Respecte la construcció de la Ciutat esportiva, quines ofertes lúdiques, activitats i usos consideren que s’han d’aplicar perquè una obra d’aquesta envergadura resulti rentable?
Com sabràs la Ciutat Esportiva la vaig estar tirant endavant durant quatre anys. Vam heretar una festa que es va fer el 2003 i una primera pedra i poc més i, a partir d’aquí, quan nosaltres vam entrar a governar ens va tocar construir la Ciutat Esportiva. La llàstima ha estat que durant aquests últims quatre anys no s’ha tirat endavant. Tan sols ha estat ara fa un més, quan quedaven dos mesos i pocs dies per a les eleccions, que l’han inaugurat. Però s’ha de dir que l’han inaugurat a mitges: no hi ha els camps de futbol, no hi ha les pistes d’atletisme... és a dir, que falten coses i això denota que hi ha hagut moltes preses per inaugurar-la o manca de previsió perquè, amb tots els diners que aquest equip de govern ha tingut la sort de poder comptar, (18 milions d’euros) es podia haver acabat la ciutat esportiva. Però allà ells, cadascú té la seva prioritat.
Així doncs, de Ciutat Esportiva no en podem parlar. Podem parlar de 'pavelló', que això si que està acabat i funciona bé. Falten algunes coses però està en funcionament.
Cal remarcar que la Ciutat Esportiva té unes possibilitats brutals si les sabem treballar. Quan jo hi era vam fer tot un planning de projecció comparat amb indrets europeus freds perquè allà quan baixen les temperatures moltes competicions es paralitzen. El que vull dir és que nosaltres hem de ser capdavanters amb aquesta oferta. Hem d’oferir unes instal·lacions immillorables, les primeres a Catalunya quant a metres quadrats d’instal·lacions esportives i les segones de Catalunya després del Palau Sant Jordi quant a capacitat. Això ens obrirà moltes possibilitats, tant esportives com d’oci i socials. Però sobretot, no ens hem d’oblidar que la Ciutat Esportiva és per a la gent de Blanes. Primer hem de ser nosaltres els que l’hem de gaudir perquè en definitiva, som els que la pagarem.
Què passarà amb els camps de futbol dels pins i amb l’antic pavelló esportiu una vegada entrin en funcionament els nous equipaments de la ciutat esportiva? Quin ús se’n farà?
Tot això desapareixerà. Si no hi ha volta enrere ni un canvi radical de postures, està clar que en aquella zona, tant el que és encara avui dia el pavelló esportiu dels pins com els campus de futbol han de passar a millor vida. La idea que hi ha és substituir la part dels camps de futbol per un espai hoteler i, el 50 % del territori, l’ocuparà un parc central, una zona verda. Blanes no té encara un parc central on la gent pugui anar a passejar, a gaudir... i això és vital. No ens oblidem que allò és un terreny municipal, un terreny dels blanencs i de les blanenques. No podem dilapidar un terreny amb una ubicació tan interessant com és al costat del mar.
No seria més convenient reservar l’equipament per ser emprat per les entitats blanenques (cap grossos, la morralla…)?
Bé, s’ha parlat de moltes coses però aquest no serà el resultat final. Ningú ha inclòs aquesta iniciativa en el seu programa electoral.
El passeig marítim és un dels temes que ha portat i encara porta polèmica a Blanes a causa del fort temporal viscut aquests darrers anys i que l’ha malmès. S’ha parlat de construir un nou passeig entre Sa Palomera i Sabanell, juntament amb la possible desaparició d’una part d’aquest. A vostè que li semblaria?
El projecte ja està acabat. No sé si donarà temps a presentar-lo abans de les eleccions però ja està enllestit. Aquest projecte fa molts anys que s’està discutint. I si s’està discutint és perquè no estàvem d’acord en moltes coses. Primer demanàvem que es fessin espigons, que es defenses la platja...
El problema no és fer el passeig cinc metres més endins o cinc metres més enfora, sinó com defenses la platja. Bé, per desgràcia Madrid ens diu que ells paguen el que paguen i que, com són els que paguen, faran el que faran i, si no hi estem d’acord, ens ho hem de pagar nosaltres. Això és inviable. Blanes no té els diners per poder fer la macro-obra que s’ha de fer.
