Ha estat una descoberta del tot inesperada en una zona on fins ara no es tenia constància de que hi pogués haver restes arqueològiques. Unes obres per a la construcció dels magatzems del museu l'any 2007, a la part nord de la Neàpolis, van treure a la llum restes ceràmiques de gran interès, com és un 'kernos' grec acompanyat d'una trentena de fragments d'altres vasos utilitzats durant els rituals.
El seu perfecte estat -se n'han trobat dos exemplars amb un disseny diferent- és la seva principal vàlua ja que és el primer cop que un jaciment grec en territori català pot incloure una peça comparables a altres ciutats gregues de la mediterrània. És per això que ha estat l'escollida per dedicar-li una nova vitrina com es ve fent des de fa dotze anys amb motiu del Dia Internacional dels Museus el pròxim 18 de maig.
Una peça que utilitzaven els mariners
El 'kernos' és un vas d'ofrenes format per una base circular amb l'interior buit i on al damunt se li afegeixen diversos vasos petits, on s'hi tiraven els líquids utilitzats durant el ritual -oli, llet, vi- que es barrejaven a través d'uns orificis. Els vasos són representacions de les gerres que els grecs utilitzaven per transportar aigües i eren decorades amb diferents colors. Sovint també incorporaven formes d'animals, com ara un toro.
Les deesses femenines, com podrien ser Demèter o Cora, eren les destinatàries de les ofrenes que els feien els mariners tan bon punt arribaven al port o abans de salpar de nou. L'elevada concentració de peces trobades -una trentena- confirma que aquesta zona s'utilitzava com a un santuari. De fet, també es van trobar les restes d'una foguera i no es descarta que puguin aparèixer nous elements en properes excavacions.
L'única zona de connexió amb el port
La zona excavada durant els anys 2007-2008 fa uns 700 metres quadrats i està a tocar de la rampa que separa el barri portuari de la ciutat grega amb l'antic port. Fins ara, hi havia un dipòsit d'aigua construït cap al 1960 per abastir la zona. Les obres han permès per primera vegada documentar el nivell de l'antiga platja, una petita cala on els vaixells amarraven a la zona portuària per després entrar a peu per la ciutat. És l'únic punt de connexió entre aquests dos espais, segons explica l'arqueòleg Pere Castanyer, que reconeix que ha estat una gran troballa ja que durant les obres també van aparèixer tres muralles de diferents èpoques que eren molt buscades i que donaran continuïtat a les muralles de la banda sud que ja eren visibles. "La seqüència és molt interessant perquè va des del segle VI (època de la fundació de la ciutat grega) fins al segle II, un fet que ha permès definir millor el perímetre defensiu, explica.
L'aparició de les restes va obligar a refer el projecte d'obres i ara està previst eliminar la rampa artificial que hi ha construïda per poder enllaçar la zona del port amb el barri portuari de forma lineal en una segona fase d'obres. L'últim pas serà adequar l'espai i fer-lo visitable per poder-lo incloure a l'espai museïtzat. El context de crisi, però, no permet encara fixar un calendari.
El seu perfecte estat -se n'han trobat dos exemplars amb un disseny diferent- és la seva principal vàlua ja que és el primer cop que un jaciment grec en territori català pot incloure una peça comparables a altres ciutats gregues de la mediterrània. És per això que ha estat l'escollida per dedicar-li una nova vitrina com es ve fent des de fa dotze anys amb motiu del Dia Internacional dels Museus el pròxim 18 de maig.
Una peça que utilitzaven els mariners
El 'kernos' és un vas d'ofrenes format per una base circular amb l'interior buit i on al damunt se li afegeixen diversos vasos petits, on s'hi tiraven els líquids utilitzats durant el ritual -oli, llet, vi- que es barrejaven a través d'uns orificis. Els vasos són representacions de les gerres que els grecs utilitzaven per transportar aigües i eren decorades amb diferents colors. Sovint també incorporaven formes d'animals, com ara un toro.
Les deesses femenines, com podrien ser Demèter o Cora, eren les destinatàries de les ofrenes que els feien els mariners tan bon punt arribaven al port o abans de salpar de nou. L'elevada concentració de peces trobades -una trentena- confirma que aquesta zona s'utilitzava com a un santuari. De fet, també es van trobar les restes d'una foguera i no es descarta que puguin aparèixer nous elements en properes excavacions.
L'única zona de connexió amb el port
La zona excavada durant els anys 2007-2008 fa uns 700 metres quadrats i està a tocar de la rampa que separa el barri portuari de la ciutat grega amb l'antic port. Fins ara, hi havia un dipòsit d'aigua construït cap al 1960 per abastir la zona. Les obres han permès per primera vegada documentar el nivell de l'antiga platja, una petita cala on els vaixells amarraven a la zona portuària per després entrar a peu per la ciutat. És l'únic punt de connexió entre aquests dos espais, segons explica l'arqueòleg Pere Castanyer, que reconeix que ha estat una gran troballa ja que durant les obres també van aparèixer tres muralles de diferents èpoques que eren molt buscades i que donaran continuïtat a les muralles de la banda sud que ja eren visibles. "La seqüència és molt interessant perquè va des del segle VI (època de la fundació de la ciutat grega) fins al segle II, un fet que ha permès definir millor el perímetre defensiu, explica.
L'aparició de les restes va obligar a refer el projecte d'obres i ara està previst eliminar la rampa artificial que hi ha construïda per poder enllaçar la zona del port amb el barri portuari de forma lineal en una segona fase d'obres. L'últim pas serà adequar l'espai i fer-lo visitable per poder-lo incloure a l'espai museïtzat. El context de crisi, però, no permet encara fixar un calendari.
