La llavor que ha permès fer créixer el pa de la Tramuntana va néixer ara fa quatre anys, quan el Gremi de Flequers Artesans de les comarques gironines va decidir crear un nou producte singular. La idea era enfornar un nou tipus de pa totalment artesanal, característic i local de les comarques gironines.
Amb l'ajuda de la Generalitat, l'empresa de llavors Triticatum i la Cooperativa Agrícola de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), es van recuperar dos tipus de blat antics, que s'havien conreat entre els anys 60 i 70. Es tracta del Florence Aurora i de l'Anza, que destaquen per fer un blat de qualitat i que, precisament per això, "no poden tenir rendiments elevats", indica el president de la cooperativa, Joan Dalmau.
Les dues varietats de blat s'han conreat a la zona dels Aiguamolls de l'Empordà, on la llavor creix envoltada de la tramuntana i la salabror del mar. Aquest 2011, s'ha fet la tercera collita de blat (la primera que es destina a fer el pa). En total, se n'han obtingut 100 tones, que s'han enviat a moldre a Banyoles i, després, s'han repartit arreu de les fleques agremiades de la demarcació.
El procés per elaborar el pa de la Tramuntana comença amb el pastat de la massa i, després, el repòs en bloc. Seguidament, el flequer dóna forma a les peces a mà (cadascuna pesa 400 grams). El pa passa aleshores a una segona fermentació. Després, es cou amb forn de pedra a 200 ºC.
En el moment d'enfornar, també es posa damunt la massa una etiqueta feta de pa d'àngel amb l'escrit 'Pa de la Tramuntana'. Un cop ja està cuit, el pa es deixa refredar a temperatura i humitat ambient.
Com destaca el president del Gremi de Flequers Artesans, el pa de la Tramuntana "és un producte de la terra, de quilòmetre zero" i destaca per tenir unes qualitats sensitives i organolèptiques especials. "El color bru de la crosta, amb olor de pasta mare de pa cuit amb sola de pedra, el seu gust amb matisos, una molla amb un toc àcid i d'avellanes torrades i, si es tanquen els ulls quan es mossega, s'escolten focs d'artifici quan la crosta es trenca", precisa Figueras.
Més de 200 fleques de la demarcació
El pa de la Tramuntana es vendrà dins una bossa identificativa i numerada (a cada fleca, se li n'han donat en funció dels quilos de farina comprats). Els flequers recomanen que es compri sense tallar i cada botiga en marcarà el preu. "De moment, l'elaboraran 72 flequers, però en un temps aquesta xifra augmentarà fins als 110, i calculem que això representarà que el pa de la Tramuntana es vengui en uns 230 establiments", ha concretat Robert Figueras.
A la presentació del nou pa, que s'ha fet a la delegació del Govern a Girona, hi ha assistit el director general de Comerç, Josep Maria Recasens. Recasens ha assegurat que el pa de la Tramuntana conjuga "tradició i innovació", i permet als flequers artesans gironins oferir un "producte diferenciat i de qualitat".
El director general ha destacat que el nou pa "té un procés d'elaboració totalment artesanal" i que, a l'hora de crear-lo, tant flequers com agricultors han unit esforços. A més, Josep Maria Recasens ha dit que el pa de la Tramuntana contribueix a trencar el procés de "vulgarització" amb què ha caigut el producte, "que es troba als lineals dels supermercats".
Amb l'ajuda de la Generalitat, l'empresa de llavors Triticatum i la Cooperativa Agrícola de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), es van recuperar dos tipus de blat antics, que s'havien conreat entre els anys 60 i 70. Es tracta del Florence Aurora i de l'Anza, que destaquen per fer un blat de qualitat i que, precisament per això, "no poden tenir rendiments elevats", indica el president de la cooperativa, Joan Dalmau.
Les dues varietats de blat s'han conreat a la zona dels Aiguamolls de l'Empordà, on la llavor creix envoltada de la tramuntana i la salabror del mar. Aquest 2011, s'ha fet la tercera collita de blat (la primera que es destina a fer el pa). En total, se n'han obtingut 100 tones, que s'han enviat a moldre a Banyoles i, després, s'han repartit arreu de les fleques agremiades de la demarcació.
El procés per elaborar el pa de la Tramuntana comença amb el pastat de la massa i, després, el repòs en bloc. Seguidament, el flequer dóna forma a les peces a mà (cadascuna pesa 400 grams). El pa passa aleshores a una segona fermentació. Després, es cou amb forn de pedra a 200 ºC.
En el moment d'enfornar, també es posa damunt la massa una etiqueta feta de pa d'àngel amb l'escrit 'Pa de la Tramuntana'. Un cop ja està cuit, el pa es deixa refredar a temperatura i humitat ambient.
Com destaca el president del Gremi de Flequers Artesans, el pa de la Tramuntana "és un producte de la terra, de quilòmetre zero" i destaca per tenir unes qualitats sensitives i organolèptiques especials. "El color bru de la crosta, amb olor de pasta mare de pa cuit amb sola de pedra, el seu gust amb matisos, una molla amb un toc àcid i d'avellanes torrades i, si es tanquen els ulls quan es mossega, s'escolten focs d'artifici quan la crosta es trenca", precisa Figueras.
Més de 200 fleques de la demarcació
El pa de la Tramuntana es vendrà dins una bossa identificativa i numerada (a cada fleca, se li n'han donat en funció dels quilos de farina comprats). Els flequers recomanen que es compri sense tallar i cada botiga en marcarà el preu. "De moment, l'elaboraran 72 flequers, però en un temps aquesta xifra augmentarà fins als 110, i calculem que això representarà que el pa de la Tramuntana es vengui en uns 230 establiments", ha concretat Robert Figueras.
A la presentació del nou pa, que s'ha fet a la delegació del Govern a Girona, hi ha assistit el director general de Comerç, Josep Maria Recasens. Recasens ha assegurat que el pa de la Tramuntana conjuga "tradició i innovació", i permet als flequers artesans gironins oferir un "producte diferenciat i de qualitat".
El director general ha destacat que el nou pa "té un procés d'elaboració totalment artesanal" i que, a l'hora de crear-lo, tant flequers com agricultors han unit esforços. A més, Josep Maria Recasens ha dit que el pa de la Tramuntana contribueix a trencar el procés de "vulgarització" amb què ha caigut el producte, "que es troba als lineals dels supermercats".