Finalment, el que es farà serà una escullera. Per posar-ne un exemple, un artefacte semblant al famós 'Malecon Cubà', que aguanta huracans un darrere d’un altre. Això vol dir que potser en algun moment estem sense sorra. Però també és veritat que el Ministeri de Medi Ambient del Govern Central es va comprometre a que sempre tinguéssim sorra a les campanyes turístiques. Per tant, l’actual passeig marítim 'retranquejarà' cinc metres a partir del que és la riera. L’altre part es mantindrà igual que està avui. Es millora i se li dóna coherència. Això significarà que el passeig marítim passarà a ser d’una sola direcció.
Aquesta és una obra vital. No podem seguir enterrant milions i milions de diners: el pitjor enemic, l’exèrcit més poderós que hi ha, és la natura. Ens hem de conscienciar de la realitat que, en aquest cas és que tenim molts llevants, pocs garbins i que la situació del delta de la Tordera està en retrocés. Si tot va bé, al 2012 hauria d’estar en marxa.
Hi ha previsió de construir nous habitatges de protecció oficial per a joves menors de 30 anys?
Això ha de ser fonamental. Això sí que ho portem al Programa. Lluitarem perquè la Generalitat segueixi apostant per aquesta iniciativa. La construcció està molt malament i la solució serà complexa però, jo crec que l’única sortida que hi ha ara és la protecció oficial. La construcció a preu lliure ho té molt malament. Jo mateix em vaig fer una casa de protecció oficial i no passa res. La construcció de protecció oficial ha de ser tan digna i tan bona com la de preu lliure. Jo crec que serà la fórmula per els propers quatre anys. Segons el meu parer, la construcció trigarà anys a recuperar-se.
Quin és l’increment de taxes que considera adient per a Blanes? En quines activitats considera que s’han de pujar més? I abaixar?
Portem un debat a dintre de la coalició a nivell de Catalunya de veure com legalment som capaços d’anar introduint en els impostos una fórmula equitativa per tal de que qui té més diners pagui més. Des de l’ajuntament hem de lluitar per re-equilibrar l’economia del país i, la única manera de fer-ho és amb impostos (pausa), desgraciadament no hi ha cap vareta màgica. Fins ara s’ha eliminat l’impost de successions, l’impost de patrimoni, i en canvi ens han apujat l’IVA un 2 %. Però, el problema és que, quan pugen l’IVA li pugen a tothom, cobri el que cobri. Per tant no és veritat que sigui un 2 %. Per algú que cobri 1.000 euros, serà el doble que per algú que en cobri 2.000.
Per tant, hem de buscar fórmules que ajudin a que sigui possible el fet de que qui tingui més pagui més, una fórmula més solidaria. Però haurem de seguir mantenint una pressió fiscal important. De moment la nostra idea és no pujar més l’IPC o anar en relació a l’IPC. Hem de trobar l’equilibri.
Tenen pensat alguna mena de projecte per aplicar recursos i energies renovables i/o sostenibles?
Sí. Per exemple, el projecte de piscina que està fet però que ningú més en va parlar després que jo marxés del meu càrrec de regidor d’esports. Tot el que seria la coberta de la piscina, estaria formada per plaques solars. Efectivament hem d’anar amb energies renovables. Som una formació política que ho hem dit sempre. Fins i tot hem tingut el debat estèril del 80 km/h per entrar a Barcelona; i dic estèril perquè tard o d’hora s’haurà de fer sí o sí.
Volem treballar l’agenda 21. La vam fer nosaltres, concretament l’Argemí González ara fa quatre anys. Es va aprovar sis mesos abans de les eleccions. Una agenda 21 que va ser debatuda per totes les entitats socials d’aquí de Blanes i que ha estat quatre anys aturada. Li traurem la pols i la tornarem a posar al cim i a partir d’aquí, tot el que es faci ha d’anar en relació a aquesta agenda 21, on es parla de que hem de buscar totes les alternatives possibles per aquest estalvi energètic.
Quina considera que ha de ser la relació entre el sector hoteler i turístic del municipi i l’Ajuntament?
