Als que s’estan quedant fora de la centralitat els preocupa. La força de la democràcia els està passant per sobre. I els descol·loca. La consulta de Barcelona amb tota probabilitat superarà els 200.000 vots. No només passarà per sobre en índex de participació de la consulta municipal sobre la Diagonal que va costar quatre milions d’euros de diner públic sinó que guanyarà en vots els que va aconseguir l’actual alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, investit batlle de la ciutat amb 180.000 vots.
Quan culmini el procés d’aquest diumenge seran prop d’un milió els ciutadans de Catalunya que hi hauran participat. A aquells que intenten deslegitimar la consulta perquè s’estan quedant fora de la majoria social caldria recordar-los que el passat 28 de novembre la primera força política a les urnes va treure 1.200.000 vots i la segona, els socialistes catalans, 570.000 vots. Dir que les 600 consultes són de pa sucat amb oli és com afirmar que el segon partit de Catalunya no té cap tipus de legitimitat. Per exemple. Les xifres parlen per elles mateixes.
I l’endemà què? Pregunten alguns en to inquisitorial com per traslladar la sensació que el procés de consultes no haurà servit per res. L’endemà: més consciència democràtica, més majoria social pel dret de decidir. Un procés que, en democràcia, seguirà, culminarà i caurà pel seu propi pes. Això és el que, a alguns que s’autoqualifiquen de demòcrates, els inquieta. Perquè són conscients que la força de la democràcia no té rival ni a Egipte ni a Catalunya.
Quan culmini el procés d’aquest diumenge seran prop d’un milió els ciutadans de Catalunya que hi hauran participat. A aquells que intenten deslegitimar la consulta perquè s’estan quedant fora de la majoria social caldria recordar-los que el passat 28 de novembre la primera força política a les urnes va treure 1.200.000 vots i la segona, els socialistes catalans, 570.000 vots. Dir que les 600 consultes són de pa sucat amb oli és com afirmar que el segon partit de Catalunya no té cap tipus de legitimitat. Per exemple. Les xifres parlen per elles mateixes.
I l’endemà què? Pregunten alguns en to inquisitorial com per traslladar la sensació que el procés de consultes no haurà servit per res. L’endemà: més consciència democràtica, més majoria social pel dret de decidir. Un procés que, en democràcia, seguirà, culminarà i caurà pel seu propi pes. Això és el que, a alguns que s’autoqualifiquen de demòcrates, els inquieta. Perquè són conscients que la força de la democràcia no té rival ni a Egipte ni a Catalunya.
