'La comèdia ben feta inclou també la part dramàtica'

Xavier Puig/Clack.- Recordeu el cambrer que no li volia vendre el croissant de xocolata a en Baños; el pare de família que li regalava el joc de tertulià al seu fill; el típic culer patidor del Crackòvia o tants d'altres personatges anònims que ens han fet riure les nits de Polònia a TV3? Hi ha molts actors que agafen aquest tipus de paper en aquests programes, però possiblement la persona que us ha vingut al cap sigui en Marc Rodríguez (Barcelona, 1975). Més enllà de la pantalla petita, on ha fet sèries com Porca Misèria, ha passat també pel món del cinema, però sobretot viu dalt dels escenaris de teatre. Després de mil malabarismes per congeniar un espai per l'entrevista amb els seus assajos per la productora Perla 29 amb qui preparen l'obra l'Hostalera de Carlo Goldoni dirigida per Pau Carrió, ens trobem a la plaça Osca de Sants per conversar sobre la seva trajectòria.

Molts et coneixen del Crackòvia o el Polònia, però tu ets sobretot actor de teatre, oi?
És al que m'he dedicat tota la vida. Agafo tot el que m'agrada i em surt, però el meu ofici és el teatre, sí. Aquest any en farà 20 que vaig començar. Em van entrar les ganes de fer teatre a còpia d'anar-hi d'espectador. Vaig començar a estudiar física a la universitat, no vaig aprovar res i no sabia ben bé que fer. Llavors, amb 20 anys, vaig entrar a l'Institut del Teatre i fins avui.

Què és el que més t'enganxa de fer teatre?
Suposo que entendre les persones, el seu comportament, veure perquè fem les coses. A més, cada cop que començo una feina sé que s'acabarà, i el que podria semblar inestable, per mi és motivant i engrescador. Vaig coneixent gent nova, personatges diferents. Encarar diferents tipus de textos, d'obres, això és una cosa que m'agrada molt.

Què hi fa una persona del teu perfil al Crackòvia i el Polònia?
Imitar no em surt gaire bé, ja els ho vaig dir això, però em deixen fer els anònims que són els que parlen, però no són ningú. Em donen certa gimnàstica. Surt un tio que és quiosquer, cambrer, capellà, o el que sigui i després em toca fer el Pablo Iglesias, que em surt molt malament, però com que la gent de caracterització fa una feina molt ben feta. Entre això i que em sembla que els dos som bastant tirilles, ja fa el fet.

En què et fixes per "imitar persones anònimes"'?
Més que imitar, intentar, per fer tipus com nosaltres. Sobretot mires molt. Entens què et modifica el comportament de les coses, què fem a vegades per semblar una cosa o semblar-ne una d'altra. Això dóna molta comicitat. Quan estàs demanant alguna cosa i no vols que sembli que ho fas, i et penses que a l'altre ja li cola. De fora, però, es veu que estàs fent el papelón.

Ets més de Crackòvia o de Polònia?
Jo els tinc molt carinyo als dos, de veritat. El Polònia dóna més joc, amb la política, perquè hi ha caràcters, personatges diferents que es comporten de certes maneres i van canviant. En l'esport és més difícil, els veiem fer la seva activitat professional, però en canvi no dóna tant joc. El que passa és que hem fet alguns personatges que els tinc molt carinyo com el de Llegendes de l'esport. Amb el Polònia podem anar una mica més enllà, també tenim més temps. Polònia es grava dimecres i dijous per emetre dijous i el Crackòvia dilluns al matí per emetre a la nit. És més rock and roll, més punky.

Què creus que t'aporta de diferent fer humor o coses més tràgiques?
Totes dues coses m'agraden i m'aporten. Tal com veig jo la comèdia, la ben feta, inclou també la part dramàtica. A vegades coses que ens fan gràcia vénen d'una situació d'estar apurat que s'apropa bastant al drama. Però no et sabria dir quines coses m'aporta una cosa o l'altra. El tema és no fer pantomimes o intentar imitar una realitat de clixés.

Has trobat guions de qualitat al Crackòvia i el Polònia?
A la tele m'he trobat  amb coses molt xules i inspiradores, gags molt divertits. Vam fer un anònim fa temps sobre la Marató dels Socialistes que em va agradar molt. Quan els socialistes estaven en hores baixes, els feien una marató, imitant la de TV3. Fa gràcia el contrast, veure un tio que es comporta d'una manera molt reconeixible, però el marc és diferent i dóna un punt absurd. Recordo el del cambrer i el croissant de xocolata que va xutar molt.

Tens algun actor o director referent?
Un amic meu, el Julio Manrique, és un director que li tinc molta admiració i n'he après molt d'ell. Després els argentins. Són gent que m'han posat molt les piles i m'han fet tornar a veure la feina d'una manera concreta. Creuen que l'actor i la història estan al centre del fet teatral, i entenen molt el joc de l'actor i com tu t'alimentes del que està passant en aquell moment. Saben la corda fluixa en què has d'estar entre el personatge i tu mateix, que també estàs allà. El que pugui passar en aquell moment, que no té tant a veure amb la història, sinó amb com estic jo.

Quina habilitat t'agradaria tenir com a actor?
Veig gent molt neta actuant, molt bona i penso, ja m'agradaria. Poder fer menys coses i transmetre molt a la vegada. Jo tinc un punt d'energia i de track vital pel que em va bé per uns personatges, però m'agrada fer tot tipus de personatges. Els actors tenim alguna cosa que, de partida, ens va bé, però m'agrada fer coses allunyades d'un mateix. Això vol dir que has pogut entendre aquell personatge, que té poc o gens a veure amb tu, i plasmar-lo.