L'any 2008, l'entrada amb força de la crisi econòmica va fer capgirar l'estadística de delictes i faltes tant a les comarques gironines com arreu de Catalunya. "Vam tenir un increment significatiu de la delinqüència", assegura el comissari dels Mossos d'Esquadra.
D'ençà d'aleshores, any rere any, aquesta xifra negra no havia parat d'augmentar. El 2009, per exemple, a la demarcació es van registrar 52.709 delictes i faltes. I l'any passat, se'n van comptabilitzar 52.994. Traslladat en percentatges, això suposava un increment del 0,54%.
Ara, però, per primer cop després de tres anys, s'ha trencat aquesta tendència. Segons posa de relleu l'estadística que elaboren els Mossos d'Esquadra, d'ençà de principis d'any els delictes i faltes s'han reduït en un 5%. El comissari assegura que les causes d'aquesta disminució són "diverses", perquè al costat de la tasca policial també s'hi han de sumar altres factors "de caire social i econòmic".
De totes maneres, Joaquim Belenguer també indica que part d'aquesta reducció té una causa directa. "El que sí que tinc clar és que centrar els esforços per atacar determinats tipus de delictes ha donat resultat", concreta el cap de la Regió Policial de Girona.
Com a exemples, el comissari dels mossos assenyala quatre eixos d'actuació: la lluita contra els multireincidents i els operatius específics que s'han dissenyar per frustrar robatoris als camps, a les esglésies i a les àrees de servei de l'autopista AP-7.
"Quan detectem una problemàtica específica en un sector econòmic o cultural, sempre muntem un grup de treball perfectament estructurat", indica Joaquim Belenguer. I hi afegeix: "D'aquesta manera, establim línies de comunicació directa amb els actors implicats i dissenyem estratègies d'actuació conjunta".
Fins a un 26,4% de reducció
Prioritzar esforços en aquells il·lícits "que més preocupen a la societat" -com especifica el comissari- ha permès que, en determinats àmbits, la reducció de la xifra negra s'hagi enfilat més amunt de la mitjana. Així, la lluita contra els multireincidents ha permès fer davallar en un 9% els delictes contra el patrimoni a les comarques gironines. Dins aquest grup s'hi inclouen, entre d'altres, els atracaments, els assalts violents o els robatoris (tant a cases, vehicles com empreses).
A més, en el cas dels dispositius específics, aquí la reducció encara ha estat més significativa. Com concreta el comissari, "els delictes a l'àmbit rural s'han aconseguit reduir un 26,4%, els robatoris a esglésies i ermites un 12,5% i, en el cas de la delinqüència al llarg de l'AP-7, aquí la davallada ha estat d'un 12%".
Aquest darrer percentatge fa referència a tots aquells il·lícits que es registren, sobretot, en àrees de servei de l'autopista (s'ha passat de 235 robatoris el 2010 a 207 aquest any). Però si de l'estadística anterior s'agafen només els robatoris a cabines i càrregues de camions, la disminució respecte el 2010 és del 23% (de 149 casos ara s'ha passat a 114).
"En aquest cas, ens referim a aquells lladres a qui es coneix amb el nom de 'teloners', perquè solen estripar les lones de les càrregues amb una navalla per accedir a la mercaderia", explica Belenguer. A les comarques gironines, els 'teloners' solen actuar de nit i, sobretot, els diumenges d'estiu.
51 homicidis i assassinats, resolts
D'altra banda, l'estadística policial també dedica un capítol als homicidis i assassinats. Aquest any, a la demarcació, de moment n'hi ha hagut vuit (el darrer, el pare del barri gironí de Sant Narcís que va decapitar la seva filla petita).
L'any 2010, a les comarques gironines es van comptabilitzar 26 homicidis i assassinats. En aquest cas, però, com concreta el comissari dels Mossos d'Esquadra, "van tenir un impacte molt important els crims al geriàtric d'Olot 'La Caritat'".
Joaquim Belenguer explica que, de mitjana, a les comarques gironines se solen registrar entre vuit o deu crims. El comissari també ha volgut destacar que, en els darrers quatre anys, "a la demarcació hem tingut 52 homicidis, dels quals s'han resolt tots menys un". El que queda és el de la botiguera de Palafrugell (Baix Empordà) morta a ganivetades el novembre del 2008.
