Els fets als quals fa referència el cas es remunten a l'estiu passat. El vespre del 14 de juliol, l'Espai Caixa de Girona -situat a la plaça Poeta Marquina- acollia una conferència del conseller de Salut, Boi Ruiz. Uns 200 manifestants, entre els quals hi havia membres del col·lectiu d'indignats i també treballadors sanitaris, es van aplegar a les portes del centre.
Per evitar-los, el conseller va entrar a l'Espai Caixa una hora abans de la conferència per una porta posterior. Abans de l'acte, els manifestants van muntar una representació al mig del carrer. En protesta pels ajustos pressupostaris, entre d'altres, van simular una sala d'espera d'hospital.
La manifestació es va escalfar quan l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va voler accedir a l'interior. Segons ell mateix va relatar, després d'entrar a l'edifici custodiat per agents, els manifestants el van encerclar, el van començar a escridassar i a insultar i li van tirar coces i objectes. Un d'ells, una llauna, va afegir, que li va impactar al cap.
L'alcalde ja va assegurar que no presentaria denúncia pels fets, però els Mossos d'Esquadra van obrir un atestat. Ara, un jutge ha citat sis dels manifestants a declarar com a imputats el pròxim 22 de febrer. Segons fonts de la campanya 'Ni repressió, ni retallades', en favor dels encausats, l'informe policial sosté que van provocar desordres públics, que van empènyer i agredir policies, així com que van increpar i agredir l'alcalde, i li van impedir l'accés al recinte de l'Espai Caixa. Els delictes que s'imputen als acusats poden comportar penes de fins a sis anys de presó, denuncien els promotors de la campanya.
Entre els sis encausats hi ha treballadors de la sanitat pública (en concret, personal del Trueta i del servei d'ambulàncies), i també membres d'entitats implicades en els moviments socials de Girona (de l'Assemblea Popular, militants d'Endavant-OSAN, afiliats de la CGT i membres d'ASSACS).
Des de la campanya 'Ni repressió, ni retallades', Imma Noguerola ha admès que es va intentar impedir l'entrada a l'Espai Caixa a Puigdemont, i que "els fets van acabar a aquí". El procés judicial obert "no respon tant als fets del moment, que hi hagués cap tipus d'agressió ni cap fet delictiu", sinó que respon a un "ús de la repressió com a càstig exemplaritzant", segons defensa Noguerola. En aquest sentit, els responsables de la campanya, que ja ha recollit unes 200 adhesions, lamenten que l'alcalde de Girona va denunciar unes "suposades agressions", i que després es van "magnificar" els incidents.
Recorden també que la concentració es va dissoldre "sense que cap dels manifestants fos identificat". Per això que denuncien l'existència de "fitxers il·legals" i "l'ús que en fan els Mossos per perseguir l'activitat social i política". Segons els organitzadors de la campanya, només hi ha constància que s'identifiqués un dels sis acusats dies després de la manifestació.
Per això que demanen l'arxivament del cas i l'absolució dels sis acusats, així com l'aturada de l'"escala repressiva contra els qui lluiten contra les retallades i les polítiques neoliberals de CiU". Amb el mateix motiu també han convocat una concentració el divendres 17 de febrer a les vuit del vespre a la plaça del Vi i una altra el dimecres 22 de febrer a un quart de deu del matí davant dels jutjats de Girona.
Per evitar-los, el conseller va entrar a l'Espai Caixa una hora abans de la conferència per una porta posterior. Abans de l'acte, els manifestants van muntar una representació al mig del carrer. En protesta pels ajustos pressupostaris, entre d'altres, van simular una sala d'espera d'hospital.
La manifestació es va escalfar quan l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va voler accedir a l'interior. Segons ell mateix va relatar, després d'entrar a l'edifici custodiat per agents, els manifestants el van encerclar, el van començar a escridassar i a insultar i li van tirar coces i objectes. Un d'ells, una llauna, va afegir, que li va impactar al cap.
L'alcalde ja va assegurar que no presentaria denúncia pels fets, però els Mossos d'Esquadra van obrir un atestat. Ara, un jutge ha citat sis dels manifestants a declarar com a imputats el pròxim 22 de febrer. Segons fonts de la campanya 'Ni repressió, ni retallades', en favor dels encausats, l'informe policial sosté que van provocar desordres públics, que van empènyer i agredir policies, així com que van increpar i agredir l'alcalde, i li van impedir l'accés al recinte de l'Espai Caixa. Els delictes que s'imputen als acusats poden comportar penes de fins a sis anys de presó, denuncien els promotors de la campanya.
Entre els sis encausats hi ha treballadors de la sanitat pública (en concret, personal del Trueta i del servei d'ambulàncies), i també membres d'entitats implicades en els moviments socials de Girona (de l'Assemblea Popular, militants d'Endavant-OSAN, afiliats de la CGT i membres d'ASSACS).
Des de la campanya 'Ni repressió, ni retallades', Imma Noguerola ha admès que es va intentar impedir l'entrada a l'Espai Caixa a Puigdemont, i que "els fets van acabar a aquí". El procés judicial obert "no respon tant als fets del moment, que hi hagués cap tipus d'agressió ni cap fet delictiu", sinó que respon a un "ús de la repressió com a càstig exemplaritzant", segons defensa Noguerola. En aquest sentit, els responsables de la campanya, que ja ha recollit unes 200 adhesions, lamenten que l'alcalde de Girona va denunciar unes "suposades agressions", i que després es van "magnificar" els incidents.
Recorden també que la concentració es va dissoldre "sense que cap dels manifestants fos identificat". Per això que denuncien l'existència de "fitxers il·legals" i "l'ús que en fan els Mossos per perseguir l'activitat social i política". Segons els organitzadors de la campanya, només hi ha constància que s'identifiqués un dels sis acusats dies després de la manifestació.
Per això que demanen l'arxivament del cas i l'absolució dels sis acusats, així com l'aturada de l'"escala repressiva contra els qui lluiten contra les retallades i les polítiques neoliberals de CiU". Amb el mateix motiu també han convocat una concentració el divendres 17 de febrer a les vuit del vespre a la plaça del Vi i una altra el dimecres 22 de febrer a un quart de deu del matí davant dels jutjats de Girona.
