Marc Estarriola.- Punt i final a la trilogia que Margaret Atwood va donar forma entre 2003 i el 2013 i que amb "Maddaddam" remata definitivament. En aquesta ocasió l'autora decideix centrar la narració entorn els personatges de Zab i Adam, que van fer una important aparició en la segona entrega ("El año del diluvio") però que mantenia la intriga sobre el seu possible origen.
Atwood es manté fidel al catastrofisme neoapocalíptic en el seu món distòpic i deixa de nou clara la premissa que per a què el planeta Terra sobrevisqui és necessari fer un "reset" de la raça humana. És precisament aquest l'objectiu de Crake i que en el primer llibre es veu com ho porta a terme.
Si bé en la segona publicació mancava acció i era profundament reflexiva, en aquesta obra definitiva l'autora es posa les piles i facilita una successió d'esdeveniments carregats d'estratègia, amor, sexe, aventures i mort. Amb ell finalitza una història que podria donar molt més de sí i continuar com un cargol sense fi. El detall de la distòpia és tan ben elaborat que Atwood podria allargar-ho fins a convertir-ho en una saga digne de Brandon Sanderson o Robert Jordan.
En resum, que un cop acabat desitges llegir més sobre els Crakes, el nou món "resetejat" i les possibilitats que se li presenten.