Aquí hem de ser molt curosos. Ens trobem en una situació geogràfica molt bona, perquè tenim una oferta turística molt potent a Lloret de Mar, Santa Susanna i Malgrat de Mar i una oferta més limitada a Blanes. Efectivament haurem de parlar amb els hotelers de Blanes; haurem de ser sensibles a les seves demandes i ells hauran de ser sensibles a la població. No vull anar 'a sac' com per exemple ara farà dos mesos que va haver-hi un debat brutal sobre si els hotelers a Blanes no estaven a l’alçada, no s’ho mereixien... El que està clar és que cadascú a casa seva mira quins són els seus interessos i, per tant, en un sistema capitalista en el qual hi ha un món lliure marcat, s’ha de respectar que l’hotel 'x' obri només quatre o cinc mesos.
Portem amb moltes ganes la idea de asseure'ns a treballar amb la gent del sector hostaler i compaginar esforços des de l’Ajuntament i també esforços d’ells per provar coses noves com, per exemple, tantejar un o dos hotels d’aquests grans amb el tema de l’Inserso, que ens mantindria unes places ocupades interessants i que ens podria permetre fer tot aquest tipus de campionats que amb aquestes instal·lacions seran habituals: campionats d’Europa, d’Espanya, de Catalunya... campionats en general.
No som els propietaris dels hotels i tampoc podem obrir-ne cap de nou, així que haurem de parlar amb els empresaris del sector urgentment.
Considera que cal ampliar-se l’hospital comarcal?
Hi ha hagut sorpreses sobre aquest tema aquests últims dies. Hi havia un projecte d’ampliació de trasllat de l’hospital de Calella del qual depenem. L’hospital de Calella es volia fer nou en uns terrenys que hi ha entre Santa Susanna i Calella. La idea era construir un edifici gros com el Trueta. Bé, ara convergència ha decidit que amb la crisis que hi ha no es pot fer l’hospital.
Nosaltres vam fer un esforç molt important quan erem al govern consistent en ampliar les dependències d’urgències. Però clar, si tens moltes dependències però manca l’equip humà, és com si no tinguessis res. La sanitat al nostre entendre és bàsica; és més, el servei públic és bàsic. La qüestió és: creus en el servei públic? El servei públic ha d’estar al cim de tot i després, ja farem.
Nosaltres ens devem al servei públic. Així que, peI que fa a l’hospital de Blanes, si no hi ha més terrenys per poder-lo ampliar, s’hauran de buscar.
Hi havia un altre projecte a Tordera. Una iniciativa de fer un centre de dia; una activitat no tan lligada als ingressos hospitalaris. Estaria a cavall entre un Cap i un Hospital. Si tot això no es fa haurem de començar a treure les tropes al carrer. Hem de pensar que aquest hospital, quan es va crear, entre Lloret i Blanes, no arribàvem als 40.000 habitants. Ara els doblem.
Quines grans diferències tindria un govern ecosocialista respecte els darrers 4 anys de convergència?
Moltes. La primera i molt important: la participació ciutadana. Durant aquests quatre anys no hi ha hagut participació ciutadana. Només s’han reunit consells de ciutadans quan no hi havia més remei. Hem de donar participació al poble perquè es senti amo i senyor de les circumstàncies. És només d’aquesta manera quan participa perquè coneix i sap per on vas.
Una altra diferència és la que fa referència als pressupostos participatius: agafar una miqueta d’aquests diners que tu tens per destinar aquest any en els pressupostos i preguntar a la ciutadania: en què els invertim? Això costa perquè pot donar-se el cas que allò que s’aprova no estigui dins del teu programa. És aquí on deixem veure que el poble és qui té la veu cantant. L’alcalde ha de ser el gestor del poble.
Per últim, una de les més grans diferencies seria el control del diner: no pot ser que l’actual alcalde cobri 6.000 euros al mes ni que entre el 2008 i el 2009 hem acumulat 8.300.000 euros de dèficit.
La vostra proposta mira molt pels joves. És més, els vostres candidats la majoria ho són. Penseu que és hora d’un relleu generacional?
N’estem del tot convençuts. Hem fet un esforç ja que quan fas una aposta tan agosarada com la nostra corres el perill que la gent et digui que manca experiència. Podríem dir que hem fet un mixta. Nosaltres hem intentat trobar un equilibri entre la joventut, la vitalitat, etc., dels més joves amb la saviesa i l’experiència dels qui portem més anys.
