Marc Estarriola.- Francesca Giannone signa amb La cartera una novel·la romàntica d’aire clàssic però amb una sensibilitat contemporània, ambientada al petit municipi de Lizzanello, a la regió de Puglia, al sud d’Itàlia. Publicada en castellà per Duomo Ediciones i traduïda per Maribel Campany, aquesta obra ens endinsa en una història familiar i sentimental que s’estén des del 1934 fins al 1961, un període en què Itàlia va viure moments decisius que, curiosament, es mantenen en un segon pla en el relat.
La novel·la comença quan Carlo i Anna, una parella jove del nord d’Itàlia, arriben a Lizzanello buscant una nova vida. El Carlo és originari del poble i torna a casa després d’anys d’absència per reprendre el contacte amb el seu germà Antonio i la seva cunyada Agata, una dona amb caràcter que manté una forta influència sobre la comunitat. L’Anna, en canvi, és una dona decidida, valenta i amb ganes de guanyar-se un lloc en un entorn que li és completament aliè. Serà ella qui, a través de l’esforç i la determinació, acabarà convertint-se en la primera cartera del poble, una fita inèdita que trenca els esquemes d’un entorn profundament patriarcal.
El context històric de La cartera abasta des de el règim feixista de Mussolini, passant pels bombardejos a Puglia durant la Segona Guerra Mundial, fins a arribar a la reconstrucció del país, el conegut com a miracle econòmic italià. Tanmateix, tots aquests esdeveniments queden pràcticament esbossats. Excepte en moments puntuals —com ara la mobilització de certs veïns per anar a la guerra—, la trama evita implicar-se en els fets històrics de manera profunda. Aquest enfocament pot decebre aquells lectors que esperen una novel·la de fons històric, però alhora posa de manifest la voluntat de l’autora de centrar-se plenament en les vides, decisions i emocions dels seus protagonistes.
La gran força del llibre rau en el tractament dels sentiments. La cartera és una història farcida d’amor, de lluites internes, de superació, de desenganys i de traïcions, però també de moments de tendresa, de dolçor i de connexió profunda entre personatges. Giannone sap com colpejar l’ànima del lector, alternant capítols d’una bellesa gairebé poètica amb episodis punyents que no deixen indiferent. La seva escriptura és àgil i fluida, però plena de matisos emocionals que eleven el relat per sobre de la simple narrativa amorosa.
Un altre dels mèrits de l’autora és la capacitat de construir personatges complexos i reals, amb les seves llums i ombres, capaços de despertar empatia i rebuig alhora. Anna, especialment, brilla per la seva força i determinació, però també pel seu dolor contingut. La manera com afronta les adversitats, la manera com estima i es deixa estimar, així com les decisions difícils que pren, fan d’ella una heroïna silenciosa, però indiscutible.
Amb tot, La cartera es revela com una lectura lleugera en forma però profunda en emocions. Una novel·la que enganxa, que es llegeix amb facilitat, però que deixa un pòsit de tristesa, de nostàlgia i d’admiració per uns personatges que, malgrat la seva senzillesa, s’imposen amb una força sorprenent.
Recomanada especialment per a qui busqui una història per viure-la intensament aquest estiu, La cartera és d’aquells llibres que fan mal i bé a parts iguals, i que, un cop llegit, costa d’oblidar.
