Metges Sense Fronteres col·labora activament amb les famílies per l'alliberament de les ostatges i és portaveu del procés, en què també treballen el govern espanyol i la Generalitat. I és que l'ONG és qui coneix millor el territori i és un agent neutral i apolític, segons ha explicat el director general de Cooperació al Desenvolupament, Carles Llorens. "Seguim treballant des de Kènia i des de Barcelona per l'alliberament de la Mone i la Blanca per garantir que tornin el més ràpid possible", concreta a l'ACN el cap de la missió espanyola de Metges Sense Fronteres a Kènia, Matthieu Amiraux. Si bé van ser segrestades a Dadaab ara fa sis mesos, van ser traslladades posteriorment a Somàlia. "Per això demanem el suport de tota la població somali, la població de la diàspora, els líders comunitaris, les autoritats que controlen les zones de Somàlia on estan retingudes i que ens poden facilitar el seu alliberament", hi afegeix Amiraux.
Per motius de seguretat, l'ONG no vol donar detalls sobre les negociacions, ja que els segrestos d'aquest tipus són "d'extrema complexitat" i la seva resolució depèn, en gran mesura, "de la prudència, la cautela i la discreció dels agents implicats", afirma l'entitat en un comunicat.
Després del segrest, MSF va aturar l'ajuda humanitària al camp d'Ifo 2 de Dadaab, on es va produir el segrest, i ha cedit les activitats a la Creu Roja de Kènia, que està donant atenció sanitària a la població en dos centres de salut temporal i està acabant la construcció d'un hospital. "No reiniciarem les activitats abans de l'alliberament de les dues ostatges, Mone i Blanca, perquè els captors no pensin que ens hem oblidat d'aquestes dues persones que van ser raptades mentre subministraven ajuda humanitària a refugiats", ja que això podria posar en risc les seves vides, valora Amiraux.
A banda del d'Ifo 2 i del d'un barri de Mogadiscio -on es van aturar activitats per la mort a trets de dos cooperants-, la resta de projectes que Metges Sense Fronteres feia a Kènia i a Somàlia segueixen en marxa. A tall d'exemple, la branca suïssa de MSF està present a un altre dels subcamps de Dadaab, Dagahaley. Segons dades de l'ONG, actualment hi ha 463.000 persones refugiades en els assentaments de Dadaab, al nord de Kènia i prop de la frontera amb Somàlia.
La família i el Govern, informats en tot moment
"Ens consta que estan bé", assenyala en referència a Serra i Thiebaut el director general de Cooperació al Desenvolupament, Carles Llorens. El govern català està "informat en tot moment" de les gestions que fa Metges Sense Fronteres per intentar aconseguir l'alliberament de les dues cooperants. Paral·lelament, fonts del ministeri d'Afers Exteriors assenyalen que "no hi ha novetats" sobre el segrest i que "hi ha una coordinació permanent entre el ministeri i l'ambaixada, que fan gestions discretes en vistes a l'alliberament".
De la seva banda, la família de la cooperant de Palafrugell, Montserrat Serra, està en contacte permanent amb els ministeris d'Interior i Defensa per conèixer de primera mà com avancen les negociacions. La família ha demanat des del primer moment el màxim respecte cap a la seva intimitat i, per això, és l'alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, qui els fa d'interlocutor.
L'alcalde ha assegurat que la manca de notícies "és positiva" perquè en aquest tipus de situacions les negociacions s'han de fer de forma calmada i protegint la informació perquè, si transcendeix, pot obstaculitzar el procés d'alliberament. "Que no expliquin què fan, no vol dir que no sàpiguen què passa", ha afirmat Fernández, que detalla que els professionals treballen en unes línies de treball molt concretes per aconseguir un "desenllaç feliç". "Tenim plena confiança en l'administració perquè hi ha molta experiència en aquests casos", ha dit.
"La família sí que té informació, han anat assíduament a Madrid i són informats puntualment", ha detallat el batlle, que, tot i la incertesa d'aquests sis mesos, assegura que estan "tranquils" perquè confien en el retorn de la cooperant a casa. "La família està esperançada amb que sigui un desenllaç feliç", ha assegurat.
Segrestades per delinqüents comuns i no per terroristes
El codirector de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH) Jesús A. Núñez Villaverde, exmilitar i especialista en temes de seguretat i conflictes al món musulmà, apunta en una entrevista a l'ACN que ara per ara "no hi ha res que porti a imaginar" que al-Shabab, l'organització vinculada a al-Qaida a Somàlia, estigui directament darrere del segrest de les cooperants Montserrat Serra i Blanca Thiebaut. Segons Núñez Villaverde, l'absència de reivindicacions públiques per part dels segrestadors i els problemes amb què topa aquesta organització a Somàlia fa pensar que el segrest podria ser obra d'un grup organitzat de delinqüents comuns amb finalitats merament econòmiques que esperen un rescat o bé pretén vendre-les a altres organitzacions, com la mateixa al-Shabab, amb més capacitat negociadora.