El futur està en mans dels joves i per tant, ells tenen tot el dret a participar i decidir. Creiem en la joventut i ens emprenya que els jovees siguin apàtics.
Com sabràs la Ciutat Esportiva la vaig estar tirant endavant durant quatre anys. Vam heretar una festa que es va fer el 2003 i una primera pedra i poc més i, a partir d’aquí, quan nosaltres vam entrar a governar ens va tocar construir la Ciutat Esportiva. La llàstima ha estat que durant aquests últims quatre anys no s’ha tirat endavant. Tan sols ha estat ara fa un més, quan quedaven dos mesos i pocs dies per a les eleccions, que l’han inaugurat. Però s’ha de dir que l’han inaugurat a mitges: no hi ha els camps de futbol, no hi ha les pistes d’atletisme... és a dir, que falten coses i això denota que hi ha hagut moltes preses per inaugurar-la o manca de previsió perquè, amb tots els diners que aquest equip de govern ha tingut la sort de poder comptar, (18 milions d’euros) es podia haver acabat la ciutat esportiva. Però allà ells, cadascú té la seva prioritat.
Així doncs, de Ciutat Esportiva no en podem parlar. Podem parlar de 'pavelló', que això si que està acabat i funciona bé. Falten algunes coses però està en funcionament.
Cal remarcar que la Ciutat Esportiva té unes possibilitats brutals si les sabem treballar. Quan jo hi era vam fer tot un planning de projecció comparat amb indrets europeus freds perquè allà quan baixen les temperatures moltes competicions es paralitzen. El que vull dir és que nosaltres hem de ser capdavanters amb aquesta oferta. Hem d’oferir unes instal·lacions immillorables, les primeres a Catalunya quant a metres quadrats d’instal·lacions esportives i les segones de Catalunya després del Palau Sant Jordi quant a capacitat. Això ens obrirà moltes possibilitats, tant esportives com d’oci i socials. Però sobretot, no ens hem d’oblidar que la Ciutat Esportiva és per a la gent de Blanes. Primer hem de ser nosaltres els que l’hem de gaudir perquè en definitiva, som els que la pagarem.
Què passarà amb els camps de futbol dels pins i amb l’antic pavelló esportiu una vegada entrin en funcionament els nous equipaments de la ciutat esportiva? Quin ús se’n farà?
Tot això desapareixerà. Si no hi ha volta enrere ni un canvi radical de postures, està clar que en aquella zona, tant el que és encara avui dia el pavelló esportiu dels pins com els campus de futbol han de passar a millor vida. La idea que hi ha és substituir la part dels camps de futbol per un espai hoteler i, el 50 % del territori, l’ocuparà un parc central, una zona verda. Blanes no té encara un parc central on la gent pugui anar a passejar, a gaudir... i això és vital. No ens oblidem que allò és un terreny municipal, un terreny dels blanencs i de les blanenques. No podem dilapidar un terreny amb una ubicació tan interessant com és al costat del mar.
No seria més convenient reservar l’equipament per ser emprat per les entitats blanenques (cap grossos, la morralla…)?
Bé, s’ha parlat de moltes coses però aquest no serà el resultat final. Ningú ha inclòs aquesta iniciativa en el seu programa electoral.
El passeig marítim és un dels temes que ha portat i encara porta polèmica a Blanes a causa del fort temporal viscut aquests darrers anys i que l’ha malmès. S’ha parlat de construir un nou passeig entre Sa Palomera i Sabanell, juntament amb la possible desaparició d’una part d’aquest. A vostè que li semblaria?
El projecte ja està acabat. No sé si donarà temps a presentar-lo abans de les eleccions però ja està enllestit. Aquest projecte fa molts anys que s’està discutint. I si s’està discutint és perquè no estàvem d’acord en moltes coses. Primer demanàvem que es fessin espigons, que es defenses la platja...
El problema no és fer el passeig cinc metres més endins o cinc metres més enfora, sinó com defenses la platja. Bé, per desgràcia Madrid ens diu que ells paguen el que paguen i que, com són els que paguen, faran el que faran i, si no hi estem d’acord, ens ho hem de pagar nosaltres. Això és inviable. Blanes no té els diners per poder fer la macro-obra que s’ha de fer.
