El Tapís de la Creació ja torna a lluir amb tota la seva esplendor a les sales del Tresor de la Catedral de Girona. L'enorme brodat medieval (de 3,58 per 4,5 metres) s'exposa ara, després de la minuciosa restauració a què se l'ha sotmès, amb unes condicions que permeten allargar-ne la preservació.
Amb una llum tènue que l'enfoca, el Tapís de la Creació es recolza en un bastidor d'alumini -l'anterior era de fusta- i està lleugerament inclinat, per evitar les tensions derivades del seu propi pes. A més, es troba en una sala estancada, aïllada dels visitants per un vidre, que fa possible mantenir més estables tant la temperatura com la humitat de l'espai.
Com explica la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles, Àngels Solé, també s'ha ideat un nou sistema perquè, en cas d'emergència, el Tapís es pugui retirar amb rapidesa. Això és possible gràcies a un velcro, que s'ha col·locat a la base encoixinada damunt la qual descansa l'obra, i que permetria desprendre-la del bastiment en pocs segons.
Aquesta és la cinquena restauració a què s'ha sotmès el brodat romànic i, segons assegura la directora, permetrà "tenir tapís per a molts segles". En total, els treballs per eliminar les acumulacions de pols, desfer els afegits i recosits, i adequar el nou espai expositiu han tingut un cost de 136.600 euros, que ha aportat l'Obra Social de 'La Caixa'.
El d'avui ha estat un dia de felicitacions i agraïments a la Catedral de Girona. Deixant de banda les reserves que hi van haver per autoritzar-ne la restauració, tant el Bisbat com els representants polítics que han assistit a l'acte han posat de relleu la culminació d'un procés que ha permès poder tornar a exposar el Tapís de la Creació, ja restaurat, a les portes de la Setmana Santa.
El tresor de la Catedral
"El tapís és el tresor de la catedral, però la catedral és una de les icones de la ciutat", ha destacat el bisbe de Girona, Francesc Pardo. El bisbe ha agraït l'esforç i el compromís de la Generalitat i 'La Caixa' per "consolidar i fer redescobrir el llegat cultural de l'Església, tot i els moments de crisi econòmica" i ha conclòs dient: "Avui és un goig contemplar novament el Tapís de la Creació a Girona; és a casa de nou i ens en felicitem".
L'alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, per la seva banda, ha expressat "l'agraïment profund" de tots els gironins perquè la restauració ha fet possible retornar al Tapís de la Creació "una salut i una pervivència" que permetrà "gaudir d'aquesta obra" en tota la seva esplendor.
Per la seva banda, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha volgut posar de relleu que, amb la restauració, "el patrimoni religiós de Girona i de Catalunya s'ha enfortit". Mascarell ha demanat als gironins que "gaudeixin" del brodat i que se'l sentin "extraordinàriament proper" i ha ressaltat, també, l'entesa amb el Bisbat per fer possible que la joia romànica viatgés fins a Valldoreix. "Si sumem, ens multipliquem i enfortim el nostre futur", ha conclòs el conseller de Cultura.
Un brodat mil·lenari
El Tapís de la Creació, que des del 1975 s'exposa a la Catedral de Girona, és una obra cabdal del romànic català, datada a cavall dels segles XI i XII. Els historiadors apunten que el brodat, presidit per un pantocràtor, representa tres cicles iconogràfics: el Gènesi, el Calendari i la Invenció de la Creu. El brodat, fet sobre un xebró de llana fina, està ple de múltiples escenes (entre les quals es troben la representació dels quatre vents, dels mesos o imatges sobre la Creació d'Eva o el món animal).
La restauració al centre de Valldoreix, que va començar a mitjans novembre, ha permès entre d'altres posar al descobert els colors originals, a més de localitzar i documentar inscripcions que s'havien descolorit o desgastat, o que no es podien veure per la part del davant. A més, també s'han documentat 265 pedaços de fins a dotze tipologies diferents i èpoques diverses.
Aquesta documentació ha servit per conèixer una part de la història de la peça, fins avui dia desconeguda, i saber quines són les parts originals del brodat romànic, i quines es van afegir amb posterioritat. A més, a partir de la lectura d'algunes inscripcions s'han pogut extreure noves dades iconogràfiques. Per exemple, s'ha descobert una inscripció que ha permès confirmar que el personatge que fins avui es pensava que era Abel és, en realitat, la constel·lació d'Hèrcules.