Villaverde recorda que en altres casos de segrestos per part de grups vinculats a al-Qaida, "immediatament han intentat plantejar quines són les seves reivindicacions polítiques", circumstància que "obliga a una implicació de governs". El fet que no es coneguin aquestes reivindicacions, assenyala, podria ser fruit d'una absoluta discreció de les negociacions "o bé de la inexistència d'aquest element", fet que "ens portaria a considerar que l'objectiu dels segrestadors és merament econòmic".
El govern de Kènia va atribuir ràpidament el segrest a al-Shabab i va utilitzar el cas com a excusa per iniciar una ofensiva militar a la frontera amb Somàlia que, segons Villaverde, s'hagués produït igualment. Però fins ara, "no hi ha hagut tal reivindicació" i a més aquesta organització està passant un moment "molt difícil", perquè ha perdut la seva presència a la capital de Somàlia, Mogadiscio, i està en retirada en bona part del territori somali, a més de rebre la pressió de les tropes kenianes i de la Unió Africana. "Tot això posa al-Shabab en una situació molt delicada en què, encara que fos responsable d'aquest segrest, tindria prioritats molt més serioses".
Sis mesos és un període "normal" i la negociació és "en bones mans"
Villaverde, que també és membre de l'Institute for Strategic Studies (IISS) i consultor del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, apunta que la durada del segrest està dins dels cànons "normals" en aquest tipus de casos. De fet no considera probable que aquest cas duri anys perquè l'objectiu de les persones que retenen les cooperants és "aconseguir un botí" i per tant "també els interessa que les negociacions arribin a bon port i rebre els diners per seguir ampliant el seu radi d'acció".
L'expert apunta que al marge de la implicació dels governs, la negociació per a l'alliberament està "en bones mans" perquè Metges Sense Fronteres (MSF) ha pres les regnes dels contactes i és una organització "amb una llarguíssima experiència en contextos de conflictes i també en haver patit segrestos dels seus treballadors".
Segons afirma, el més comú en aquest tipus de segrestos és que les víctimes rebin un tracte correcte per part dels seus captors. "A partir del moment en què els ostatges es troben en un lloc que els delinqüents consideren segur, les seves condicions de vida són monòtones i primàries, però tenen una certa normalitat" perquè "no hi ha cap necessitat de torturar ni pressionar" els presos. "El que busquen és aconseguir un rescat econòmic alliberant-les" i "no hi ha interès especial en generar dificultats a la vida de les persones segrestades", diu.
Per motius de seguretat, l'ONG no vol donar detalls sobre les negociacions, ja que els segrestos d'aquest tipus són "d'extrema complexitat" i la seva resolució depèn, en gran mesura, "de la prudència, la cautela i la discreció dels agents implicats", afirma l'entitat en un comunicat.
Després del segrest, MSF va aturar l'ajuda humanitària al camp d'Ifo 2 de Dadaab, on es va produir el segrest, i ha cedit les activitats a la Creu Roja de Kènia, que està donant atenció sanitària a la població en dos centres de salut temporal i està acabant la construcció d'un hospital. "No reiniciarem les activitats abans de l'alliberament de les dues ostatges, Mone i Blanca, perquè els captors no pensin que ens hem oblidat d'aquestes dues persones que van ser raptades mentre subministraven ajuda humanitària a refugiats", ja que això podria posar en risc les seves vides, valora Amiraux.
A banda del d'Ifo 2 i del d'un barri de Mogadiscio -on es van aturar activitats per la mort a trets de dos cooperants-, la resta de projectes que Metges Sense Fronteres feia a Kènia i a Somàlia segueixen en marxa. A tall d'exemple, la branca suïssa de MSF està present a un altre dels subcamps de Dadaab, Dagahaley. Segons dades de l'ONG, actualment hi ha 463.000 persones refugiades en els assentaments de Dadaab, al nord de Kènia i prop de la frontera amb Somàlia.
La família i el Govern, informats en tot moment
"Ens consta que estan bé", assenyala en referència a Serra i Thiebaut el director general de Cooperació al Desenvolupament, Carles Llorens. El govern català està "informat en tot moment" de les gestions que fa Metges Sense Fronteres per intentar aconseguir l'alliberament de les dues cooperants. Paral·lelament, fonts del ministeri d'Afers Exteriors assenyalen que "no hi ha novetats" sobre el segrest i que "hi ha una coordinació permanent entre el ministeri i l'ambaixada, que fan gestions discretes en vistes a l'alliberament".
