Marc Estarriola.- Després de quatre anys d'espera els seguidors de Paula Hawkins ja poden llegir el seu darrer treball titulat "A foc lent" que confirma l'autora com a possiblement la darrera one hit wonder literària.
La creadora de "La noia del tren" presenta la història d'un jove (Daniel) que apareix misteriosament mort en un vaixell amarrat en un dels canals de Regents Park a Londres. A partir d'aquí un seguit de personatges antipàtics, foscos i avorrits prenen part en aquest llibre de suspens tediosament pretensiós. Per increïble que pugui semblar, Hawkins no acaba de donar amb la tecla i converteix l'experiència en una tortura que es fa eterna. Que es cou a foc lent, com molt bé ella explica què significa en les primeres pàgines.
La supèrbia de Hawkins (o els seus editors) és tan desmesurada que inclou un mapa d'aquella zona de Londres com si es tractés d'una història de fantasia èpica la més pur estil Tolkien o Brandon Sanderson. Una decisió del tot incomprensible ja que, a sobre d'inventar-se els carrers, és de tot innecessari per a entendre -o seguir- la trama. L'autora també narra l'acció des del punt de vista de tots els personatges, com ja va fer a "La noia del tren", incloent a més salts temporals i fragments d'una novel·la secundària que són totalment prescindibles i no aporten res a la composició principal.
L'estil narratiu és infantil, amb diàlegs poc creïbles i mancats de profunditat. Monòlegs que s'interrompen sense la participació d'una segona veu o un patètic intent de dotar d'argot juvenil a un personatge sense aconseguir-ho. Els salts temporals només fan que aportar confusió perquè el lector no pugui esbrinar qui és l'assassí/na, però que està clar des de les primeres pàgines.
"A foc lent" sens dubte tindria més sentit si Hawkins confessés que el va escriure en 12 hores i no en 4 anys. Amb tot, la traducció al català és fluixa, amb interpretacions literals i l'ús d'un vocabulari en alguns casos ple de floritures que no encaixa amb l'estil de l'autora.
Puntuació: 2 sobre 5
