Després que Brussel·les apostés decididament pel corredor mediterrani, la Generalitat ja ha fet arribar a l'Estat el llistat d'inversions que el Govern considera clau que s'executin al territori català. Aquesta agenda, que el conseller ha presentat avui a Figueres, inclou obres tant a curt, com a mig i llarg termini, fins arribar a l'horitzó 2030.
En global, arreu de Catalunya, tot el conjunt de projectes a executar sumen 5.803 MEUR. I una cinquena part d'aquesta darrera xifra -en concret, 1.124 MEUR- corresponen a inversions en infraestructures que discorren parcial o totalment per les comarques gironines.
El conseller Lluís Recoder ha destacat que el llistat d'obres que el Govern vol fer o reclama a l'Estat que executi és "realista" i que, en cap cas, "s'han fet volar coloms", sinó que l'agenda és una "aposta ferma en servei de l'economia productiva". Al territori gironí, els projectes i les obres a executar es poden dividir en tres grans eixos.
D'entrada, tot allò referent a la línia d'alta velocitat. Per a aquest 2012, la Generalitat reclama a l'Estat complir terminis, que passen per connectar el TAV amb França i posar en servei l'estació provisional de Girona. A més, en allò que pertoca al Govern, Territori i Sostenibilitat vol tenir redactat el projecte de l'estació d'alta velocitat a l'aeroport, que suposarà una inversió de 13 MEUR i vol que entri en servei el 2015.
L'altra gran pota del corredor mediterrani a les comarques gironines és el centre intermodal del Far-Vilamalla (Alt Empordà). Lluís Recoder ha admès que la Generalitat el concep "com a prioritari", per sobre dels de la resta que hi ha projectats a Catalunya.
El conseller també ha recordat que es farà per fases i s'obrirà a la iniciativa privada. La intenció del Govern és enllestir la primera terminal l'any 2015 i també que se n'hagin completat els accessos ferroviaris.
Estesa del tercer rail
Finalment, el tercer gran projecte del corredor mediterrani a les comarques gironines és l'estesa del tercer rail a tota la línia del tren convencional. Segons recull l'agenda, per al 2015 es reclama que l'ample mixt arribi de Figueres a Portbou (Alt Empordà), i que cinc anys més tard s'instal·li un tercer rail en sentit contrari.
A més, per al 2020, el document que ha posat sobre la taula la Generalitat també reclama que l'ample mixt creui de nord a sud les comarques gironines; és a dir, que també s'habiliti un tercer rail a la via convencional entre Mollet i Girona.
D'acord amb TPFerro
El conseller de Territori i Sostenibilitat també ha dit que el túnel del Pertús no és l'enllaç "ideal" amb França per a les mercaderies, perquè el pendent que han de salvar els trens suposa "pèrdues de temps i de cost". Recoder ha apostat obertament per la connexió a través de Portbou, però també ha advertit que caldrà posar-se d'acord amb TPFerro per fer-hi arribar el tercer rail, perquè la concessió del tram internacional del TAV "no compleix les expectatives".
Recoder ha admès que el tram internacional del TAV "no està rendibilitzat", perquè no hi passen ni els trens de passatgers ni els de mercaderies que es van preveure inicialment. Per això, Recoder, que ha recordat que la concessió és competència estatal, ha avançat que "qualsevol actuació que es faci a la línia Figueres-Portbou per a la seva conversió en ample internacional haurà de comptar amb TPFerro".
Si no es fes així, el conseller ha dit que s'incorreria en una situació "de molt de risc", perquè s'estaria construint "una autopista lliure de peatge" (en referència a la línia convencional) "al costat d'una altra que és de pagament (en referència al túnel del Pertús, on els trens paguen un cànon). Lluís Recoder, però, que aquest matí s'ha reunit amb representants de TPFerro, ha conclòs que "la concessionària està oberta a parlar" de l'afer.
Una realitat el 2020
L'agenda que ha presentat el Govern preveu que el corredor mediterrani ja sigui "una realitat sobre el territori" l'any 2020. Tot i això, però, el document també inclou altres infraestructures que cal desenvolupar a més llarg termini, fins arribar a l'horitzó 2030.
I a les comarques gironines, aquestes són els dos bypassos ferroviaris de Girona i de Figueres. De moment, la capital de l'Alt Empordà està pendent de rebre una resposta per part de Foment, per veure si completarà la variant ferroviària. En cas que no ho faci, Vila ja ha dit que "d'acord amb la Generalitat haurem de plantejar alguna alternativa", en referència a la seva proposta perquè se soterrin les vies i els passos a nivell al centre de la ciutat.
