L'amo de bordells acusat d'explotar brasilenyes assegura que s'ha portat 'humanament' amb elles

L'acusat, José Moreno, nega ser el cap d'una xarxa que tenia treballadores en condicions de "semiesclavatge"

El suposat líder d'aquesta trama és José Moreno, propietari dels dos prostíbuls on, segons la fiscalia, feien treballar les noies que portaven des del Brasil en condicions de "semiesclavatge". En el judici, l'acusat ha assegurat literalment que no té "ni puta idea" de cap xarxa fraudulenta que l'any 2008 portés noies del Brasil perquè ell sempre ha intentat treballar "el més d'acord amb la legalitat possible". "Jo mai he pagat cap bitllet d'avió", ha assegurat Moreno.

L'empresari -que també és propietari del macropostíbul de la Jonquera, el Paradise- ha reiterat que mai ha enganyat ningú i que totes les noies que han treballat per ell sabia quines eren les condicions. "Tinc un local de pública concurrència dedicat a la prostitució, no un restaurant", ha declarat. Les condicions per a totes les noies eren i són, segons Moreno, pagar una quota diària de 50 o 60 euros per l'habitació, tres o quatre euros pels llençols i la resta dels diners "són per a elles". L'acusat ha negat que cobrés comissió per cada client que tenien les noies.

A banda del testimoni de les noies que van denunciar els fets, com a prova de la fiscalia contra els acusats hi ha les escoltes que va enregistrar la policia quan va intervenir els telèfons. En aquestes gravacions, se sent José Moreno parlant amb alguns dels acusats i dient que la "cosa" que havia de venir del Brasil encara no tenia passaport, o que a alguna noia se li acumulava "el deute", o que cobressin 150 euros a una noia per l'habitació de dies que no havia treballat o que una dona havia de pagar el 30% del que cobrés a cada client.

Moreno ha tingut una explicació per totes i cadascuna de les preguntes de la fiscal i ha assegurat que tot s'ha "malinterpretat". L'acusat ha detallat que és "habitual" que algunes noies brasileres vagin "a fer temporada" uns mesos a algun dels prostíbuls de la seva propietat i que, sovint, repeteixen any rere any. "Jo no pago el seu bitllet", ha assegurat l'acusat que afegeix que ell sempre s'ha portat "molt bé" amb les noies que han treballat als seus clubs i que, de fet, la majoria d'elles "l'estimen molt".

Un altre dels acusats, Ceferino Valero, que feia de xofer i recader, ha admès que sí que va deixar diners a alguna de les noies brasileres per poder venir al país però ha assegurat que era perquè eren amigues de la seva dona i volia ajudar-les. Després, amb la seva feina les noies li havien de tornar els diners, però ha dit que mai es va lucrar amb això perquè no anava incrementant el deute.

Moreno també ha exposat que "mai" ha fet pagar cap "deute" de suposats viatges a les noies. El "deute" al que es referia per telèfon, ha continuat Moreno, era el d'algunes noies que tenia que portaven "molts problemes" perquè eren addictes a les drogues i no pagaven el preu de l'habitació. "Si no treballaven i no pagaven anaven acumulant el deute", ha assegurat.

La fiscalia demana 12 anys de presó per als set integrants de la suposada xarxa per delictes contra els drets dels ciutadans estrangers amb finalitat d'explotació sexual. A banda de José Moreno, també hi ha acusat Ceferino Valero, que feia de xofer i recader, per a qui el fiscal demana 14 anys i 8 mesos perquè també li imputa un delicte de tinença il·lícita d'armes.

A banda del xofer, també participaven en els delictes, segons el fiscal, dos homes que feien d'encarregats dels clubs, José Manuel Caeiro i Abraham Soler. Segons la fiscalia, quan van decidir captar noies brasileres per exercir a les comarques gironines es van posar en contacte amb els altres tres acusats, Juliá María Fauria, Eduardo Osuna i Thirce Adriana Rodrigues da Silva. Per a tots ells, el fiscal demana 12 anys de presó. A més, demana que paguin multes per valor de 6.000 euros cadascun.

Nul·litat de les escoltes telefòniques

La defensa dels set acusats, encapçalada pel lletrat Lluís Frigola, ha demanat que es declarin nul·les les escoltes telefòniques perquè considera que la interlocutòria per autortizar-les no està suficientment motivat i no hi havia prous arguments per vulnerar els drets dels ara acusats.

Està previst que el judici, que ha començat aquest dilluns a la secció tercera de l'Audiència de Girona, continuï dimarts.