El director del festival Temporada Alta de Girona, Salvador Sunyer, va explicar el passat 2 de setembre que enguany potser seria la darrera vegada que podríem gaudir d'aquest esdeveniment anual almenys tal i com el coneixem avui. La crisi econòmica apreta i des de fa anys que la cultura és el germà pobre de tots els pressupostos a nivell nacional, comarcal i local. Temporada Alta s'ha beneficiat del programa INTERREG, una aportació amb fons europeus que significaven una injecció de més de mig milió d'euros. Aquest 2011 és el darrer any que el festival percebrà aquesta aportació econòmica.
És obvi que sense aquesta injecció de diners és pràcticament impossible mantenir l'actual estructura del Temporada Alta i que serà necessari repensar el seu format, durada i nombre d'espectacles. Tanmateix la notícia que en només dos dies s'han venut més de 25.000 entrades no deixa de ser una molt bona nova. Que ningú s'equivoqui, aquest fet no s'ha produït per un efecte d'empatia davant la possible desaparició del festival si no que està motivat per una excel·lent tasca en la direcció del mateix. Sense un treball previ i acurat a l'hora de decidir quina programació portar als escenaris gironins no es podrien assolir aquestes fites. La mítica frase que resa "qui no plora no mama" no és aplicable al món de l'espectacle, on és necessari excel·lir per tal de destacar i obtenir bons resultats.
També és motiu de reflexió l'ús que els ciutadans fan de la cultura. En temps difícils és important poder-se evadir i relaxar la ment per tal d'oblidar, encara que sigui per uns instants, tot allò que ens angoixa. Les diverses disciplines artístiques que es troben en el teatre, la música i la dansa, entre d'altres, són una via d'escapament per a molts. Només per això les administracions haurien de fer un esforç major i donar un cop de mà per evitar que morin, de la mateixa manera que els ciutadans angoixats espremen les seves butxaques per veure el concert de Sopa de Cabra o una obra de Pau Miró.
El proper 30 de setembre arrenca la vintena edició amb la vista posada a un futur incert. Tres mesos i més de 90 espectacles per un esdeveniment que, a data d'avui, ja forma part de la història i el patrimoni de la ciutat.
Llarga vida a la cultura i, a poder ser, al Temporada Alta també.
És obvi que sense aquesta injecció de diners és pràcticament impossible mantenir l'actual estructura del Temporada Alta i que serà necessari repensar el seu format, durada i nombre d'espectacles. Tanmateix la notícia que en només dos dies s'han venut més de 25.000 entrades no deixa de ser una molt bona nova. Que ningú s'equivoqui, aquest fet no s'ha produït per un efecte d'empatia davant la possible desaparició del festival si no que està motivat per una excel·lent tasca en la direcció del mateix. Sense un treball previ i acurat a l'hora de decidir quina programació portar als escenaris gironins no es podrien assolir aquestes fites. La mítica frase que resa "qui no plora no mama" no és aplicable al món de l'espectacle, on és necessari excel·lir per tal de destacar i obtenir bons resultats.
També és motiu de reflexió l'ús que els ciutadans fan de la cultura. En temps difícils és important poder-se evadir i relaxar la ment per tal d'oblidar, encara que sigui per uns instants, tot allò que ens angoixa. Les diverses disciplines artístiques que es troben en el teatre, la música i la dansa, entre d'altres, són una via d'escapament per a molts. Només per això les administracions haurien de fer un esforç major i donar un cop de mà per evitar que morin, de la mateixa manera que els ciutadans angoixats espremen les seves butxaques per veure el concert de Sopa de Cabra o una obra de Pau Miró.
El proper 30 de setembre arrenca la vintena edició amb la vista posada a un futur incert. Tres mesos i més de 90 espectacles per un esdeveniment que, a data d'avui, ja forma part de la història i el patrimoni de la ciutat.
Llarga vida a la cultura i, a poder ser, al Temporada Alta també.
