Front comú del sector surer europeu per posar en valor el tap de suro al mercat espanyol

Diverses institucions engeguen una campanya pressupostada en 300.000 euros, la meitat dels quals prové del Ministeri d'Indústria

El treball "ardu i tenaç" iniciat fa uns 2 anys ha vist aquest dimecres la llum amb la presentació a Calella de Palafrugell (Baix Empordà) de la campanya que s'engega aquest estiu per posar en valor el tap de suro a l'estat espanyol, tal com ha explicat el director de l'Institut Català del Suro (ICSURO). "Cal comunicar tots els valors d'una indústria de futur" i que "encarna l'economia verda i la sostenibilitat", a part que ofereix un producte "òptim" per al tapament dels vins més selectes, ha subratllat Pretel.

La campanya vol incidir sobre els prescriptors i líders d'opinió, els mitjans de comunicació, l'entorn vinícola (bodegues o consells reguladors, entre d'altres), ONG, superfícies comercials i el consumidor final. Per fer-ho es planteja accions tant en l'àmbit dels mitjans tradicionals com els presents a Internet, amb especial incidència a les xarxes socials.

Participen en la campanya les patronals AECORK (Catalunya), ASECOR (Extremadura) i APCOR (Portugal); les institucions i centres d'investigació de l'ICSURO (Catalunya) i l'IPROCOR (Extremadura); la Xarxa Europea de Territoris Surers (RETECORK, presidida pel municipi de Palafrugell), i la Confederació Europea del Suro (CELIÈGE).

Representants d'aquestes entitats han signat el conveni per dur a terme la campanya aquest dimecres a l'Hotel Sant Roc de Calella. El president de l'Associació Portuguesa del Suro (APCOR), Joao Rui Ferreira, ha aprofitat per recordar que l'estat espanyol els va donar suport en la campanya que van engegar al seu país per posar en valor el tap de suro, i que per això ara estan al costat d'aquesta acció promocional. Per la seva banda, l'alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, ha remarcat que "suro i paisatge" són dos elements de futur "bàsics" per al municipi.

També s'ha aprofitat la jornada a Calella per reunir el comitè d'honor, format pels presidents de les institucions representades en el projecte, amb la presència del subdelegat del govern espanyol a Girona com a representant del Ministeri d'Indústria. Així mateix, s'ha reunit el comitè executiu, on es troben els responsables de màrqueting i comunicació de les entitats implicades amb la finalitat de definir l'estratègia i escollir l'agència de comunicació que portarà a terme la iniciativa per posar en valor el tap de suro al mercat espanyol. La imatge que definirà la campanya serà el logotip internacional del suro, conegut com el 'cork mark'.

Pel que fa al pressupost, el 50% dels 300.000 euros de la campanya prové del Ministeri d'Indústria, mentre que la resta està finançada per les entitats signats de l'acord. Quant a terminis, el primer acte de la campanya tindrà lloc d'aquí a un parell de mesos, i la previsió és que acabi el març de l'any vinent.

La crisi no arriba al sector surer

El president de la Confederació Europea del Suro, Enric Vigas, ha volgut subratllar que no té constància d'expedients de regulació d'ocupació (ERO) en el sector surer a nivell europeu per causa directa de la crisi. És un sector "dinàmic i amb futur", amb un producte, el tap de suro, que fa un millor tapament que qualsevol altre tap alternatiu, ha reiterat. També ha remarcat el seu valor mediambiental, preguntant-se quin altre producte "té un component negatiu en emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera en la seva fabricació?".

En xifres, el sector surer ocupa unes 100.000 persones a tot Europa i gira al voltant de 2.000 MEUR. A part, el 2011 va aconseguir "esgarrapar" 500 milions d'ampolles al tap sintètic, segons ha recordat Vigas, que ha volgut subratllar que els tapaments alternatius "no tenen les mateixes propietats" que el suro, a la vegada que ha lamentat que "algun país anglosaxó" els vulgui posar en valor amb el pretext d'una "modernitat malentesa".

A nivell de Catalunya, el sector surer factura al voltant de 210 MEUR, amb una seixantena d'empreses que ocupen unes mil persones. Les exportacions suposen al voltant del 50% de la facturació, segons ha concretat Pretel, que ha afegit que la sortida del tap de suro és sobretot per al cava, seguit del vi. La indústria del tap de suro catalana es concentra bàsicament a les comarques del Gironès i del Baix Empordà.