El projecte per convertir part de la fortalesa figuerenca en museu militar començarà a ser visible aviat sobre terreny. L'espai on s'ubicaran les sales d'exposició abastarà tot el cos que acollia l'edifici de la comandància i dels militars de rang. En concret, es tracta de cinc edificis, situats a la zona est del pati d'armes del castell.
Després que l'any passat s'arrangessin les teulades, la Comissió de Patrimoni ha autoritzat ara el Ministeri de Foment -que promou el projecte- a rehabilitar les construccions. Segons ha especificat el delegat de Cultura, Antoni Baulida, les obres permetran "recuperar patis interiors, les voltes, els paviments i obrir porxos" als quatre edificis que envolten la seu de l'antiga comandància.
En paral·lel a aquests treballs, també es connectaran els diferents edificis entre ells, mitjançant obertures internes perquè, quan es faci el museu, els visitants puguin anar d'una sala a una altra sense haver de sortir a l'exterior. Baulida ha concretat que aquestes obres són un primer pas i que, més endavant, la Comissió de Patrimoni també estudiarà l'expedient de museïtzació de la fortalesa, que Defensa encara no ha presentat.
Això sí, el delegat ja ha avançat que no s'entrarà a valorar la temàtica amb què es vol revestir l'espai (és a dir, que s'hi faci un museu militar) sinó que es mirarà que el projecte no afecti els edificis, ja que són un bé protegit. D'altra banda, la comissió ha aprovat un altre projecte que es vol portar a terme dins el recinte de l'antiga fortalesa, que ocupa una superfície de 32 hectàrees.
En concret, es tracta d'una actuació, que promou l'Ajuntament de Figueres, per recuperar l'antic hospital, una zona que va quedar derruïda amb la retirada republicana. De moment, el que es farà serà enretirar "la brossa" -pedres i vegetació- que cobreixen l'espai i netejar-lo.
El Castell de Sant Ferran de Figueres es va començar a aixecar el 1753 i no es va acabar fins als primers anys del segle XIX. Té cinc quilòmetres de fossars i 3,2 de perímetre. La fortalesa es va projectar per acollir cinc batallons d'infanteria i cinc esquadrons de cavalleria (en total, 6.000 homes i 500 cavalls).
Restaurar el monestir benedictí
La Comissió de Patrimoni també ha donat el vistiplau al projecte de restauració de diverses parts del monestir romànic de Sant Pere de Galligans. Entre d'altres, es rehabilitarà la galeria del claustre, perquè la teulada està molt malmesa i hi ha risc de despreniments. A més, també s'aprofitarà l'actuació per netejar la façana del monestir, com ha concretat Baulida.
Patrimoni també ha avalat la proposta del Bisbat de Girona per adequar la sala que acollirà el Tapís de la Creació, que es preveu que torni restaurat per Setmana Santa. Segons ha explicat el director dels serveis territorials de Cultura, el brodat medieval s'exposarà en una "vitrina estanca" i estarà lleugerament inclinat, després que els arqueòlegs que l'estan restaurant ho hagin aconsellat per evitar petites esfilagarsades "per les tensions del pes".
D'altra banda, la Comissió de Patrimoni ha posat en coneixement de la Direcció General unes obres que s'han fet sense permís, i que comportaran l'obertura d'un expedient. En concret, es tracta de la recuperació d'una fornícula situada sobre el cor de l'església del monestir de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Com ha concretat Baulida, els treballs -que van a càrrec del Bisbat de Girona- es van fer sense "control arqueològic" i sense que Patrimoni en tingués coneixement. Per aquest motiu, s'ha decidit elevar l'afer a la Direcció General.
Després que l'any passat s'arrangessin les teulades, la Comissió de Patrimoni ha autoritzat ara el Ministeri de Foment -que promou el projecte- a rehabilitar les construccions. Segons ha especificat el delegat de Cultura, Antoni Baulida, les obres permetran "recuperar patis interiors, les voltes, els paviments i obrir porxos" als quatre edificis que envolten la seu de l'antiga comandància.
En paral·lel a aquests treballs, també es connectaran els diferents edificis entre ells, mitjançant obertures internes perquè, quan es faci el museu, els visitants puguin anar d'una sala a una altra sense haver de sortir a l'exterior. Baulida ha concretat que aquestes obres són un primer pas i que, més endavant, la Comissió de Patrimoni també estudiarà l'expedient de museïtzació de la fortalesa, que Defensa encara no ha presentat.
Això sí, el delegat ja ha avançat que no s'entrarà a valorar la temàtica amb què es vol revestir l'espai (és a dir, que s'hi faci un museu militar) sinó que es mirarà que el projecte no afecti els edificis, ja que són un bé protegit. D'altra banda, la comissió ha aprovat un altre projecte que es vol portar a terme dins el recinte de l'antiga fortalesa, que ocupa una superfície de 32 hectàrees.
En concret, es tracta d'una actuació, que promou l'Ajuntament de Figueres, per recuperar l'antic hospital, una zona que va quedar derruïda amb la retirada republicana. De moment, el que es farà serà enretirar "la brossa" -pedres i vegetació- que cobreixen l'espai i netejar-lo.
El Castell de Sant Ferran de Figueres es va començar a aixecar el 1753 i no es va acabar fins als primers anys del segle XIX. Té cinc quilòmetres de fossars i 3,2 de perímetre. La fortalesa es va projectar per acollir cinc batallons d'infanteria i cinc esquadrons de cavalleria (en total, 6.000 homes i 500 cavalls).
Restaurar el monestir benedictí
La Comissió de Patrimoni també ha donat el vistiplau al projecte de restauració de diverses parts del monestir romànic de Sant Pere de Galligans. Entre d'altres, es rehabilitarà la galeria del claustre, perquè la teulada està molt malmesa i hi ha risc de despreniments. A més, també s'aprofitarà l'actuació per netejar la façana del monestir, com ha concretat Baulida.
Patrimoni també ha avalat la proposta del Bisbat de Girona per adequar la sala que acollirà el Tapís de la Creació, que es preveu que torni restaurat per Setmana Santa. Segons ha explicat el director dels serveis territorials de Cultura, el brodat medieval s'exposarà en una "vitrina estanca" i estarà lleugerament inclinat, després que els arqueòlegs que l'estan restaurant ho hagin aconsellat per evitar petites esfilagarsades "per les tensions del pes".
D'altra banda, la Comissió de Patrimoni ha posat en coneixement de la Direcció General unes obres que s'han fet sense permís, i que comportaran l'obertura d'un expedient. En concret, es tracta de la recuperació d'una fornícula situada sobre el cor de l'església del monestir de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Com ha concretat Baulida, els treballs -que van a càrrec del Bisbat de Girona- es van fer sense "control arqueològic" i sense que Patrimoni en tingués coneixement. Per aquest motiu, s'ha decidit elevar l'afer a la Direcció General.