Finalment, el que es farà serà una escullera. Per posar-ne un exemple, un artefacte semblant al famós 'Malecon Cubà', que aguanta huracans un darrere d’un altre. Això vol dir que potser en algun moment estem sense sorra. Però també és veritat que el Ministeri de Medi Ambient del Govern Central es va comprometre a que sempre tinguéssim sorra a les campanyes turístiques. Per tant, l’actual passeig marítim 'retranquejarà' cinc metres a partir del que és la riera. L’altre part es mantindrà igual que està avui. Es millora i se li dóna coherència. Això significarà que el passeig marítim passarà a ser d’una sola direcció.
Aquesta és una obra vital. No podem seguir enterrant milions i milions de diners: el pitjor enemic, l’exèrcit més poderós que hi ha, és la natura. Ens hem de conscienciar de la realitat que, en aquest cas és que tenim molts llevants, pocs garbins i que la situació del delta de la Tordera està en retrocés. Si tot va bé, al 2012 hauria d’estar en marxa.
Hi ha previsió de construir nous habitatges de protecció oficial per a joves menors de 30 anys?
Això ha de ser fonamental. Això sí que ho portem al Programa. Lluitarem perquè la Generalitat segueixi apostant per aquesta iniciativa. La construcció està molt malament i la solució serà complexa però, jo crec que l’única sortida que hi ha ara és la protecció oficial. La construcció a preu lliure ho té molt malament. Jo mateix em vaig fer una casa de protecció oficial i no passa res. La construcció de protecció oficial ha de ser tan digna i tan bona com la de preu lliure. Jo crec que serà la fórmula per els propers quatre anys. Segons el meu parer, la construcció trigarà anys a recuperar-se.
Quin és l’increment de taxes que considera adient per a Blanes? En quines activitats considera que s’han de pujar més? I abaixar?
Portem un debat a dintre de la coalició a nivell de Catalunya de veure com legalment som capaços d’anar introduint en els impostos una fórmula equitativa per tal de que qui té més diners pagui més. Des de l’ajuntament hem de lluitar per re-equilibrar l’economia del país i, la única manera de fer-ho és amb impostos (pausa), desgraciadament no hi ha cap vareta màgica. Fins ara s’ha eliminat l’impost de successions, l’impost de patrimoni, i en canvi ens han apujat l’IVA un 2 %. Però, el problema és que, quan pugen l’IVA li pugen a tothom, cobri el que cobri. Per tant no és veritat que sigui un 2 %. Per algú que cobri 1.000 euros, serà el doble que per algú que en cobri 2.000.
Per tant, hem de buscar fórmules que ajudin a que sigui possible el fet de que qui tingui més pagui més, una fórmula més solidaria. Però haurem de seguir mantenint una pressió fiscal important. De moment la nostra idea és no pujar més l’IPC o anar en relació a l’IPC. Hem de trobar l’equilibri.
Tenen pensat alguna mena de projecte per aplicar recursos i energies renovables i/o sostenibles?
Sí. Per exemple, el projecte de piscina que està fet però que ningú més en va parlar després que jo marxés del meu càrrec de regidor d’esports. Tot el que seria la coberta de la piscina, estaria formada per plaques solars. Efectivament hem d’anar amb energies renovables. Som una formació política que ho hem dit sempre. Fins i tot hem tingut el debat estèril del 80 km/h per entrar a Barcelona; i dic estèril perquè tard o d’hora s’haurà de fer sí o sí.
Volem treballar l’agenda 21. La vam fer nosaltres, concretament l’Argemí González ara fa quatre anys. Es va aprovar sis mesos abans de les eleccions. Una agenda 21 que va ser debatuda per totes les entitats socials d’aquí de Blanes i que ha estat quatre anys aturada. Li traurem la pols i la tornarem a posar al cim i a partir d’aquí, tot el que es faci ha d’anar en relació a aquesta agenda 21, on es parla de que hem de buscar totes les alternatives possibles per aquest estalvi energètic.
Quina considera que ha de ser la relació entre el sector hoteler i turístic del municipi i l’Ajuntament?