D'ençà d'aleshores, any rere any, aquesta xifra negra no havia parat d'augmentar. El 2009, per exemple, a la demarcació es van registrar 52.709 delictes i faltes. I l'any passat, se'n van comptabilitzar 52.994. Traslladat en percentatges, això suposava un increment del 0,54%.
Ara, però, per primer cop després de tres anys, s'ha trencat aquesta tendència. Segons posa de relleu l'estadística que elaboren els Mossos d'Esquadra, d'ençà de principis d'any els delictes i faltes s'han reduït en un 5%. El comissari assegura que les causes d'aquesta disminució són "diverses", perquè al costat de la tasca policial també s'hi han de sumar altres factors "de caire social i econòmic".
De totes maneres, Joaquim Belenguer també indica que part d'aquesta reducció té una causa directa. "El que sí que tinc clar és que centrar els esforços per atacar determinats tipus de delictes ha donat resultat", concreta el cap de la Regió Policial de Girona.
Com a exemples, el comissari dels mossos assenyala quatre eixos d'actuació: la lluita contra els multireincidents i els operatius específics que s'han dissenyar per frustrar robatoris als camps, a les esglésies i a les àrees de servei de l'autopista AP-7.
"Quan detectem una problemàtica específica en un sector econòmic o cultural, sempre muntem un grup de treball perfectament estructurat", indica Joaquim Belenguer. I hi afegeix: "D'aquesta manera, establim línies de comunicació directa amb els actors implicats i dissenyem estratègies d'actuació conjunta".
Fins a un 26,4% de reducció
Prioritzar esforços en aquells il·lícits "que més preocupen a la societat" -com especifica el comissari- ha permès que, en determinats àmbits, la reducció de la xifra negra s'hagi enfilat més amunt de la mitjana. Així, la lluita contra els multireincidents ha permès fer davallar en un 9% els delictes contra el patrimoni a les comarques gironines. Dins aquest grup s'hi inclouen, entre d'altres, els atracaments, els assalts violents o els robatoris (tant a cases, vehicles com empreses).
A més, en el cas dels dispositius específics, aquí la reducció encara ha estat més significativa. Com concreta el comissari, "els delictes a l'àmbit rural s'han aconseguit reduir un 26,4%, els robatoris a esglésies i ermites un 12,5% i, en el cas de la delinqüència al llarg de l'AP-7, aquí la davallada ha estat d'un 12%".
Aquest darrer percentatge fa referència a tots aquells il·lícits que es registren, sobretot, en àrees de servei de l'autopista (s'ha passat de 235 robatoris el 2010 a 207 aquest any). Però si de l'estadística anterior s'agafen només els robatoris a cabines i càrregues de camions, la disminució respecte el 2010 és del 23% (de 149 casos ara s'ha passat a 114).
"En aquest cas, ens referim a aquells lladres a qui es coneix amb el nom de 'teloners', perquè solen estripar les lones de les càrregues amb una navalla per accedir a la mercaderia", explica Belenguer. A les comarques gironines, els 'teloners' solen actuar de nit i, sobretot, els diumenges d'estiu.
51 homicidis i assassinats, resolts
D'altra banda, l'estadística policial també dedica un capítol als homicidis i assassinats. Aquest any, a la demarcació, de moment n'hi ha hagut vuit (el darrer, el pare del barri gironí de Sant Narcís que va decapitar la seva filla petita).
L'any 2010, a les comarques gironines es van comptabilitzar 26 homicidis i assassinats. En aquest cas, però, com concreta el comissari dels Mossos d'Esquadra, "van tenir un impacte molt important els crims al geriàtric d'Olot 'La Caritat'".
Joaquim Belenguer explica que, de mitjana, a les comarques gironines se solen registrar entre vuit o deu crims. El comissari també ha volgut destacar que, en els darrers quatre anys, "a la demarcació hem tingut 52 homicidis, dels quals s'han resolt tots menys un". El que queda és el de la botiguera de Palafrugell (Baix Empordà) morta a ganivetades el novembre del 2008.