En global, arreu de Catalunya, tot el conjunt de projectes a executar sumen 5.803 MEUR. I una cinquena part d'aquesta darrera xifra -en concret, 1.124 MEUR- corresponen a inversions en infraestructures que discorren parcial o totalment per les comarques gironines.
El conseller Lluís Recoder ha destacat que el llistat d'obres que el Govern vol fer o reclama a l'Estat que executi és "realista" i que, en cap cas, "s'han fet volar coloms", sinó que l'agenda és una "aposta ferma en servei de l'economia productiva". Al territori gironí, els projectes i les obres a executar es poden dividir en tres grans eixos.
D'entrada, tot allò referent a la línia d'alta velocitat. Per a aquest 2012, la Generalitat reclama a l'Estat complir terminis, que passen per connectar el TAV amb França i posar en servei l'estació provisional de Girona. A més, en allò que pertoca al Govern, Territori i Sostenibilitat vol tenir redactat el projecte de l'estació d'alta velocitat a l'aeroport, que suposarà una inversió de 13 MEUR i vol que entri en servei el 2015.
L'altra gran pota del corredor mediterrani a les comarques gironines és el centre intermodal del Far-Vilamalla (Alt Empordà). Lluís Recoder ha admès que la Generalitat el concep "com a prioritari", per sobre dels de la resta que hi ha projectats a Catalunya.
El conseller també ha recordat que es farà per fases i s'obrirà a la iniciativa privada. La intenció del Govern és enllestir la primera terminal l'any 2015 i també que se n'hagin completat els accessos ferroviaris.
Estesa del tercer rail
Finalment, el tercer gran projecte del corredor mediterrani a les comarques gironines és l'estesa del tercer rail a tota la línia del tren convencional. Segons recull l'agenda, per al 2015 es reclama que l'ample mixt arribi de Figueres a Portbou (Alt Empordà), i que cinc anys més tard s'instal·li un tercer rail en sentit contrari.
A més, per al 2020, el document que ha posat sobre la taula la Generalitat també reclama que l'ample mixt creui de nord a sud les comarques gironines; és a dir, que també s'habiliti un tercer rail a la via convencional entre Mollet i Girona.
D'acord amb TPFerro
El conseller de Territori i Sostenibilitat també ha dit que el túnel del Pertús no és l'enllaç "ideal" amb França per a les mercaderies, perquè el pendent que han de salvar els trens suposa "pèrdues de temps i de cost". Recoder ha apostat obertament per la connexió a través de Portbou, però també ha advertit que caldrà posar-se d'acord amb TPFerro per fer-hi arribar el tercer rail, perquè la concessió del tram internacional del TAV "no compleix les expectatives".
Recoder ha admès que el tram internacional del TAV "no està rendibilitzat", perquè no hi passen ni els trens de passatgers ni els de mercaderies que es van preveure inicialment. Per això, Recoder, que ha recordat que la concessió és competència estatal, ha avançat que "qualsevol actuació que es faci a la línia Figueres-Portbou per a la seva conversió en ample internacional haurà de comptar amb TPFerro".
Si no es fes així, el conseller ha dit que s'incorreria en una situació "de molt de risc", perquè s'estaria construint "una autopista lliure de peatge" (en referència a la línia convencional) "al costat d'una altra que és de pagament (en referència al túnel del Pertús, on els trens paguen un cànon). Lluís Recoder, però, que aquest matí s'ha reunit amb representants de TPFerro, ha conclòs que "la concessionària està oberta a parlar" de l'afer.
Una realitat el 2020
L'agenda que ha presentat el Govern preveu que el corredor mediterrani ja sigui "una realitat sobre el territori" l'any 2020. Tot i això, però, el document també inclou altres infraestructures que cal desenvolupar a més llarg termini, fins arribar a l'horitzó 2030.
I a les comarques gironines, aquestes són els dos bypassos ferroviaris de Girona i de Figueres. De moment, la capital de l'Alt Empordà està pendent de rebre una resposta per part de Foment, per veure si completarà la variant ferroviària. En cas que no ho faci, Vila ja ha dit que "d'acord amb la Generalitat haurem de plantejar alguna alternativa", en referència a la seva proposta perquè se soterrin les vies i els passos a nivell al centre de la ciutat.
