La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha clausurat aquest dimecres el Fòrum Comarcal, una entitat que agrupa tots els consells comarcals de Catalunya i que depèn de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Ortega ha abordat davant de tots els presidents de consells comarcals quines són les línies de treball que el Govern seguirà en els propers mesos en l'elaboració de la nova Llei de Governs Locals i Hisendes Locals, que haurà de reestructurar l'administració local del país i el seu finançament.
La voluntat del Govern és marcar de manera més clara les competències de cara organisme i el seu finançament, aprimar-ne les estructures i buscar noves fórmules tenint en compte la situació geogràfica i demogràfica de cada municipis. Ortega ja va apuntar la voluntat de repensar les funcions dels consells comarcals i aquest dimecres ha avançat un altre dels supòsits amb què treballen.
La vicepresidenta ha indicat que volen "obrir la porta" per tal que tots els municipis petits que ho desitgin es puguin unir en una agrupació de municipis. En tot cas, Ortega ha remarcat que ha de ser una agrupació "voluntària" i en favor de prestar "millors serveis als ciutadans". Dos terceres parts dels pobles de Catalunya tenen menys de 2.000 habitants i, per això, el Govern ha assenyalat que facilitarà aquestes unions voluntàries de pobles petits.
Els consells de l'àrea metropolitana, "qüestionables"
En referència als consells comarcals, Ortega ha dit que en cap cas el Govern vol suprimir els serveis que presten i, sobretot, ha destacat la importància que tenen els consells a les zones amb pobles petits o disseminats. Ara bé, ha apuntat que només hi ha d'haver "un únic ens supramunicipal" que concentri tots els serveis mancomunats.
Per això, ha dit, ara mateix hi ha "algun consell de l'àmbit metropolità" que té molts nivells d'administració per sobre i que, per tant, "pot ser qüestionable". Aquesta situació només es dóna a Barcelona on, a banda dels consells comarcals i la Diputació, existeix l'organisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que engloba la capital i 35 municipis més del seu entorn i presta serveis de mobilitat, medi ambient i habitatge, entre d'altres.
Optar per consells d'alcaldes
La vicepresidenta també ha criticat que fins ara els consells comarcals han estat eines "de contrapès polític i de distribució de recursos". En aquest sentit, ha assenyalat que cal valorar la possibilitat que la gestió política dels consells comarcals es derivi a un consell d'alcaldes que "marqui les línies i els interessos dels municipis" i que, a partir d'aquí, les decisions les executi un "equip tècnic".
Segons dades facilitades per Ortega, actualment hi ha uns 3.000 treballadors als consells comarcals enfront de 1.000 consellers. "No hi pot haver més directors que dirigits", ha manifestat la vicepresidenta durant el seu discurs. Ortega ha assegurat que es pot fer "la mateixa feina d'una manera més eficient" i ha reconegut que en alguns casos les estructures polítiques superen les tècniques i que "això no pot ser". Els consells comarcals van tenir el 2011 un pressupost d'uns 580 MEUR, dels quals uns 43 MEUR es van destinar a pagar despeses de funcionament i també nòmines.
La vicepresidenta ha defensat la reforma de les administracions locals perquè cal ser "més austers i eficients" i també ha dit que molts països ja han pres iniciatives similars i, per tant, "cal evitar la temptació que ningú" imposi la reforma "des de fora". Segons Ortega, la situació actual és "insostenible i ineficient".
La vicepresidenta ha defensat que s'ha creat una comissió tècnica per elaborar una diagnosi de la situació i que en tot moment el procés es farà de la mà del món local. "Ha de ser un procés dialogat i consensuat amb el món local i que tingui com a principi: màxima eficiència, mínima burocràcia", ha afirmat.
La vicepresidenta ha recordat que una resolució del Parlament fixa finals del 2012 com a termini per tenir enllestit l'avantprojecte de la nova llei. La comissió tècnica ja hi està treballant i entregarà les seves conclusions al Govern abans de l'estiu. La vicepresidenta, però, ha dit que no acceleraran els tràmits per complir els terminis i que, si cal, demanaran "les pròrrogues que calgui" per tal que la llei es faci "de manera consensuada".
Trobada de tots els presidents comarcals
Aquest dimecres, Girona ha estat escenari de la trobada del Fòrum Comarcal. La sessió ha servit per reelegir com a president Jordi Xargay -que és president del consell comarcal del Pla de l'Estany- i també per marcar la postura dels consells davant la reestructuració que planteja el Govern.
La postura de l'ACM és clara: sí a l'aprimament dels conselles en aquells serveis on es detecti una duplicitat amb alguna altra administració, sí a augmentar-ne l'austeritat i la racionalitat però una oposició rotunda a "eliminar per eliminar alguns dels consells". Buch ha manifestat que els consells comarcals són "l'eix vertebrador" de molts pobles que sense aquesta administració supramunicipal "no se'n sortirien". Per contra, el president de l'ACM ja ha deixat entreveure on caldrà començar a eliminar competències. Buch ha assenyalat que alguns consells comarcals tenen darrera grans ciutats i que aquests "fan algunes feines que es podrien estalviar". "En aquests casos se'n pot parlar", ha manifestat Buch, en la línia del què ha expressat la vicepresidenta.