Aquí hem de ser molt curosos. Ens trobem en una situació geogràfica molt bona, perquè tenim una oferta turística molt potent a Lloret de Mar, Santa Susanna i Malgrat de Mar i una oferta més limitada a Blanes. Efectivament haurem de parlar amb els hotelers de Blanes; haurem de ser sensibles a les seves demandes i ells hauran de ser sensibles a la població. No vull anar 'a sac' com per exemple ara farà dos mesos que va haver-hi un debat brutal sobre si els hotelers a Blanes no estaven a l’alçada, no s’ho mereixien... El que està clar és que cadascú a casa seva mira quins són els seus interessos i, per tant, en un sistema capitalista en el qual hi ha un món lliure marcat, s’ha de respectar que l’hotel 'x' obri només quatre o cinc mesos.
Portem amb moltes ganes la idea de asseure'ns a treballar amb la gent del sector hostaler i compaginar esforços des de l’Ajuntament i també esforços d’ells per provar coses noves com, per exemple, tantejar un o dos hotels d’aquests grans amb el tema de l’Inserso, que ens mantindria unes places ocupades interessants i que ens podria permetre fer tot aquest tipus de campionats que amb aquestes instal·lacions seran habituals: campionats d’Europa, d’Espanya, de Catalunya... campionats en general.
No som els propietaris dels hotels i tampoc podem obrir-ne cap de nou, així que haurem de parlar amb els empresaris del sector urgentment.
Considera que cal ampliar-se l’hospital comarcal?
Hi ha hagut sorpreses sobre aquest tema aquests últims dies. Hi havia un projecte d’ampliació de trasllat de l’hospital de Calella del qual depenem. L’hospital de Calella es volia fer nou en uns terrenys que hi ha entre Santa Susanna i Calella. La idea era construir un edifici gros com el Trueta. Bé, ara convergència ha decidit que amb la crisis que hi ha no es pot fer l’hospital.
Nosaltres vam fer un esforç molt important quan erem al govern consistent en ampliar les dependències d’urgències. Però clar, si tens moltes dependències però manca l’equip humà, és com si no tinguessis res. La sanitat al nostre entendre és bàsica; és més, el servei públic és bàsic. La qüestió és: creus en el servei públic? El servei públic ha d’estar al cim de tot i després, ja farem.
Nosaltres ens devem al servei públic. Així que, peI que fa a l’hospital de Blanes, si no hi ha més terrenys per poder-lo ampliar, s’hauran de buscar.
Hi havia un altre projecte a Tordera. Una iniciativa de fer un centre de dia; una activitat no tan lligada als ingressos hospitalaris. Estaria a cavall entre un Cap i un Hospital. Si tot això no es fa haurem de començar a treure les tropes al carrer. Hem de pensar que aquest hospital, quan es va crear, entre Lloret i Blanes, no arribàvem als 40.000 habitants. Ara els doblem.
Quines grans diferències tindria un govern ecosocialista respecte els darrers 4 anys de convergència?
Moltes. La primera i molt important: la participació ciutadana. Durant aquests quatre anys no hi ha hagut participació ciutadana. Només s’han reunit consells de ciutadans quan no hi havia més remei. Hem de donar participació al poble perquè es senti amo i senyor de les circumstàncies. És només d’aquesta manera quan participa perquè coneix i sap per on vas.
Una altra diferència és la que fa referència als pressupostos participatius: agafar una miqueta d’aquests diners que tu tens per destinar aquest any en els pressupostos i preguntar a la ciutadania: en què els invertim? Això costa perquè pot donar-se el cas que allò que s’aprova no estigui dins del teu programa. És aquí on deixem veure que el poble és qui té la veu cantant. L’alcalde ha de ser el gestor del poble.
Per últim, una de les més grans diferencies seria el control del diner: no pot ser que l’actual alcalde cobri 6.000 euros al mes ni que entre el 2008 i el 2009 hem acumulat 8.300.000 euros de dèficit.
La vostra proposta mira molt pels joves. És més, els vostres candidats la majoria ho són. Penseu que és hora d’un relleu generacional?
N’estem del tot convençuts. Hem fet un esforç ja que quan fas una aposta tan agosarada com la nostra corres el perill que la gent et digui que manca experiència. Podríem dir que hem fet un mixta. Nosaltres hem intentat trobar un equilibri entre la joventut, la vitalitat, etc., dels més joves amb la saviesa i l’experiència dels qui portem més anys.
El futur està en mans dels joves i per tant, ells tenen tot el dret a participar i decidir. Creiem en la joventut i ens emprenya que els jovees siguin apàtics.
