats d'un país, el seu patrimoni natural font de cultura, d'activitat econòmica i social".
La iniciativa del territori
El 23 de juny del 2010 va entrar en vigor el parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter però a dia d'avui encara no té òrgans rectors ni pla d'usos que especifiqui quines activitats es poden fer i a quin lloc és possible desenvolupar-les. Tips d'aquesta situació, el gener passat, els vuit ajuntaments afectats pel parc van decidir redactar ells mateixos el pla d'usos i gestió consensuant-lo amb els sectors implicats del territori. Els responsables municipals -convocats per l'Ajuntament de Torroella de Montgrí- van deixar la porta oberta a la col·laboració del Govern.
El Govern, a través del director de serveis territorials d'Agricultura i Medi Natural, Jordi Aurich, va voler deixar clar que qui ha de redactar el pla d'usos i gestió és, precisament, la Generalitat i es va comprometre a mantenir reunions amb el territori i els diferents sectors afectats per buscar el màxim consens. La voluntat del Govern és que el territori tingui més força de decisió i de fet, la Generalitat ocuparà 1/3 de l'òrgan gestor.