Buch ha refusat debatre si cal o no restar poder polític als consells, ja que els seus representants no són d'elecció directa sinó que són escollit pels partits amb l'única condició de ser regidors electes d'un ajuntament. El president ha dit que ara el què està sobre la taula és el "debat sobre la gestió" i que, en tot cas, els aspectes de representativitat política ja els delimitarà la llei que prepara el Govern.
La voluntat del Govern és marcar de manera més clara les competències de cara organisme i el seu finançament, aprimar-ne les estructures i buscar noves fórmules tenint en compte la situació geogràfica i demogràfica de cada municipis. Ortega ja va apuntar la voluntat de repensar les funcions dels consells comarcals i aquest dimecres ha avançat un altre dels supòsits amb què treballen.
La vicepresidenta ha indicat que volen "obrir la porta" per tal que tots els municipis petits que ho desitgin es puguin unir en una agrupació de municipis. En tot cas, Ortega ha remarcat que ha de ser una agrupació "voluntària" i en favor de prestar "millors serveis als ciutadans". Dos terceres parts dels pobles de Catalunya tenen menys de 2.000 habitants i, per això, el Govern ha assenyalat que facilitarà aquestes unions voluntàries de pobles petits.
Els consells de l'àrea metropolitana, "qüestionables"
En referència als consells comarcals, Ortega ha dit que en cap cas el Govern vol suprimir els serveis que presten i, sobretot, ha destacat la importància que tenen els consells a les zones amb pobles petits o disseminats. Ara bé, ha apuntat que només hi ha d'haver "un únic ens supramunicipal" que concentri tots els serveis mancomunats.
Per això, ha dit, ara mateix hi ha "algun consell de l'àmbit metropolità" que té molts nivells d'administració per sobre i que, per tant, "pot ser qüestionable". Aquesta situació només es dóna a Barcelona on, a banda dels consells comarcals i la Diputació, existeix l'organisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que engloba la capital i 35 municipis més del seu entorn i presta serveis de mobilitat, medi ambient i habitatge, entre d'altres.
Optar per consells d'alcaldes
La vicepresidenta també ha criticat que fins ara els consells comarcals han estat eines "de contrapès polític i de distribució de recursos". En aquest sentit, ha assenyalat que cal valorar la possibilitat que la gestió política dels consells comarcals es derivi a un consell d'alcaldes que "marqui les línies i els interessos dels municipis" i que, a partir d'aquí, les decisions les executi un "equip tècnic".
Segons dades facilitades per Ortega, actualment hi ha uns 3.000 treballadors als consells comarcals enfront de 1.000 consellers. "No hi pot haver més directors que dirigits", ha manifestat la vicepresidenta durant el seu discurs. Ortega ha assegurat que es pot fer "la mateixa feina d'una manera més eficient" i ha reconegut que en alguns casos les estructures polítiques superen les tècniques i que "això no pot ser". Els consells comarcals van tenir el 2011 un pressupost d'uns 580 MEUR, dels quals uns 43 MEUR es van destinar a pagar despeses de funcionament i també nòmines.
La vicepresidenta ha defensat la reforma de les administracions locals perquè cal ser "més austers i eficients" i també ha dit que molts països ja han pres iniciatives similars i, per tant, "cal evitar la temptació que ningú" imposi la reforma "des de fora". Segons Ortega, la situació actual és "insostenible i ineficient".
La vicepresidenta ha defensat que s'ha creat una comissió tècnica per elaborar una diagnosi de la situació i que en tot moment el procés es farà de la mà del món local. "Ha de ser un procés dialogat i consensuat amb el món local i que tingui com a principi: màxima eficiència, mínima burocràcia", ha afirmat.
La vicepresidenta ha recordat que una resolució del Parlament fixa finals del 2012 com a termini per tenir enllestit l'avantprojecte de la nova llei. La comissió tècnica ja hi està treballant i entregarà les seves conclusions al Govern abans de l'estiu. La vicepresidenta, però, ha dit que no acceleraran els tràmits per complir els terminis i que, si cal, demanaran "les pròrrogues que calgui" per tal que la llei es faci "de manera consensuada".
Trobada de tots els presidents comarcals
Aquest dimecres, Girona ha estat escenari de la trobada del Fòrum Comarcal. La sessió ha servit per reelegir com a president Jordi Xargay -que és president del consell comarcal del Pla de l'Estany- i també per marcar la postura dels consells davant la reestructuració que planteja el Govern.
La postura de l'ACM és clara: sí a l'aprimament dels conselles en aquells serveis on es detecti una duplicitat amb alguna altra administració, sí a augmentar-ne l'austeritat i la racionalitat però una oposició rotunda a "eliminar per eliminar alguns dels consells". Buch ha manifestat que els consells comarcals són "l'eix vertebrador" de molts pobles que sense aquesta administració supramunicipal "no se'n sortirien". Per contra, el president de l'ACM ja ha deixat entreveure on caldrà començar a eliminar competències. Buch ha assenyalat que alguns consells comarcals tenen darrera grans ciutats i que aquests "fan algunes feines que es podrien estalviar". "En aquests casos se'n pot parlar", ha manifestat Buch, en la línia del què ha expressat la vicepresidenta.
Buch ha refusat debatre si cal o no restar poder polític als consells, ja que els seus representants no són d'elecció directa sinó que són escollit pels partits amb l'única condició de ser regidors electes d'un ajuntament. El president ha dit que ara el què està sobre la taula és el "debat sobre la gestió" i que, en tot cas, els aspectes de representativitat política ja els delimitarà la llei que prepara el Govern.
