Com cada any que el Castell Gala-Dalí de Púbol (Baix Empordà) torna a obrir les portes després de tenir tancat durant l'hivern, la Fundació Salvador Dalí aprofita per presentar una exposició nova per a la temporada. La fundació va comprar l'any passat un vídeo de 1973 on es veu el procés de creació de l'holografia 'Dalí pintant Gala'. Es tracta d'una gravació de vuit minuts (sense so) realitzada pel nord-americà Franc Palaia i que només s'havia vist als Estats Units.
La directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer, ha explicat que Palaia havia ofert la filmació -on també hi apareix Alice Cooper- al MOMA de Nova York però finalment la va adquirir la Fundació Dalí. "Aquesta adquisició ens va animar a configurar aquesta exposició", ha reconegut Aguer. De fet, aquest vídeo és la peça més destacada -no s'havia exposat mai a l'Estat- ja que les dues holografies estan habitualment exposades al Museu Dalí de Figueres.
Es tracta d'obres de 1973 i 1974 a través de les quals l'artista va experimentar amb les tres dimensions. Aguer ha destacat que Dalí fou el primer artista del seu temps en indagar en aquesta tècnica. Es tracta de dues holografies que permeten a l'observador veure reproduïdes imatges en tres dimensions que, a més, es van movent i tenen colors diferents segons l'alçada des de la qual es miri la peça.
En una de les holografies es pot veure al cantant de rock i amic de l'artista, Alice Cooper, assegut. Es tracta d'un holograma cilíndric de 360º titulat 'El cervell d'Alice Cooper', format per un sistema multiprisma fet de 1.080 hologrames individuals sobre una làmina plàstica. Aquesta obra és un clar exemple de la vocació de Dalí per innovar i buscar noves tècniques que li permetessin "anar més enllà de la tela", segons destaca Aguer. "Dalí combina art, ciència i tècnica sense perdre de vista els grans artistes com Leonardo, Velàzquez o Vermeer que són els seus referents", ha explicat Aguer.
Dalí no va treballar sol per aconseguir fer les holografies. Es va ajudar, entre d'altres, del Premi Nobel de Física de 1971 Dennis Gabor, reconegut precisament pel descobriment d'aquesta tècnica que permet obtenir fotografies tridimensionals.
En la segona holografia, es pot veure Salvador Dalí pintant un retrat de la seva dona Gala. A l'escena s'hi veu l'artista darrere un cavallet, amb una paleta a la mà i gala està asseguda davant d'ell i du a la mà el quadre real que Dalí està pintant. Apareix a l'escena també un tapís de Mao Zedong que Dalí té com a respatller de la cadira.
El procés de creació d'aquest holograma va quedar recollit als anys 70 en una gravació en Super8. Un vídeo que ara es pot veure a la sala on s'exposen les dues holografies i que és la primera vegada que es veu a l'Estat.
Mascarell inaugura la mostra
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha estat l'encarregat d'inaugurar l'exposició que es podrà veure fins a finals d'any. Mascarell ha destacat la feina que fa la Fundació Salvador Dalí i ha dit que és, possiblement, l'entitat cultural de Catalunya que està fent "més bé la feina".
Mascarell ha destacat que Dalí va tenir el "mèrit" de voler acostar art i ciència ja que, segons ha reflexionat, des d'inicis del segle XX aquestes van ser dues arts que es van anar separant. "Dalí tenia la motivació de mostrar el detall últim d'allò que vol dir crear i volia veure allò que no es veu", ha afirmat el conseller que destaca de Dalí la genialitat de crear "imatges que no són òbvies".
Pel conseller, Dalí va seguir el camí dels cubistes i, a través de la fragmentació de la realitat, intentava ensenyar "el tot" de la seva realitat particular. "Dalí buscava el tot, indagava en les dimensions de la realitat i investigava en les percepcions dels éssers humans", ha manifestat el conseller.
La directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer, ha explicat que Palaia havia ofert la filmació -on també hi apareix Alice Cooper- al MOMA de Nova York però finalment la va adquirir la Fundació Dalí. "Aquesta adquisició ens va animar a configurar aquesta exposició", ha reconegut Aguer. De fet, aquest vídeo és la peça més destacada -no s'havia exposat mai a l'Estat- ja que les dues holografies estan habitualment exposades al Museu Dalí de Figueres.
Es tracta d'obres de 1973 i 1974 a través de les quals l'artista va experimentar amb les tres dimensions. Aguer ha destacat que Dalí fou el primer artista del seu temps en indagar en aquesta tècnica. Es tracta de dues holografies que permeten a l'observador veure reproduïdes imatges en tres dimensions que, a més, es van movent i tenen colors diferents segons l'alçada des de la qual es miri la peça.
En una de les holografies es pot veure al cantant de rock i amic de l'artista, Alice Cooper, assegut. Es tracta d'un holograma cilíndric de 360º titulat 'El cervell d'Alice Cooper', format per un sistema multiprisma fet de 1.080 hologrames individuals sobre una làmina plàstica. Aquesta obra és un clar exemple de la vocació de Dalí per innovar i buscar noves tècniques que li permetessin "anar més enllà de la tela", segons destaca Aguer. "Dalí combina art, ciència i tècnica sense perdre de vista els grans artistes com Leonardo, Velàzquez o Vermeer que són els seus referents", ha explicat Aguer.
Dalí no va treballar sol per aconseguir fer les holografies. Es va ajudar, entre d'altres, del Premi Nobel de Física de 1971 Dennis Gabor, reconegut precisament pel descobriment d'aquesta tècnica que permet obtenir fotografies tridimensionals.
En la segona holografia, es pot veure Salvador Dalí pintant un retrat de la seva dona Gala. A l'escena s'hi veu l'artista darrere un cavallet, amb una paleta a la mà i gala està asseguda davant d'ell i du a la mà el quadre real que Dalí està pintant. Apareix a l'escena també un tapís de Mao Zedong que Dalí té com a respatller de la cadira.
El procés de creació d'aquest holograma va quedar recollit als anys 70 en una gravació en Super8. Un vídeo que ara es pot veure a la sala on s'exposen les dues holografies i que és la primera vegada que es veu a l'Estat.
Mascarell inaugura la mostra
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha estat l'encarregat d'inaugurar l'exposició que es podrà veure fins a finals d'any. Mascarell ha destacat la feina que fa la Fundació Salvador Dalí i ha dit que és, possiblement, l'entitat cultural de Catalunya que està fent "més bé la feina".
Mascarell ha destacat que Dalí va tenir el "mèrit" de voler acostar art i ciència ja que, segons ha reflexionat, des d'inicis del segle XX aquestes van ser dues arts que es van anar separant. "Dalí tenia la motivació de mostrar el detall últim d'allò que vol dir crear i volia veure allò que no es veu", ha afirmat el conseller que destaca de Dalí la genialitat de crear "imatges que no són òbvies".
Pel conseller, Dalí va seguir el camí dels cubistes i, a través de la fragmentació de la realitat, intentava ensenyar "el tot" de la seva realitat particular. "Dalí buscava el tot, indagava en les dimensions de la realitat i investigava en les percepcions dels éssers humans", ha manifestat el conseller.
