El DOGC oficialitza el rebuig ambiental als quatre aerogeneradors del Baix Empordà

La Generalitat considera que els molins, de 200 metres d’altura, tindrien un impacte paisatgístic excessiu

Segueix El Gerió Digital a Google

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat aquest dimecres la declaració d’impacte ambiental desfavorable al projecte de construcció de quatre aerogeneradors al Pla de la Tallada, al Baix Empordà. La resolució, aprovada per la Ponència d’Energies Renovables el 21 d’octubre, conclou que les instal·lacions projectades no s’adeqüen a les directrius d’ordenació territorial i de paisatge, especialment per l’afectació que tindrien sobre l’entorn agrari i les vistes del massís del Montgrí.

La publicació oficialitza la decisió que la Generalitat ja havia comunicat a finals d’octubre i afecta els quatre parcs eòlics denominats Pla de la Tallada I, II, III i IV, així com la seva infraestructura d’evacuació elèctrica. El projecte, promogut per l’empresa Eòlica Alta Anoia SL, preveia una potència instal·lada conjunta de 22,8 megawatts (MW), amb quatre aerogeneradors de 5,7 MW cadascun.

Les instal·lacions s’havien d’ubicar en terrenys agrícoles del terme municipal de la Tallada d’Empordà, prop dels límits amb Verges i Bellcaire d’Empordà. Cada molí havia de tenir una altura total de 200 metres, amb una torre de 118 metres fins al centre del rotor i unes pales que descriurien un diàmetre de 163 metres. Els aerogeneradors estarien separats entre si per una distància màxima d’1,75 quilòmetres.

El paisatge, determinant en la decisió

La resolució, de 23 pàgines, identifica l’impacte paisatgístic com el principal motiu de la declaració desfavorable. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona considera que la proposta contradiu diverses directrius del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines i del Catàleg de paisatge.

Entre els aspectes assenyalats hi ha la necessitat de preservar els paisatges agraris d’elevat valor productiu de la plana de l’Empordanet, evitar instal·lacions que alterin les vistes des de miradors i itineraris paisatgístics i protegir els fons escènics emblemàtics, especialment el massís del Montgrí.

L’informe destaca l’afectació visual que tindrien els aerogeneradors des del castell del Montgrí, considerat un mirador de consolidació prioritària, així com des de diversos recorreguts de la zona, entre els quals hi ha la carretera GI-632 i el sender de gran recorregut GR-92.

La Comissió Territorial d’Urbanisme també descarta les tres alternatives d’emplaçament estudiades pel promotor perquè considera que presenten condicionants paisatgístics similars. Per aquest motiu, conclou que caldria plantejar altres ubicacions que s’ajustessin millor als criteris de protecció territorial.

L’empresa promotora havia defensat que les directrius paisatgístiques no establien prohibicions absolutes i que el projecte respectava les distàncies als miradors. Tanmateix, la Generalitat manté la valoració desfavorable perquè no consta a l’expedient cap nova valoració urbanística que modifiqui les conclusions inicials.

L’impacte sobre les aus es considera compatible amb mesures de protecció

La declaració ambiental també analitza les possibles afectacions sobre la fauna, especialment les aus i els ratpenats. Un dels principals punts d’atenció és la parella d’àguiles cuabarrades que nidifica al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

La resolució recull que cap dels tres informes emesos pel parc natural considera ambientalment acceptable el projecte en la configuració plantejada, principalment per l’afectació potencial sobre aquesta parella d’àguiles. No obstant això, el Servei de Fauna i Flora conclou que els impactes podrien ser compatibles amb els criteris de conservació de l’espècie si s’apliquessin determinades mesures preventives, correctores i compensatòries.

Entre aquestes mesures hi figura la instal·lació de sistemes automàtics de detecció del vol d’aus que permetrien aturar els aerogeneradors davant la presència d’espècies sensibles. El promotor havia acceptat expressament aquesta condició.

Pel que fa als ratpenats, l’avaluació determina que les instal·lacions no afectarien les espècies sensibles amb colònies al parc natural, tot i que preveia aplicar protocols de seguiment.

Malgrat aquestes conclusions sobre la fauna, la Generalitat considera que l’afectació paisatgística és suficient per emetre una declaració ambiental desfavorable.

Oposició municipal i crítiques del sector eòlic

La resolució també recull l’oposició de l’Ajuntament de la Tallada d’Empordà i les objeccions presentades pels consistoris de Bellcaire d’Empordà i Verges, així com diverses al·legacions que qüestionen la integració dels aerogeneradors en el paisatge.

La decisió ja havia provocat les crítiques de l’associació empresarial Eoliccat, que a finals d’octubre va advertir que el rebuig del projecte per motius paisatgístics podia generar inseguretat jurídica i dificultar el desplegament de les energies renovables a Catalunya.

L’entitat va considerar que la decisió accentuava el desequilibri territorial en la implantació de l’energia eòlica, especialment a les comarques gironines, on denunciava l’absència d’aerogeneradors en funcionament. Segons l’associació, aquesta situació representa un “greuge territorial inadmissible” respecte d’altres zones del país amb una elevada concentració de parcs eòlics.

Amb la publicació al DOGC, la declaració desfavorable queda incorporada oficialment al procediment administratiu. L’acord s’ha de traslladar a l’òrgan competent per autoritzar el projecte perquè en tingui en compte les conseqüències en la tramitació.

La resolució també estableix que la declaració d’impacte ambiental no es pot recórrer directament, sense perjudici dels recursos administratius o judicials que es puguin presentar contra l’acte que resolgui l’autorització del projecte.