Marc Estarriola.- Amb “Mesa para dos”, publicat en castellà per l’editorial Salamandra, Amor Towles ofereix al lector una col·lecció literària composta per sis contes i una novel·la curta que funcionen com a pròleg i plataforma per a la seva obra central: “Eve a Hollywood”. Aquesta novel·la breu —ambientada durant el rodatge de Gone with the Wind— emergeix com la peça clau d’un volum que combina el gust per la narrativa breu amb l’ambició de reconstruir un univers complex i fascinant.
Els sis relats que obren el llibre són una mostra clara del domini narratiu de Towles, que amb una escriptura precisa i elegant, traça situacions aparentment senzilles però carregades de significat. Històries com “La Cola”, “La balada de Timothy Touchett”, “Hasta luego” o “El fragmento de DiDomenico”, entre d’altres, són exemples de com un petit gest, una conversa casual o una coincidència poden donar peu a un final sorprenent. La seva força rau en la simplicitat estructural que, lluny de restar-hi valor, potencia l’efecte final i deixa en el lector una sensació de completitud i delicada sorpresa. L’estil de Towles en aquests relats evoca autors com Somerset Maugham o William Trevor, per la seva capacitat de condensar en poques pàgines una experiència vital gairebé plena.
Tanmateix, el veritable centre de gravetat del llibre és “Eve a Hollywood”, que es podria llegir com una novel·la curta independent però que en el context del volum actua com a culminació i recompensa. Towles hi recrea el Hollywood dels anys trenta amb una combinació encisadora de precisió històrica i homenatge literari, en especial al cinema negre clàssic. S’hi percep l’ombra de Dashiell Hammett i Raymond Chandler, tant en el to com en l’estructura, els diàlegs tallants i els personatges ambigus i sofisticats.
L’autor juga hàbilment amb la frontera entre la realitat i la ficció, i incorpora personatges reals com David O. Selznick o Vivien Leigh en situacions fictícies amb una naturalitat que mai trenca la versemblança narrativa. El rodatge de Gone with the Wind no és només un teló de fons, sinó una estructura simbòlica que permet a Towles explorar les tensions entre aparences i veritats, tant en el cinema com en la vida. La protagonista, Eve, ja coneguda pels lectors de Las normas de cortesía, es converteix en una mena de testimoni privilegiat d’aquest món d’il·lusions, on els anacronismes mínims (com una referència fora de lloc a una pel·lícula posterior als fets narrats) no fan sinó recordar-nos subtilment que estem davant una obra de ficció conscient de si mateixa.
“Mesa para dos” pot ser llegit com una preparació escènica, com un escalfament elegant i pulcre que condueix el lector a l’esplendor final de Eve a Hollywood. Però seria injust considerar les històries prèvies com un simple preàmbul: cada conte és una miniatura literària de gran precisió, que manté la tensió narrativa i demostra que Towles no només és hàbil en la novel·la llarga, sinó també en la narrativa breu ben construïda.
Amb aquest llibre, Amor Towles reafirma la seva posició com a autor cosmopolita i refinat, capaç de moure’s amb comoditat entre el relat intimista, la crònica social, i el thriller elegant, en un exercici d’estil que sedueix tant per la seva forma com pel fons. Una lectura altament recomanable per als amants de la literatura de qualitat, els contes amb final inesperat i el cinema clàssic.