Amb una llum tènue que l'enfoca, el Tapís de la Creació es recolza en un bastidor d'alumini -l'anterior era de fusta- i està lleugerament inclinat, per evitar les tensions derivades del seu propi pes. A més, es troba en una sala estancada, aïllada dels visitants per un vidre, que fa possible mantenir més estables tant la temperatura com la humitat de l'espai.
Com explica la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles, Àngels Solé, també s'ha ideat un nou sistema perquè, en cas d'emergència, el Tapís es pugui retirar amb rapidesa. Això és possible gràcies a un velcro, que s'ha col·locat a la base encoixinada damunt la qual descansa l'obra, i que permetria desprendre-la del bastiment en pocs segons.
Aquesta és la cinquena restauració a què s'ha sotmès el brodat romànic i, segons assegura la directora, permetrà "tenir tapís per a molts segles". En total, els treballs per eliminar les acumulacions de pols, desfer els afegits i recosits, i adequar el nou espai expositiu han tingut un cost de 136.600 euros, que ha aportat l'Obra Social de 'La Caixa'.
El d'avui ha estat un dia de felicitacions i agraïments a la Catedral de Girona. Deixant de banda les reserves que hi van haver per autoritzar-ne la restauració, tant el Bisbat com els representants polítics que han assistit a l'acte han posat de relleu la culminació d'un procés que ha permès poder tornar a exposar el Tapís de la Creació, ja restaurat, a les portes de la Setmana Santa.
El tresor de la Catedral
"El tapís és el tresor de la catedral, però la catedral és una de les icones de la ciutat", ha destacat el bisbe de Girona, Francesc Pardo. El bisbe ha agraït l'esforç i el compromís de la Generalitat i 'La Caixa' per "consolidar i fer redescobrir el llegat cultural de l'Església, tot i els moments de crisi econòmica" i ha conclòs dient: "Avui és un goig contemplar novament el Tapís de la Creació a Girona; és a casa de nou i ens en felicitem".
L'alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, per la seva banda, ha expressat "l'agraïment profund" de tots els gironins perquè la restauració ha fet possible retornar al Tapís de la Creació "una salut i una pervivència" que permetrà "gaudir d'aquesta obra" en tota la seva esplendor.
Per la seva banda, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha volgut posar de relleu que, amb la restauració, "el patrimoni religiós de Girona i de Catalunya s'ha enfortit". Mascarell ha demanat als gironins que "gaudeixin" del brodat i que se'l sentin "extraordinàriament proper" i ha ressaltat, també, l'entesa amb el Bisbat per fer possible que la joia romànica viatgés fins a Valldoreix. "Si sumem, ens multipliquem i enfortim el nostre futur", ha conclòs el conseller de Cultura.
Un brodat mil·lenari
El Tapís de la Creació, que des del 1975 s'exposa a la Catedral de Girona, és una obra cabdal del romànic català, datada a cavall dels segles XI i XII. Els historiadors apunten que el brodat, presidit per un pantocràtor, representa tres cicles iconogràfics: el Gènesi, el Calendari i la Invenció de la Creu. El brodat, fet sobre un xebró de llana fina, està ple de múltiples escenes (entre les quals es troben la representació dels quatre vents, dels mesos o imatges sobre la Creació d'Eva o el món animal).
La restauració al centre de Valldoreix, que va començar a mitjans novembre, ha permès entre d'altres posar al descobert els colors originals, a més de localitzar i documentar inscripcions que s'havien descolorit o desgastat, o que no es podien veure per la part del davant. A més, també s'han documentat 265 pedaços de fins a dotze tipologies diferents i èpoques diverses.
Aquesta documentació ha servit per conèixer una part de la història de la peça, fins avui dia desconeguda, i saber quines són les parts originals del brodat romànic, i quines es van afegir amb posterioritat. A més, a partir de la lectura d'algunes inscripcions s'han pogut extreure noves dades iconogràfiques. Per exemple, s'ha descobert una inscripció que ha permès confirmar que el personatge que fins avui es pensava que era Abel és, en realitat, la constel·lació d'Hèrcules.