De la seva banda, la família de la cooperant de Palafrugell, Montserrat Serra, està en contacte permanent amb els ministeris d'Interior i Defensa per conèixer de primera mà com avancen les negociacions. La família ha demanat des del primer moment el màxim respecte cap a la seva intimitat i, per això, és l'alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, qui els fa d'interlocutor.
L'alcalde ha assegurat que la manca de notícies "és positiva" perquè en aquest tipus de situacions les negociacions s'han de fer de forma calmada i protegint la informació perquè, si transcendeix, pot obstaculitzar el procés d'alliberament. "Que no expliquin què fan, no vol dir que no sàpiguen què passa", ha afirmat Fernández, que detalla que els professionals treballen en unes línies de treball molt concretes per aconseguir un "desenllaç feliç". "Tenim plena confiança en l'administració perquè hi ha molta experiència en aquests casos", ha dit.
"La família sí que té informació, han anat assíduament a Madrid i són informats puntualment", ha detallat el batlle, que, tot i la incertesa d'aquests sis mesos, assegura que estan "tranquils" perquè confien en el retorn de la cooperant a casa. "La família està esperançada amb que sigui un desenllaç feliç", ha assegurat.
Segrestades per delinqüents comuns i no per terroristes
El codirector de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH) Jesús A. Núñez Villaverde, exmilitar i especialista en temes de seguretat i conflictes al món musulmà, apunta en una entrevista a l'ACN que ara per ara "no hi ha res que porti a imaginar" que al-Shabab, l'organització vinculada a al-Qaida a Somàlia, estigui directament darrere del segrest de les cooperants Montserrat Serra i Blanca Thiebaut. Segons Núñez Villaverde, l'absència de reivindicacions públiques per part dels segrestadors i els problemes amb què topa aquesta organització a Somàlia fa pensar que el segrest podria ser obra d'un grup organitzat de delinqüents comuns amb finalitats merament econòmiques que esperen un rescat o bé pretén vendre-les a altres organitzacions, com la mateixa al-Shabab, amb més capacitat negociadora.
Villaverde recorda que en altres casos de segrestos per part de grups vinculats a al-Qaida, "immediatament han intentat plantejar quines són les seves reivindicacions polítiques", circumstància que "obliga a una implicació de governs". El fet que no es coneguin aquestes reivindicacions, assenyala, podria ser fruit d'una absoluta discreció de les negociacions "o bé de la inexistència d'aquest element", fet que "ens portaria a considerar que l'objectiu dels segrestadors és merament econòmic".
El govern de Kènia va atribuir ràpidament el segrest a al-Shabab i va utilitzar el cas com a excusa per iniciar una ofensiva militar a la frontera amb Somàlia que, segons Villaverde, s'hagués produït igualment. Però fins ara, "no hi ha hagut tal reivindicació" i a més aquesta organització està passant un moment "molt difícil", perquè ha perdut la seva presència a la capital de Somàlia, Mogadiscio, i està en retirada en bona part del territori somali, a més de rebre la pressió de les tropes kenianes i de la Unió Africana. "Tot això posa al-Shabab en una situació molt delicada en què, encara que fos responsable d'aquest segrest, tindria prioritats molt més serioses".
Sis mesos és un període "normal" i la negociació és "en bones mans"
Villaverde, que també és membre de l'Institute for Strategic Studies (IISS) i consultor del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, apunta que la durada del segrest està dins dels cànons "normals" en aquest tipus de casos. De fet no considera probable que aquest cas duri anys perquè l'objectiu de les persones que retenen les cooperants és "aconseguir un botí" i per tant "també els interessa que les negociacions arribin a bon port i rebre els diners per seguir ampliant el seu radi d'acció".
L'expert apunta que al marge de la implicació dels governs, la negociació per a l'alliberament està "en bones mans" perquè Metges Sense Fronteres (MSF) ha pres les regnes dels contactes i és una organització "amb una llarguíssima experiència en contextos de conflictes i també en haver patit segrestos dels seus treballadors".
Segons afirma, el més comú en aquest tipus de segrestos és que les víctimes rebin un tracte correcte per part dels seus captors. "A partir del moment en què els ostatges es troben en un lloc que els delinqüents consideren segur, les seves condicions de vida són monòtones i primàries, però tenen una certa normalitat" perquè "no hi ha cap necessitat de torturar ni pressionar" els presos. "El que busquen és aconseguir un rescat econòmic alliberant-les" i "no hi ha interès especial en generar dificultats a la vida de les persones segrestades", diu.
