Aquests són els municipis gironins que acumulen més ERTO pel coronavirus

A banda de les capitals de comarca, els expedients es concentren a la costa i pobles amb polígons

Dels més de 10.300 Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) que han presentat les empreses gironines afectades per la crisi del coronavirus, bona part es concentren a les capitals de comarca. Girona, lògicament, és la localitat que més en registra, 1.517, seguida de Figueres que en té la meitat. Més lluny queda Olot que on se n'han presentat poc més de 400 que són, això sí, més de la meitat dels que hi ha a tota la Garrotxa.

Però l'afectació també es fa notar especialment en pobles petits, que tenen polígons industrials grans com els de Sils o Arbúcies. En aquestes dues localitats selvatanes, el nombre de treballadors afectats s'apropa al miler, ja que hi ha grans empreses que han hagut d'adherir-se a aquesta mesura arran de la crisi sanitària.

A Arbúcies, en concret, 890 persones s'han vist afectades per un dels 90 ERTO que s'han presentat. En bona mesura, són empreses del clúster carrosser que té en Europa un dels principals mercats on exportar, però que la pandèmia ha aturat de cop i volta.

Altres localitats petites que s'han vist colpejades són Fornells de la Selva, al Gironès, o Sant Jaume de Llierca (Garrotxa). A Fornells, el sector automobilístic ha fet incrementar el nombre de persones afectades per ERTO. En concret, són 941, en bona part treballadors dels diferents concessionaris de vehicles que han hagut de tancar temporalment. A la petita localitat garrotxina el nombre d'expedients no és molt elevat (10), però afecten un total de 400 empleats, la majoria de les grans empreses del Polígon Pla de Politger.

La Costa Brava, un gran focus

On també s'ha notat especialment la crisi del coronavirus ha estat a les localitats de la Costa Brava. En aquest sentit, destaquen les dues grans poblacions de la Selva Marítima, Blanes i Lloret de Mar. Entre totes dues superen els 1.000 expedients i els 6.000 treballadors afectats. En concret, són 2.784 a Blanes i 3.422 a Lloret de Mar.

A d'altres poblacions amb menys densitat com Palamós (Baix Empordà) també es nota el pes del turisme i el tancament de bars, restaurants, comerços i espais d'oci. En aquest municipi el nombre de persones que s'han acollit a un ERTO és de 1.724, una xifra similar a localitats veïnes de la comarca com Sant Feliu de Guíxols o Castell-Platja d'Aro.

En algunes poblacions que no són de costa l'afectació en el sector serveis també s'ha fet evident. La Jonquera (Alt Empordà) s'ha vist especialment colpejada pel tancament de la frontera. I és que el turisme francès suposa un 95% del total que rep el poble. En aquest municipi, que no arriba als 3.000 habitants, s'han registrat 165 ERTO que vinculen a 1.185 persones. Un altre cas destacat el trobem a Queralbs, al Ripollès, que no arriba als 200 habitants, però que compta amb diverses cases de turisme rural. Aquí s'han fet sis expedients per a 176 treballadors.

L'hostaleria al capdavant

Val a dir que la majoria d'ERTO presentats són d'empreses d'hostaleria. En total, 3.000 dels 10.300 expedients presentats són d'aquest ram, seguit del comerç a l'engròs on se n'han justificat 2.350. Molt lluny se situa el ram de la indústria manufacturera que n'ha registrat prop de 700, si be proporcionalment l'afectació amb treballadors és més important, ja que les empreses tenen plantilles més àmplies que d'altres sectors.