Marc Estarriola.- La fragancia del mañana, de Francesca Giannone (Duomo Ediciones), és una novel·la que conserva la delicadesa d’un perfum que perdura, però que alhora s’endinsa en una història marcada per la pèrdua, el desarrelament i la recerca d’identitat. Giannone construeix un relat intens que segueix Lorenzo i Agnese, dos germans que veuen com el seu món s’ensorra quan el pare ven la fàbrica de sabons familiar, un lloc que per a ell sempre ha estat una condemna però que per als fills representava un futur compartit.
Ambientada al Salento de 1959, la novel·la explora amb profunditat les emocions contradictòries que desperta aquest trencament sobtat: la ràbia impulsiva de Lorenzo, decidit a marxar per recuperar el que considera seu, i la fragilitat d’Agnese, que es queda perquè aquell és l’únic lloc on sap qui és. Aquest gest obre una esquerda profunda entre els dos, una fractura que els empeny a camins divergents i ple d’incerteses.
Giannone explora amb intensitat els sentiments dels personatges i formula situacions emocionalment colpidores, capaces de comprimir el cor del lector fins que, en alguns moments, gairebé costa respirar. A estones, la història ofereix una expansió càlida i reconfortant; en d’altres, es converteix en un mosaic de bocins trencats que reflecteixen les renúncies i ferides invisibles que marquen la vida adulta.
Tot i que aquesta història no manté exactament la mateixa atmosfera que La cartera, esdevé una magnífica via d’escapament a una altra època on l’honor, l’orgull i l’amor es barregen constantment, condicionant els passos dels personatges. L’autora hi afegeix, a més, una mirada subtil sobre els tímids inicis del feminisme, que s’entrellacen amb l’ascens difús d’idees comunistes en una Itàlia que encara dubta entre modernitzar-se o aferrar-se al passat. Cap dels dos moviments acaba d’arrelar, però Giannone els fa planar amb naturalitat sobre la consciència dels protagonistes i del país.
En conjunt, La fragancia del mañana és una lectura intensa i emocional, carregada de matisos i amb una profunda humanitat. Giannone confirma la seva capacitat per crear atmosferes íntimes i personatges que perduren. Una novel·la que remou, que acompanya i que deixa una aroma persistent, com la memòria de les coses que realment importen.
